La defensa del president a l’exili Carles Puigdemont, dirigida per l’advocat Gonzalo Boye, ha registrat un escrit davant el Tribunal Suprem amb què demana, o fins i tot, ordena, el sobreseïment de la causa del Tsunami Democràtic en aplicació de la llei d’amnistia. En l’escrit, d’onze pàgines i al que ha tingut accés El Món, Puigdemont es dirigeix a la magistrada instructora de la seva causa, Susana Polo, per reclamar l’aplicació de la llei de l’oblit penal per a l’independentisme en entendre que els fets no s’integren en cap de les dues excepcions que determina la llei.
En aquest sentit, en l’escrit, i seguint els raonaments de totes les defenses en la causa oberta pel jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, considera que en cap cas les protestes i aldarulls investigats en el sumari corresponen a un delicte de terrorisme. Ans al contrari. De fet, Boye, hàbilment, recull l’argumentari exposat per la tinent fiscal del Tribunal Suprem, Maria Ángeles Sánchez Conde, que la setmana passada va presentar un escrit també reclamant l’arxivament del cas perquè entenia que era de plena aplicació l’amnistia. De fet, la magistrada Polo havia suspès les compareixences dels imputats -Puigdemont i el diputat republicà Ruben Wagensberg- per tal d’aclarir si era d’aplicació la llei d’amnistia.
Cap violació dels drets humans
En aquest context, l’escrit recorda que la llei exceptua l’aplicació de l’amnistia en els casos per terrorisme que impliquin una violació greu o manifesta dels drets humans. Així ho expressa l’article 2 de la llei Orgànica d’Amnistia. “És evident que no és el cas”, assegura la defensa de Puigdemont. Seguint aquest fil, indica que són uns “fets que no passen de ser l’exercici legítim del dret de manifestació per molt àmplies i concorregudes que hagin estat aquestes manifestacions”.
D’aquesta manera, desvincula la mort per infart del ciutadà francès que el magistrat Garcia Castellón intenta encolomar als convocants de les protestes a l’aeroport del Prat el 14 d’octubre de 2019. Un cas que ja va ser judicialitzat i tancat però que ha donat l’excusa a l’Audiència Nacional per reobrir la causa per terrorisme. “No sembla que hi pugui haver cap dubte racional sobre la subsumpció del relat de fets d’aquest procediment en l’àmbit objectiu de l’article 1 de la Llei orgànica 1/2024”, conclou l’escrit.
