És Albert Donaire. Un mosso d’esquadra que mai no ha amagat el seu independentisme malgrat les pressions i el veritable setge que ha patit per part de la temuda Divisió d’Afers Interns del cos, comandada per operatius i comandament manifestament espanyolistes. De res, però, els ha servit l’assetjament i la mitja dotzena de processos disciplinaris que li han obert, perquè tots els ha guanyat als tribunals. Això sí, amb un cost personal i econòmic altíssim.
Bàsicament, tot i que algunes de les investigacions internes s’han encetat d’ofici, és a dir, per la mateixa policia, la majoria han estat incitades per denúncies d’una altra membre del cos, Immaculada Alcolea, militant de la causa espanyolista. Una ofensiva que ha obligat Donaire a litigar en diversos processos judicials. De fet, l’operativa ha estat presentar denúncies i querelles per piulades o comentaris a en altres xarxes socials, quan les anteriors denúncies per fets similars havien estat arxivades.
Un sistema que obliga Donaire i la seva parella, també víctima d’alguna de les denúncies, a estar contínuament als jutjats per defensar-se de les acusacions. Ara, Donaire ha presentat una demanda civil contra la seva insistent denunciant per vulneració del dret a l’honor, la imatge i la intimitat personal. De fet, els dos mossos mantenen demandes creuades, però aquesta vegada la parella de Donaire s’hi ha afegit perquè també han difós dades personals seves a través de les xarxes socials. La demanda de Donaire, a la qual ha tingut accés El Món, recorda que Twitter (ara X) ha clausurat diverses vegades el compte d’Alcolea, molt activa a les xarxes i en un determinat espai mediàtic unionista.
“Una mica de suport”
Donaire recorda la quantitat de plets que ha hagut de passar i els mesos que ha estat suspès de sou i feina. De fet, durant un temps va haver de fer una altra feina i, un cop reincorporat amb tots els drets perquè la justícia així ho havia decidit, va patir el “relaxament” amb què el departament d’Interior es prenia a l’hora de retornar-li els salaris deixats de percebre mentre s’instruïen els expedients disciplinaris.
D’aquí que hagi hagut de tornar a posar en marxa el seu crowfunding per poder respondre a les contínues denúncies que es presenten en diferents jutjats, sovint per les mateixes raons. És a dir, les piulades són denunciades en diferents jutjats alhora, i fins que no s’arriben a acumular en un jutjat passen mesos, i mentrestant requereixen personacions del denunciat en cadascun dels jutjats. I hi ha processos que s’allarguen encara més perquè els jutges –per exemple a Olot i a Figueres– es van rellevant amb certa continuïtat. En total, Donaire calcula que ja ha obert uns vint processos penals.
Donaire no pensa deixar d’expressar opinions que considera compatibles amb la seva activitat policia. De fet, recorda que la justícia li ha donat sempre la raó davant Afers Interns del Cos de Mossos d’Esquadra que, tot sovint, l’amonestaven o sancionaven. Tip de l’ofensiva contra les seves opinions, ha decidit portar el cas davant un tribunal civil per tal de recuperar els seus drets a la intimitat i a l’honor. De fet, reclama 88.420 euros per “no haver pogut exercir la seva vida amb normalitat” i pels danys morals que ha sofert arran de l’assetjament durant tres anys i mig. La vista està prevista per al 22 d’abril.
