“Considerem acreditat un conjunt convergent d’incoherències tècniques, temporals, estructurals i metodològiques”. Aquesta és una conclusió marc dels perits Francisco Javier Martín Porras i Hernán López Mayoralas en l’informe pericial forense dels àudios que incriminen a Santos Cerdán en el cas de les presumptes comissions que instrueix el Tribunal Suprem. Un informe, de 57 pàgines i al que ha tingut accés El Món, demanat per la defensa de l’exnúmero tres del PSOE, que des del primer moment ha dubtat de la veracitat dels àudios i ha apuntat a la seva manipulació. Ara conclouen que les irregularitats detectades en els àudios “no poden considerar-se accidentals ni atribuïbles al funcionament ordinari del sistema operatiu iOS” i, per tant, assenyalen una manipulació dels indicis.
Els pèrits asseguren que dels informes de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) i del seu servei d’investigació criminal sobre els àudios grinyolen. “En primer lloc, es constata que els àudios presenten anomalies objectives i incompatibles amb un cicle de vida digital nadiu, com ara divergències de freqüència de mostreig entre arxius suposadament generats amb la mateixa aplicació i dispositiu”. També alerten de “desfasaments significatius entre el temps real d’enregistrament i el temps de codificació; i coincidències massives en dates de modificació que només poden explicar-se per exportació, reassemblatge o manipulació tècnica en un únic esdeveniment de sistema”. “Qualsevol afirmació d’autenticitat original no té cap suport tècnic verificable”, interpreten els perits carregants sobre la manera que s’han analitzat els àudios per part de la policia.
Una estranya petjada
Els perits detallen que han detectat la presència de firmes de versions de iOS “cronològicament impossibles” per a les dates que figuren en els noms i les metadades dels fitxers. És a dir, sistemes operatius posteriors als àudios gravats. “La identificació de rastres simultanis d’iOS 12.2 i iOS 13.1.2 en àudios atribuïts a l’abril de 2019 constitueix una impossibilitat tècnica categòrica: cap dispositiu no pot incorporar empremtes d’un sistema operatiu que no existia a la data declarada de creació”, asseveren.
Aquesta circumstància implica, a parer dels pèrits, que “de manera irrefutable, que els arxius van ser processats, reconstruïts, transferits o manipulats en un moment posterior, quedant descartada la seva suposada originalitat”. En el mateix sentit, considera que la metodologia de l’institut armat permeten generar el dubte sobre la veracitat de les gravacions. “Com que no fa l’anàlisi frame a frame, no es pot sostenir que les gravacions no hagin estat alterades, editades o inserides des de fonts externes”, conclouen.
En el mateix sentit, l’absència de valors hash originals -una mena d’identificació digital- “impedeix reconstruir la traçabilitat digital dels arxius des del moment de la incautació, generant una ruptura insubsanable a la cadena de custòdia lògica de l’evidència”. En aquest context, els perits insisteixen que “no és possible afirmar amb certesa que els fitxers examinats corresponguin a les primeres còpies forenses obtingudes per les unitats actuants, ni que no hagin passat per processos intermedis de còpia, reindexació, restauració o manipulació”. Així subratllen que els fragments ni entre els àudios que motiven la identificació policial i “comprometen la fiabilitat de l’anàlisi vocal i la identificació biomètrica del locutor”. “En conseqüència, no es pot sostenir científicament que les veus analitzades corresponguin a una mateixa persona, ni que puguin atribuir-se amb fiabilitat a individu concret”, tanquen.
