Sense embuts. El magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Julián Sánchez Melgar ha rebutjat de ple la recusació plantejada pel president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, així com pels exconsellers Clara Ponsatí, Lluís Puig i Antoni Comín, contra l’instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, per haver acceptat un premi de la ultraespanyolista Fundació Villacisneros, en considerar que es “basa en causes infundades i arbitràries, és abusiva i té defectes formals”.
Per aquestes mateixes raons també ha rebutjat les recusacions plantejades per Puigdemont i els altres tres processats declarats en rebel·lia, contra el president de la Sala Segona, Manuel Marchena, i tres magistrats més, per haver format part del tribunal que va dictar la sentència del Procés ‘, i, a més, contra ell mateix, com a instructor de l’incident de recusació, perquè va ser Fiscal General de l’Estat i va participar directament a la direcció del Ministeri Fiscal en aquesta causa especial.
Sánchez, com instructor d’aquest incident de recusació, rebutja que el magistrat Pablo Llarena hagi perdut la imparcialitat per haver acceptat una distinció de la Fundació Villacisneros, que és “una societat civil que ha volgut reconèixer la seva funció com a jutge constitucional”. La interlocutòria explica que l’escrit de recusació és un totum revolutum on “no hi ha cap menció, en concret, a quin és l’interès personal directe o indirecte del recusat, pel simple fet d’haver acceptat el premi de l’esmentada fundació”.
Afegeix que els recusants han fet un ús abusiu i indiscriminat de la recusació dirigida, en primer lloc, contra el magistrat instructor de la causa especial, posteriorment, a tota la Sala que va enjudiciar el ‘Procés’, que va dictar una resolució de mer tràmit de impuls processal a la peça de recusació, i, finalment, a ell mateix per haver estat Fiscal General de l’Estat. “La conseqüència és que han recusat tots els magistrats que van apareixent a la peça oberta a aquest efecte, i això en cadena. La vigència de la invocació del dret al jutge imparcial i la legítima defensa per part dels seus drets constitucionals no empara l’ús indiscriminat de l’institut de la recusació, ni la designació d’un jutge a conveniència”, subratlla la Sala.
La interlocutòria es refereix també als defectes formals que presenta l’escrit de recusació plantejada per Carles Puigdemont i els altres tres processats rebels. Recorda que la llei exigeix la presentació d’un poder especial per a plets per identificar el jutge o el tribunal concret concernit. En aquest cas, la interlocutòria indica que el poder presentat pels recusants lluny de ser un poder “especial”, és més aviat “general” ja que inclou una llista nominal amb 12 magistrats del Tribunal Constitucional, 58 del Tribunal Suprem i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
