Nova faceta en la instrucció del cas del Tsunami Democràtic. La representació processal dels policies personats com a perjudicats en la causa que instrueix el titular del Jutjat Central número sis de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, han encetat un nou meló. Es tracta d’una derivada de la suposada trama russa del Procés. Així han demanat formalment al magistrat que investigui la presència d’agents d’intel·ligència russos a Catalunya entre el 2014 i el 2017.
Segons l’escrit, de 13 pàgines i al qual ha tingut accés El Món presentat pels dos membres del Cos Nacional de Policia (CNP), personats com a perjudicats en la instrucció, reclamen a García Castellón els informes policials sobre l’activitat dels serveis secrets del Kremlin a Catalunya. Unes activitats que haurien estat protagonitzades per agents de la Unitat 29155 del GRU, el servei d’acció i d’intel·ligència militar rus especialitzat en assassinats selectius i operacions de sabotatge i de desestabilització. Per cert, una unitat, suposadament creada el 2008, que mai no ha estat reconeguda pel govern de Moscou tot i la literatura que se n’ha fet en mitjans pròxims als serveis secrets europeus.
La petició al jutge és per tal que ordeni a la Comissaria General d’Informació del CNP que aporti els informes que haurien realitzat i que s’haurien filtrat a mitjans de comunicació com El Confidencial, la Gaceta, la Sexta o El Periódico. De fet, Manuel Garcia Castellón ja va obrir unes diligències, les 86/19, sobre la hipotètica presència d’aquests espies, però les va mantenir secretes i les va tancar encara com a secretes. Cal remarcar que el fiscal antiterrorista de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, es va oposar a la investigació i va retreure als agents el poc gruix de la investigació. Tot i que diversos investigats a l’operació Volhov van reclamar aquestes diligències, el jutge els va denegar l’accés.
Sense saber què van venir a fer
L’escrit que signa el despatx Fuster Fabra aporta un paquet documental amb les informacions aparegudes en aquests mitjans que relaten la presència d’aquests agents “encoberts” a les ordres del Kremlin. Ara bé, totes les notícies aportades deixen clar que “es desconeixen quines activitats haurien desenvolupat a Catalunya”, però sí que fan coincidir les visites amb alguna data clau del procés sobiranista.
Els investigadors del Cos Nacional de Policia van detectar un d’aquests set espies, Maksim Rodionov el dos de maig de 2014, però això sí, hauria entrat per l’aeroport del Prat amb un passaport fals. El 27 de juliol de 2016 van afegir a la llista Anton Vladimorovich Skvortsov, un tinent de les forces especials russes. També Aman Urazbayevich Yutuporov, que hauria aterrat a Barcelona el primer de maig de 2016. I fan especial èmfasi amb Denis Vyacheslavovich, alies Sergey Fedotov que hauria entrat a Catalunya en tres ocasions, l’onze de maig i el 5 de novembre de 2016 i el 29 de setembre de 2017, casualment, just abans del referèndum. La llista la completen Maria Vladivorovna, Mihkail Oprysho i Alexei Nikitin.
Curiosament, i al fil de les publicacions coordinades, la trama russa ha tornat a agafar volada, fins i tot, les diligències que el mateix jutge va tancar. D’aquí que ara les acusacions particulars aprofitin per reobrir les diligències i, com a mínim, poder veure i analitzar els informes que la Comissaria General d’Informació del CNP va escriure i comprovar si tindrien algun efecte en la causa, o en si fos el cas poder-los incorporar. Una opció que des del ministeri públic descarten, a la vista que el mateix fiscal va rebutjar continuar la investigació que s’havia deixat a la taula de García Castellón.
