El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat per cinquena vegada apartar-se de la causa contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. En la seva resolució, Llarena tomba la recusació dels exiliats perquè la considera “manifestament infundada” i els acusa de presentar-la només per endarrerir una futura ordre europea de detenció, que el jutge considera previsible des del punt de vista processal.
Els tres eurodiputats de Junts van demanar la recusació de Llarena per una conferència que el magistrat va pronunciar a la Facultat de Dret de Burgos, on, segons els exiliats, va expressar la seva opinió sobre una hipotètica amnistia i va deixar entendre que intentaria impedir-ne l’aplicació en la causa que instrueix. El magistrat també recorda que els exiliats han intentat recusar la pràctica totalitat dels jutges de la Sala Penal del Suprem i bona part del Tribunal Constitucional.
Els motius de Llarena: conferència acadèmica i falta de competències
Llarena insisteix que va impartir la conferència en un context acadèmic i es va limitar a fer una anàlisi dels criteris tècnics bàsics que cal aplicar per supervisar la constitucionalitat de qualsevol norma. També defensa que en cap moment es va tractar el cas concret d’una llei d’amnistia. El magistrat argumenta que no va avançar cap posicionament processal. En qualsevol cas, Llarena entén que la seva imparcialitat no està compromesa.
“L’actual causa de recusació busca apartar immediatament l’instructor especulant sobre el meu posicionament davant d’una previsió legal que no existeix i que pot no arribar a existir, de manera que aquesta consideració no té avui cap rellevància per a la causa”, diu. El magistrat assenyala que, encara que s’arribés a aprovar una llei d’amnistia, ell no té competència per resoldre sobre la seva constitucionalitat. De fet, ni tan sols pot plantejar una qüestió de constitucionalitat perquè es pronunciï el TC.
