Com un nou capítol remasteritzat de thriller alemany de diumenge a la tarda, s’ha celebrat aquest dimecres la segona sessió del rejudici als sobiranistes de la Mesa de Carme Forcadell del Parlament de Catalunya. La sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a ser el plató de tot el ferro funcionarial del Parlament, com ara l’exlletrat major Antoni Bayona i l’exsecretari general Xavier Muro, que han suat la cansalada per respondre a les preguntes de les defenses, que han evidenciat el biaix polític d’aquests alts funcionaris. Davant les preguntes de les acusacions, en canvi, semblaven estar entrenats.
En tot cas, el president del tribunal, el murri Fernando Lacaba, semblava estar intrigat per un dels misteris més apassionants del famós ple del 6 i 7 de setembre de l2017 que va aprovar les lleis de transitorietat: el de la publicació dels textos polèmics.
A més dels funcionaris, han passat per la cadira dels testimonis els membres espanyolistes de la Mesa del Parlament, com José María Espejo Saavedra, de Ciutadans, o el veterà socialista David Pérez, que només han recordat als magistrats el que van al·legar el dia dels fets per oposar-se al tràmit de les lleis que havien de servir per fer la independència. Uns arguments que recullen les actes de les sessions. Curiosament, són exactament els mateixos que utilitzen per a la seva acusació el ministeri fiscal, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox, que ara es dirigeixen contra els exvicepresidents Lluís Guinó i Lluís Corominas i les exsecretàries Anna Simó i Ramona Barrufet.
Bayona i Muro, pressionats per les defenses
El testimoni d’Antoni Bayona –qui, per cert, va formar part del grup impulsor de Poblet que esperonava Marta Pascal– ha hagut de reconèixer, a preguntes de les defenses, que no va ser “prou contundent” a l’hora de ressaltar a la Mesa que les iniciatives podien topar amb els canvis de doctrina expressats pel Tribunal Constitucional. De fet, els membres espanyolistes de la Mesa han assegurat que veien més clares les resolucions que les interpretacions dels lletrats del Parlament. En aquest sentit, Bayona ha insistit en el canvi en doctrina del Constitucional sobre el paper de la Mesa en els darrers anys. L’exlletrat major ha ressaltat que la Mesa no podia fer de filtre polític, perquè a més, pot ser que una iniciativa parlamentària canviï de dalt a baix durant la seva tramitació.
El testimoni més interessant, però, ha estat el de Xavier Muro, secretari general del Parlament durant la tardor calenta i que va ser defenestrat per la presidenta Laura Borràs. Muro ha detallat que la situació de context polític la tardor del 2017 era “complicada”. Per una banda, si la Mesa era “molt autorestrictiva”, podria vulnerar els drets dels parlamentaris i polítics, però si era massa oberta podia incomplir les resolucions del Tribunal Constitucional. El criteri era variable fins que “de mica en mica es van anar delimitant els límits de manera més precisa”.

La misteriosa publicació de les lleis
Muro, amb les seves respostes, ha recuperat un dels misteris que més va enervar els partits del 155 en el seu moment: com es va fer la publicació de les proposicions de les lleis de transitorietat, és a dir, de la llei de referèndum i la de la constitució d’una República catalana. Una qüestió que també va ser registrada a les actes de les reunions de la Mesa de la Cambra durant els intensos 6 i 7 de setembre. En aquest sentit, cal recordar que Muro va intervenir en la primera reunió, on s’admetia a tràmit la votació de la proposició de llei del referèndum. Segons les actes, i així ho ha refrescat davant el tribunal, va manifestar que va donar ordre als serveis de la cambra de no procedir a la publicació del text i que no li constava que cap funcionari hi hagués participat o col·laborat.
Però la realitat és que aquesta proposició i les altres van aparèixer publicades a la web del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. Això va esverar la representant del PP a la Mesa, la diputada María José Cuevas, i el secretari segon, el socialista David Pérez, que van demanar explicacions per la immediatesa de la publicació i pel “curiós software” que s’havia utilitzat. La presidenta Forcadell va dir aleshores que “s’havien encarregat de fer-ho ella mateixa, el vicepresident primer, la secretària primera i la secretària quarta”. Ara bé sense especificar-ne el mètode.
Muro ha tornat a abonar la tesi que ja va apuntar en el judici als membres sobiranistes de la Mesa que presidia Roger Torrent: “Qualsevol persona, amb un ordinador, una impressora i una mica de traça, que conegui com accedir als documents que estan en tramitació al Parlament, podia confegir un document i imprimir-lo amb una capçalera determinada”, ha explicat. Una narració que no ha acabat de resoldre el mecanisme que va permetre oficialitzar les lleis que havien de servir per fer la independència. El misteri, doncs, perviu.

Demanen la mateixa pena que en el primer judici
Al final de la sessió la Fiscalia ha modificat lleugerament les seves conclusions provisionals, però manté la petició de pena de 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per als quatre acusats per un delicte de desobediència. L’Advocacia de l’Estat ha mantingut les seves conclusions, amb la mateixa petició de pena que la Fiscalia, i Vox també ha mantingut l’acusació per desobediència. Les defenses han demanat l’absolució o, si hi hagués condemna, que es tingués en compte l’atenuant de dilacions indegudes. De fet, a hores d’ara ja haurien complert la inhabilitació del primer judici si el procediment hagués estat correcte. Aquest dijous les parts presentaran els seus informes finals i els quatre acusats tindran dret a l’últim torn de paraula.