Tercera jornada del judici a l’Audiència Nacional pel cas del comissari Carlos Salamanca i l’empresari Francisco Menéndez. Els dos integrants d’una suposada trama de favors a canvi de regals fastuosos i diners en efectiu. Després de dues jornades entretingudes i descriptives de la biosfera política, econòmica i policial del Madrid de l’Ibex-35, la tercera jornada ha estat igual d’intensa i clarificadora. Un grapat de testimonis han passat per l’estrada que presideix amb mà de ferro la magistrada Ángela Murillo. Testimonis que es podrien dividir en dos grups, el dels amics del comissari, i el dels policies amics del comissari, o que en tot cas, havien treballat a les seves ordres. Tots s’han encarregat de recordar al tribunal, sobretot els testimonis de la defensa, que el comissari li van tocar dos dècims de la loteria que el van convertir en milionari. Un fet que contrasta amb la declaració de Menéndez que va subratllar al tribunal que Salamanca es queixava de tenir un sou ben magre.
Aquest judici és el resultat de la peça separada número 10 de la macrocausa Tàndem, que investiga les feines del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo, tot i que en aquest afer no hi consta ni com a testimoni. En concret, la sala penal ha de decidir si el comissari Salamanca, amic de Villarejo, rebia regals sumptuosos i diners en efectiu de Menéndez, que provenien de l’empresa estatal petroliera de Guinea a canvi de deixar passar d’estranquis ciutadans guineans carregats de diners. Els policies que havien treballat al seu servei a la frontera de Barajas, però, han afeblit la tesi del fiscal, perquè han assegurat que Salamanca no tenia prou potestat per ordenar expedir visats. Una de les anècdotes de la jornada ha estat el rellotge que li va regalar el director de Seguretat d’Iberdrola, Antonio Asenjo, a Salamanca. Asenjo ha suat la cansalada justificar el regal.
Els policies, claus
Els testimonis estrella de la jornada de tres hores d’aquest matí, han estat els oficials de policia que treballaven a les ordres de Salamanca, a la frontera de Barajas. Tots han donat oxigen a les defenses. Tots han negat que rebessin ordres per expedir un visat, perquè altres coses el sistema està muntat de tal manera que no es pot fer. De fet, aquest és el document imprescindible per poder accedir a Espanya i s’acusa al comissari de fer els ulls grossos i tramitar-los de manera irregular. El sotsinspector encarregat del Grup d’Admissions, ha negat aquesta versió. Un detall que no ha passat per alt al tribunal i és que el sotsinspector ara s’encarrega d’un grup d’Afers Interns, la policia de la policia i, per tant, se’ls hi suposa un plus de delicadesa en les seves funcions.
En la seva declaració com a testimoni, ha recordat que era el responsable del “control i la verificació” de les entrades a l’aeroport. En aquest punt ha incidit que no podia expedir un visat en un lloc fronterer -que requereix unes condicions especials- amb la simple ordre del comissari, com sostenen les acusacions. “No, de cap manera!”, ha sentenciat amb fermesa. “Ordenar-nos que demanéssim algun visat, mentre jo he estat cap no”, ha assegurat.
Els policies han exposat que la sol·licitud dels visats a la frontera arriben per “diferents vies”, bé fos la mateixa Comissaria General, la Unitat Central de Frontera o qualsevol entitat com a ambaixades o consolats. “No es podia tramitar un visat perquè jo volgués o algú m’ho ordenés o fer-ho de manera irregular, era impossible, perquè tot estava auditat des de fora”, ha insistit. De fet, també hi ha un sistema de control informàtic en xarxa. Un excomissari que va estar a la frontera ho ha deixat ben clar. “És imprescindible rebre una autorització per part de la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres”, ha aclarit per evidenciar que Salamanca no podia fer passar gent per la porta del darrere sense un visat oficial. En aquest sentit, han advertit tots els policies que els ciutadans en aquesta situació se’ls anava a buscar amb cotxe policial perquè “hi ha dotze quilòmetres entre les pistes d’aterratge i el punt fronterer”.
Els cotxes, part de la prova
En la sessió també han desfilat amics -així s’han reconegut la gran majoria- del comissari. Però, sobretot amics, que havien fet algun negoci amb Salamanca, bàsicament de compra i venda de vehicles. Fins i tot, ha passat per l’estrada el senyor que li feia les assegurances que ha sortit de la sala García Gutiérrez encara preguntant-se ben bé que hi ha anat a fer.
