És una de les tres unitats d’elit especialitzades de la temuda Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil. La Unitat Central Especial 3 dedicada a les “amenaces desestabilitzadores de l’Estat”. De fet, constitueix un calaix de sastre on s’investiguen des de moviments “antisistema” –sense especificar quins–, “grups racistes o xenòfobs”, “defensa nacional”, o “activitats contràries a la normativa vigent” com l’independentisme. Ara, però, el PP es mostra inquiet per la possible desarticulació d’aquesta unitat per part del director general de la Guàrdia Civil, Leonardo Marcos, càrrec directament vinculat al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
L’UCE 3 és l’encarregada de dirigir les investigacions, amb el suport de les “unitats perifèriques d’informació”, contra moviments independentistes com ara el Tsunami Democràtic, l’operació Judes o les famoses diligències 104/17, que encara no se sap ben bé què investigaven, ni per a què, centenars de catalans. Tots aquests sumaris en mans, curiosament, del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón.
La remor de fons d’una reestructuració que afectaria de ple les unitats especials d’intel·ligència de l’institut armat sembla que apuntaria a l’UCE 3. Al capdavall, les seves perquisicions ja comencen a tenir fama de “creatives” entre diferents forces policials comissionades com a policia judicial. Ara bé, com es desprèn dels diferents sumaris, mai posen en dubte les diligències que reclama el jutge quan es tracta d’investigar possibles independentistes.
La inquietud arriba al Congrés i Marlaska es fa l’orni
Davant aquesta possibilitat, que ha pres força durant la negociació de la proposició de la llei orgànica d’amnistia, el PP ha bellugat fitxa. En un context en què el rumor prenia cos, els populars van presentar una pregunta parlamentària dirigida al ministeri de l’Interior on no s’estaven per romanços i xutaven la pilota curteta i al peu. “S’ha dissolt el grup UCE 3 de la Guàrdia Civil sense que hagin acabat les diligències i investigacions obertes en relació amb els presumptes delictes de terrorisme comesos pels Comitès de la Defensa de la República (CDR) de Catalunya?”, preguntaven, negre sobre blanc, els diputats populars Fernando de Rosa i Ana Belén Vázquez.
La resposta es va fer esperar un mes i mig, i el passat 22 de febrer el ministeri de l’Interior va contestar. En la resposta, a la qual ha tingut accés El Món, Marlaska fa l’orni i evita contestar directament. Així, ni nega, ni confirma, ni desmenteix la possible desaparició de l’UCE 3. En aquest sentit, es limita a “informar que les competències de la Guàrdia Civil estan establertes a la llei orgànica 2/1986 de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat”.
Catalunya, pel mig
Aprofitant aquest fil, el ministre recorda que, en el cas de Catalunya, on hauria operat l’UCE 3, hi ha un cos de policia autonòmic que ha assumit “competències en matèria de seguretat pública”. En tot cas, aclareix que l’institut armat manté les competències que “no estiguin afectades” per les que l’Estatut de Catalunya atorga als Mossos d’Esquadra. En aquest context, el ministeri addueix que “l’organització i distribució d’efectius i unitats la decideixen els òrgans competents de la Guàrdia Civil”. També ressalta que, a Catalunya, les “funcions assignades i capacitats operatives del cos [Guàrdia Civil] romanen inalterades respecte de la legislatura passada. A la vista de la resposta, el PP continua a l’espera que el ministre comparegui en la comissió d’Interior de la cambra baixa per tal de repreguntar sobre el futur de l’UCE3.
En el mateix marc, el govern espanyol també es limita a tirar pilotes fora sobre la possibilitat que es redueixin efectius tant de la Guàrdia Civil com del Cos Nacional de Policia a Catalunya i Euskadi. Una sospita que el PP basa en els acords signats del PSOE amb Junts, ERC, Bildu i PNB per renovar la residència de la Moncloa a Pedro Sánchez. El ministre respon de manera eixuta amb certa ironia: “Cal recordar que els acords que les diferents forces parlamentàries van assolir en el marc de la sessió d’investidura del president del govern són públics”. Sense cap més detall.
