La política fa estranys companys de viatge i més quan la gestió de les institucions s’embolica amb diferents processos judicials, dimissions, dissidències, investigacions de l’Oficina Antifrau de Catalunya i denúncies internes de funcionaris. Aquest és l’escenari que viu Sitges des que, quatre dies després que es constituïssin els consistoris d’aquest mandat, la policia es va endur detinguda l’alcaldessa, Aurora Carbonell (ERC), que encara ha de prestar declaració en seu judicial. Tot plegat en un sumari batejat com el de la Taula del Tercer Sector de Sitges-Garraf, entrebancat per un possible defecte de forma en la pròrroga de la instrucció i amb possibles peces separades –com la carpeta sobre el règim de les guinguetes de platja– arran de la quantitat d’informació i documents que van confiscar els agents del Grup 32 de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia, que porta la investigació dirigida pel Jutjat d’Instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú.
La lentitud del procés judicial ha generat un ambient enrarit en un dels municipis més turístics de la costa catalana, amb diverses polèmiques obertes. Tot i això, l’alcaldessa, que només compta amb 9 regidors dels 21 del ple, aquesta setmana ha salvat els mobles amb l’aprovació dels pressupostos municipals, de 66,2 milions d’euros, gràcies al suport des de l’oposició del grup municipal del PSC, que lidera Luis Miquel Garcia, ara també president del Consell Comarcal. Una aprovació curiosa, perquè la regidora del grup El Margalló –que va formar part de la coalició electoral dels socialistes i pertany al mateix grup municipal– hi va votar en contra. Un panorama al qual s’arriba després que la fiscalia ja hagi registrat un escrit d’acusació demanant deu mesos de presó contra l’exalcalde convergent Miquel Forns i l’exregidora d’ERC Carme Almirall per permetre la construcció d’un aparcament en una zona verda.
Un cas aturat i una possible errada processal
El cas judicial que més afecta el municipi és el cas de la Taula del Tercer Sector. Una ingent instrucció en què s’ha ampliat els darrers mesos la llista de testimonis i d’investigats que formen o formaven part del consistori municipal, tant amb l’actual alcaldessa com amb l’anterior alcalde, com ara Carme Almirall, d’ERC o Rosa Tubau, de Junts. De fet, la policia encara citava l’any passat testimonis -polítics i tècnics de l’Ajuntament- a la comissaria de la Verneda de Barcelona per aclarir les denses relacions entre la Taula del Tercer Sector i la quantitat de recursos públics que rebia de la caixa municipal.
Però, ara com ara, la investigació sobre el nucli dur dels imputats està aturada. De fet, la titular del jutjat va suspendre la declaració de Carbonell prevista per al passat 18 de març. Era la tercera vegada, el mes de febrer van ser dues vegades, que la suspenia perquè calia “ampliar diligències”. I encara resta pendent de declaració. De fet, se’n van practicar més al mes d’abril, amb noves citacions i dues imputacions més.
Ara bé, fonts jurídiques del cas apunten a El Món que la instructora “no hauria prorrogat bé la instrucció” i dos dels imputats van presentar recursos contra la continuïtat de la instrucció. Cal recordar que les instruccions tenen una durada de sis mesos prorrogables i 18 mesos en les causes declarades de “complexitat”. En tot cas, la jutgessa havia de demanar a les parts i al ministeri fiscal tres dies abans d’acabar el termini el seu parer com a parts. Si bé la primera pròrroga de 10 de gener de 2023 va ser correcta i la subsegüent també, no va ser així amb la darrera. Una errada processal en els terminis podria fer que la investigació trontollés. De fet, la mateixa errada que va tenir l’Audiència Nacional amb el cas de Tsunami Democràtic que va acabar amb un arxiu.
Recursos pendents de resoldre
En tot cas, s’ha de remarcar que la jutgessa fa sis mesos que té els recursos pendents de resoldre. Per altra banda, ha d’endreçar una altra peça separada i secreta que es va decretar el 23 de juny de 2023 sobre tres atestats de la UDEF. En concret, el 1212/23, el 1674/23 i el 19017/23. Informes policials que ja han passat per les mans del ministeri fiscal i que van permetre la declaració de secret de les actuacions. En canvi, la fiscalia no va considerar oportuna la intervenció de les comunicacions entre els investigats perquè no era una mesura proporcionada, per la ingent quantitat d’investigats i perquè va considerar que les proves documentals que s’havien recollit servien per entendre l’estat de les coses i la possible incriminació dels futurs imputats.
Informes que contindrien les investigacions sobre diferents punts de la primera denúncia d’irregularitats per part de la funcionària que va denunciar el cas. En concret “abonaments en metàl·lic”, “factures no conformes a la prestació de l’objecte de la subvenció”, “contractació de familiars” o fins i tot la compra d’ulleres de sol i de begudes alcohòliques d’alt nivell. Un d’aquests atestats també fa referència a les denúncies que s’havien interposat internament i que van acabar amb una querella criminal de l’anterior interventora de l’Ajuntament contra l’alcalde i el secretari municipal.
