Crítica sense embuts ni giragonses a la llei d’amnistia. Així ha estat el parlament del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, en el discurs en l’acte de jurament i promesa dels nous 44 jutges que s’integren a diferents places de Catalunya celebrat al Palau de Justícia de Barcelona. Aquest migdia, Barrientos, acompanyat del fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeras, i d’altres membres del poder jurisdiccional, així com de la consellera de Justícia, Gemma Ubasarts, no se n’ha estat de carregar contra la possibilitat d’aplicar una llei d’oblit penal pels independentistes i alhora ha emfatitzat als jutges el seu paper de “poder de l’Estat” que garanteix “la democràcia”.
En l’acte de jurament o promesa, on només deu togats han pronunciat el seu jurament o promesa en català, Barrientos ha indicat que “ningú, cap persona, organització, per poderosa que es cregui, i encara que s’escudi en els vots, està per sobre de la llei”. “Aquest és el primer indicador democràtic d’un Estat i l’únic marc que assegura una convivència pacífica”, ha afegit. “Si nosaltres no el fem efectiu, la paraula democràtica perd tot el seu significar i ens allunyarem irreversiblement de l’Estat de dret que defineix en nostre text constitucional”, ha reblat.
Per altra banda, Barrientos ha demanat als nous togats que tinguin present que exerceixen a Catalunya, un país “històricament ric” i on cal aplicar un dret civil propi. Així mateix, ha esperonat als jutges a valorar els drets lingüístics que “cal protegir i realitzar plenament”. Val a dir, que durant el seu mandat, el català a la justícia ha anat enrere.
Discòrdia
El president del TSJC, que aviat presidirà el judici del president del grup d’ERC al Parlament i la consellera de Cultura, Josep Maria Jové i Natàlia Garriga per la seva relació amb el Primer d’Octubre, s’ha despatxat a gust contra la negociació de l’amnistia. “La llei o és general o no és llei”, ha remarcat. “Les lleis obliguen per igual a tots, fins i tot els jutges, que en l’exercici de la jurisdicció hem d’assegurar la seva aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions, ni privilegis, en definitiva, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de qualsevol llei”, ha arguït.
Seguint aquest fil, ha criticat les lleis que “en benefici exclusiu d’alguns, exceptuen l’aplicació d’altres lleis que continuen vigents i són d’aplicació inexorable per a la generalitat de la ciutadania. “Una llei que privilegia uns pocs davant el conjunt de la ciutadania“, ha continuat, “mai podrà ser esgrimida com element de pacificació sinó de discòrdia, com s’evidencia amb els debats acadèmics suscitats per l’anomenada llei d’amnistia actualment en tramitació parlamentària”. En aquest sentit, Barrientos ha subratllat que els jutges com a “servidors públics” no hi ha “res que reconforti més que sentir-se un actor decisiu de la pacificació social i de la realització dels drets dels nostres conciutadans”.
