Més que una negligència, “una temeritat”. Però en cap cas deliberada. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat el periodista d’El Món Quico Sallés sobre els errors que van acabar permetent els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Catalunya. Després de set anys seguint el cas a fons, Sallés té clar el diagnòstic i l’ha exposat davant la comissió d’investigació del Congrés, que l’havia citat com a compareixent per a aquest dimarts.
En la seva intervenció, ha respost a les preguntes dels diputats de la comissió, tots catalans excepte Jon Iñarritu, de Bildu. La composició de la sala ha determinat que la sessió –en la qual ja havia intervingut Agustí Carles, advocat dels pares del nen de 3 anys mort a la Rambla,– s’hagi fet gairebé íntegrament en català. Ha sigut la llengua que han fet servir Pilar Calvo (Junts), Francesc Marc Álvaro (ERC), Eloi Badia (Sumar-Comuns), Arnau Ramírez (PSOE-PSC) i el mateix Iñarritu, que és basc. Només Juan José Aizcorbe, de Vox, –que ha recordat que és del Solsonès– i Santi Rodríguez, del PP, –que no ho ha dit però és de Vilanova i la Geltrú, com Álvaro– han parlat en castellà.
Deixar de controlar l’imam de Ripoll, “una temeritat”
La primera pregunta sobre si hi va haver negligències que van donar espai i oportunitat per atemptar a la cèl·lula de Ripoll ha estat plantejada per Pilar Calvo, a partir d’una informació publicada fa deu dies pel mateix Sallés en aquest diari. En el text, es recordava que, després de l’atemptat de l’11-M a Madrid l’any 2004, una comissió d’investigació del mateix Congrés va instar a regular el paper dels confidents o informadors de la policia, un dels quals havia ajudat els autors de la massacre. I, el 2017, després dels atemptats es va descobrir que la cèl·lula del 17-A havia estat dirigida per l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, que també havia col·laborat amb el CNI i la Guàrdia Civil.
En el seu torn, Francesc Marc Álvaro ha demanat al periodista que precisés més. Ha sigut aleshores quan ha saltat el concepte “temeritat”. “Es-Satty se’ls va escapar del radar i no se’ls hauria d’haver escapat, perquè era una persona perillosa”, ha argumentat. “Una persona com Es-Satty, tenint presents els informes del CNI i de la Guàrdia Civil i el nivell de control que tenen amb altres moviments, com ara els anarquistes que es detenien sovint a Catalunya, l’havien d’haver vigilat”, ha remarcat. Però ha matisat amb rotunditat: “No parlo de cap conspiració, que conspirar és el que van fer els membres de la cèl·lula per preparar l’atemptat”. “Una cosa és la temeritat i l’altra és la intenció. Temeritat n’hi va haver en el sentit que sabent qui era se’ls va escapar. Però no perquè esperessin que fes alguna cosa o l’hi induïssin, només faltaria”, ha exclamat.
“Van voler salvar la cara”
Sallés ha retret als responsables polítics i policials, de l’Estat i de Catalunya, que, el 2017, en veure la magnitud de la tragèdia i l’errada de seguretat que delatava, la seva reacció fos intentar “salvar la cara”. “Volien que l’error no es veiés com a clamorós, i amb aquest objectiu van aprofitar diverses coses, com ara la gestió comunicativa i el xantatge emocional”, ha afegit. “Hi ha un àudio del comissari José Luis Olivera, que era el director del CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) en què se’l sent dir que allò havia estat ‘una gran cagada de tots'”, ha recordat.
De la mateixa manera que ha assenyalat cap al CNI i la Guàrdia Civil, Sallés ha abordat possibles errades dels Mossos d’Esquadra, que no van detectar, com a policia sobre el terreny, la radicalització dels joves de Ripoll implicats en els atemptats. “Quan hi vam anar els periodistes, no calia ni gratar. Tots els veïns parlaven de detalls de l’entorn social dels implicats, sabien què havia passat en aquesta cèl·lula, parlaven de reunions, del canvi de caràcter dels nois, de baralles entre les dues mesquites”, ha subratllat. Segons les seves conclusions, “tot indica que els analistes no van estar prou atents als agents que de la zona, als dels Mossos però també als de la Policia Local o al personal de serveis socials”.
Set anys i mig i molts moviments polítics després, per a Quico Sallés “el més preocupant és la falta de transparència i d’humilitat” dels responsables de la negligència. “És evident que hi va haver una errada, que van coincidir moltes coses que no es van fer bé, en la prevenció i en la investigació. S’hauria d’admetre que hi ha coses que no s’han fet bé i mirar com es poden corregir, en lloc d’intentar tapar-ho o retenir informació que mereix tenir la població, perquè hi ha 16 morts i 300 ferits”, ha conclòs.
