D’ençà de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb la magistrada catalana Isabel Perelló com a presidenta, no s’ha aturat l’operació per desembussar la quantitat de nomenaments caducats i pendents en la judicatura espanyola arreu de l’Estat. De fet, a cada reunió de plenari, i més després de l’entrada de l’any 2025, els nomenaments són continuats i, sobretot, en les places de la magistratura espanyola a Catalunya.
Tot plegat, més enllà de la renovació de la presidència a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per substituir el magistrat Jesús María Barrientos, a qui li ha expirat ja el mandat. De fet, el passat 22 de gener es van registrar les entrevistes amb els tres candidats- Mercè Caso Señal, Cristina Ferrando Montalva i Guillem Soler i Solé– per a aquesta tria, que encara no s’ha decidit. Ara bé, el Consell General ja ha resolt la continuïtat de la presidència de l’Audiència de Barcelona i ha obert la convocatòria per presidir la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i així com la presidència de l’Audiència de Tarragona, vacant per venciment de mandat.
Un expert en dret civil català per Barcelona
Un dels nomenaments més esperats era el de president de l’Audiència de Barcelona. De fet, l’opció escollida era fàcil per al Consell, perquè només havien de revalidar qui portava des del 2016 en el càrrec, el magistrat Antonio Ramón Recio Córdova. Recio, conservador, va ser nomenat en la reunió del CGPJ del passat 29 de gener, el mateix dia que es van fer 32 nomenaments -tots per unanimitat-, 21 dels quals del Tribunal Suprem. Amb Recio, el poder judicial jugava sobre segur.
De fet, va assolir el càrrec l’any 2016 en una disputada batalla amb Ángeles Vivas -va guanyar per dos vots-, quan la plaça va quedar vacant perquè el magistrat Pablo Llarena, que aleshores l’ostentava, va ser traslladat a la sala segona Penal del Tribunal Suprem. Vivas havia signat el famós manifest dels 33 jutges a favor del dret a decidir. Una causa que va acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb una sonora bufetada a l’estat espanyol per no investigar la filtració de les fotografies i els noms dels jutges al diari La Razón. Vivas va impugnar la tria de Recio al·legant discriminació al·legant que cinc membres del CGPJ asseguraven que la magistrada tenia més mèrits que l’elegit, però el Tribunal Suprem va rebutjar la demanda negant l’existència de discriminació, amb un dur recordatori del “deure de neutralitat política dels jutges”.
El president de l’Audiència de Barcelona va entrar a la carrera judicial l’any 1990, amb un primer destí a La Bañeza, a León. Però el 1992 ja va assolir la plaça a Catalunya, on es va fer càrrec dels jutjats de primera instància 19 i després del 30. El desembre de 2004 va obtenir la plaça a l’Audiència de Barcelona i ja no la va deixar, en concret a la Secció Primera, especialitzada en civil. Precisament, en aquesta especialitat ha fet carrera com a membre electe de la Sala de Govern del TSJC i com un gran especialista en dret civil català. En aquest sentit, cal destacar que és un dels professors més consagrats del màster de Dret Civil Català Avançat de la Universitat de Barcelona. També és acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, on va entrar amb el discurs sobre La protecció de l’hereu enfront dels deutes del seu causant.
La sala social i l’Audiència de Tarragona
Per altra banda, el CGPJ, en la reunió del 29 de gener, també ha obert la convocatòria per dues places més d’importància a Catalunya. Per una banda, la presidència de l’Audiència de Tarragona, vacant pel venciment del mandat d’un veterà de la toga com és Joan Perarnau Moya, que portava al càrrec des de l’any 2019, en substitució d’un altre vell conegut pels lletrats de la demarcació, el magistrat Javier Hernández García. Perarnau, nascut a Berga, abans d’aterrar a Tarragona va ser jutge a la Seu d’Urgell i a la Bisbal d’Empordà. També és professor associat al Departament de Dret Processal de la Universitat Rovira i Virgili i l’any 2020 l’advocacia de Catalunya el va premiar per la seva defensa i ús del català en el poder judicial.
L’altra convocatòria que ha obert el CGPJ va ser per elegir la nova presidència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una de les sales amb més feina i més especialitzada arran de l’activitat econòmica i laboral que viu Catalunya. Aquesta sala està actualment presidida per Andreu Enfedaque Marco, un altre clàssic de la toga al Palau de Justícia. Enfedaque, que té tots els números per repetir en el càrrec, va ser l’únic candidat a substituir l’anterior president de sala, José de Quintana Pellicer, que es va jubilar l’octubre de l’any 2019. Enfedaque ha fet tota la seva carrera professional a Catalunya des dels seus inicis a la judicatura l’any 1980, en una primera etapa en què va ser jutge a Badalona, a Vic i a Granollers. El 1983 va ser elevat a magistrat i el 1985, a especialista en l’ordre social. Des d’aleshores, es va fer càrrec del Jutjat social 14. Des del 1991 al desembre del 2006 va presidir l’Audiència Provincial de Lleida. A partir del 2006 va exercir a la sala social del TSJC i fins i tot a la sala social de l’Audiència Nacional. I el 2019 va accedir el càrrec que ocupa ara, en el qual podria ser renovat.