A més, la policia encara està analitzant la informació que ha fet arribar l’Agència Tributària i la Tresoreria General de la Seguretat Social dels imputats, sobretot, dels administradors i gestors de les entitats cooperatives de l’entorn de la Taula del Tercer Sector. A priori, segons un informe-ofici amb número 4995/22 confirmarien “activitats pràcticament nul·les” dels investigats que només se sostindrien amb les “prestacions de servei adjudicades per l’Ajuntament mitjançant contractes menors i subvencions” i amb “encavalcament de serveis”. De fet, el Grup 32 de la UDEF remarca el desori i el garbuix administratiu que va permetre que tothom a l’Ajuntament pogués anar contractant i signant adjudicacions a la Taula del Tercer Sector i entitats properes, sense una fiscalització ni prèvia ni posterior.
Un govern salvat pel PSC
Amb tot aquest ambient, el govern municipal tenia un seriós problema de continuïtat, però una rocambolesca situació política i un nou cas judicial han fet aparèixer un nou escenari. Per això cal remuntar-se a la constitució de l’Ajuntament, el juny de 2023, quan en un gir inesperat es va desbancar Junts, liderada per Mònica Gallardo, que podia ser l’alcaldessa en ser la candidata de la força més votada, davant un empat a quatre regidors dels juntaires, ERC i el PSC-Margalló. Tot i l’acord inicial entre juntaires i socialistes -també replicat al Consell Comarcal del Garraf- ERC va signar un acord amb Sitges Grup Independent (tres regidors), Verds-En Comú Podem (dos), Fets per Sitges (un) i Guanyem Sitges Amunt (un) que garantia la continuïtat d’Aurora Carbonell al capdavant del consistori. Els republicans ja havien acordat prèviament formar govern amb Sitges Grup Independent, comuns i Fets –10 regidors en total–, però els faltava el vot de Guanyem per assegurar-se la majoria absoluta del ple, d’onze regidors. Els anticapitalistes van acordar el suport a Carbonell només per a la investidura i no van entrar al govern.
Carbonell va poder repetir en l’alcaldia, però l’alegria va durar poc. La detenció de l’alcaldessa i altres regidors va enterbolir la nova singladura municipal. El regidor de Fets, Ignasi Rubí, va sortir del govern i es va quedar a l’oposició, de manera que va deixar Carbonell amb 9 regidors dels 21 del ple. L’atzucac judicial es va transformar en polític, i el PSC, el juny de 2024 va proposar a Junts i ERC crear un nou govern entre els tres partits. La proposta no va reeixir perquè ERC no volia trencar la fórmula de govern. Però tres mesos després va esclatar un nou cas judicial que va tornar a fer trontollar el govern municipal. La fiscalia va registrar un escrit d’acusació amb què demanava 10 mesos de presó, multa de 2.400 euros i 5 anys d’inhabilitació per a l’exalcalde Miquel Forns i per Carme Almirall per haver autoritzat l’any 2017 la construcció de l’aparcament de Pins Vens en sòl no urbanitzable.
Almirall, d’ERC, el 2017 era regidora de Serveis Urbans, però al mes de setembre passat era regidora d’Organització i Recursos Humans i d’Hisenda i Contractació. La imputació va tenir conseqüències: Almirall va plegar de regidora i l’alcaldessa va haver de rellevar una regidoria complexa que havia d’intentar aprovar els pressupostos municipals i els contractes pendents de neteja. Carbonell va deixar la regidoria a Montserrat Garcia.
El resultat ha sigut que el PSC, després de demanar un govern amb ERC i Junts, dimecres li va aprovar els pressupostos a Carbonell, des de l’oposició i amb el grup dividit, ja que la regidora d’El Margalló, Elena Alonso, que forma part de la coalició amb què el PSC es va presentar a les eleccions, hi va votar en contra, de manera que va trencar la disciplina de vot dels socialistes.
L’Oficina Antifrau també s’hi afegeix
Per si l’escenari no era prou complex, el regidor de Fets, que va sortir del govern municipal l’endemà de les primeres detencions, va fer un anunci que tornava a ser un torpede dins el consistori. Fets per Sitges anunciava a bombo i plateret que l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) havia admès a tràmit dues denúncies interposades el passat mes de desembre, sense aclarir sobre quins fets o actuacions concretes es referien. Així, anunciaven que l’OAC havia considerat prou consistents les denúncies “d’irregularitats” sobre dos afers que ja ha començat a investigar.
L’anunci de les dues denúncies va generar sorpresa i tensions dins el plenari municipal, que espera a saber més detalls de les dues investigacions. A més, Fets per Sitges, ho anunciava carregant els neulers contra tots els membres del govern municipal per “manca de transparència” i “responsabilitat” en la gestió. Dues denúncies que s’afegeixen al cas del pàrquing, només pendent de judici, el gran cas de la Taula del Tercer Sector, les peces separades que n’han sorgit i la complexa situació política del consistori municipal.