Després de testificar els dos policies que li feien de xofer a Salamanca, s’ha assegut a l’estrada un ciutadà xinès, en Io Ping, que no li feia cap mena de gràcia declarar. Al capdavall, tenia un paper difícil, justificar la compra d’un Porsche Panamera al comissari. El senyor Ping ha fet valer la seva condició d’asiàtic per intentar fugir de l’escomesa i la pressió del fiscal que li ha vist el llautó. Feia veure que no entenia les preguntes o responia de manera abstracta per tal de no pronunciar afirmacions.
Així només insistia que havia comprat el Porsche perquè estava bé de preu, per la seva dona, que no el va utilitzar, però que, en canvi, se’l va vendre al cap d’un any perquè “gastava molt”. Tot a nom d’una empresa, sense aclarir els detalls i després d’empassar un bon glop de saliva quan el fiscal li ha preguntat si sabia a què es dedicava “el seu amic” Salamanca. S’ho ha pensat uns segons, i resignat, ha admès que sabia que era policia a més a més “d’amic”.
Cotxes i viatges
No ha estat l’únic cotxe del matí, ans al contrari. Sovint la deriva explicativa dels testimonis semblava que fos un judici d’una estafa d’un concessionari. En tot cas, també han aparegut un Tuareg i un Audi Q7, que es compraven i es venien, o es deixaven, entre el comissari i els seus amics, amb qui també dinaven a Casa Piluca i celebraven festes privades junts. Festes on també hi era Menéndez, en Paco. El que ha estat qualificat avui per part de la filla de Salamanca de “membre de la família” i que ha detallat, com qui no vol la cosa, que pel seu casament, després de pagar les despeses li van quedar uns 40.000 euros que va donar al seu pare. Precisament, el constructor Iglesias Moura, administrador de Reformas Integrales, el que va deixar l’Audi Q7 a Salamanca, ha confirmat al tribunal, amb una veu clavada a l’emblemàtic comunicador Jesús Puente, que va contractar Villarejo per 50.000 euros per destapar una estafa del que havia estat víctima.
Després d’Iglesias s’ha assegut a l’estrada la directora mèdica del centre mèdic San Camilo del carrer Juan Bravo de Madrid, que atenia els pacients recomanats per Menéndez. La metgessa ha detallat al tribunal que va anar de cap de setmana “tot pagat” a compte de Menéndez i en el viatge van coincidir, casualment, amb Salamanca. “Tot per facilitar les visites mèdiques dels que recomanava Menéndez”, ha justificat. El fiscal ha estat hàbil quan li ha fet confessar que “alguns dels pacients eren guineans” i quan s’ha entrebancat davant el tribunal en comparar un viatge de luxe a Londres, amb habitació al prestigiós Hotel Club Saint James, amb alguna caixa de vi que li regalen els clients. “És normal a la professió mèdica”, ha sentenciat. El fiscal serrava les dents.
El rellotge d’Iberdrola
Un dels moments més onírics de la vista d’aquest matí ha estat la testifical de l’excap de Seguretat d’Iberdrola Antonio Asenjo, investigat en una altra de les peces del conegut com a ‘cas Villarejo’, que ha reconegut que va regalar a Salamanca un rellotge. L’excusa ha estat pròpia d’un conte de Nadal de Dickens. “Jo és que no faig servir rellotge i molta gent s’entesta a regalar-me rellotges per aniversaris”, ha argumentat. Aquest rellotge, però, el tenia en un armari al seu despatx d’Iberdrola, on també tenien altres elements de marxandatge d’Iberdrola com “corbates verdes, el color corporatiu”.
Un dia, enraonant amb en Carlos Salamanca, el comissari li va confessar que tenia debilitat pels rellotges, extrem confirmat per un precís rellotger que també ha declarat aquest matí. El director de seguretat li va prometre que li regalaria un. “I així ho vaig fer”, ha concretat sense poder precisar si ho va fer tot prenent un cafè, dinant o a comissaria. De fet, s’ha empatollat amb la seva primera declaració judicial. Asenjo patia per deixar clar que el regal no li va fer en condició de directiu de l’empresa energètica. En tot cas, li ha volgut treure ferro ressaltant que el comissari “li va donar les gràcies i li va dir que era molt bonic”. “Però li va agradar”, ha recordat per acabar el seu testimoni.
