Moviment entre bastidors jurídics per part del PSOE i el govern espanyol de Pedro Sánchez per evitar el tràngol d’aplicar resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. Un tribunal que té en les seves mans la resolució de les demandes per vulneracions de drets que tenen registrades tant els presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem com membres de la mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, l’exvicepresident Josep Costa i l’exsecretari Eusebi Campdepadrós.
Així ho interpreten els serveis assessors de Junts per Catalunya a Madrid sobre el reial decret Llei 6/2023, de 19 de desembre, una norma amplíssima que modifica nombroses qüestions tècniques i processals de l’administració de justícia. De fet, el títol de la norma és clar: Decret pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.
En concret, el problema es detecta a l’article 10, que reforma l’apartat 3 de l’article 954 de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Es reforma el mecanisme de revisió d’una resolució judicial ferma per violació d’algun dels drets reconeguts en el Conveni Europeu que protegeix els drets humans i les llibertats fonamentals i els seus protocols. Un parany sobre les circumstàncies del cas que obriria la porta a la possibilitat què l’Advocacia de l’Estat es pugui oposar a la revisió d’una sentència a partir d’un dictamen del TEDH que hagi estat desfavorable als interessos del Regne d’Espanya. El cas que es podria donar en les resolucions pendents del cas del Procés.
L’advocacia de l’Estat, protagonista
El redactat del nou article estableix que es podrà “sol·licitar la revisió d’una resolució judicial ferma quan el Tribunal Europeu de Drets Humans hagi declarat que aquesta resolució va ser dictada en violació d’algun dels drets reconeguts al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i llibertats Fonamentals i els seus Protocols, sempre que la violació, per la seva naturalesa i gravetat, comporti efectes que persisteixin i no puguin cessar d’una altra manera que no sigui mitjançant aquesta revisió”. La reforma preveu que en tots els supòsits de presentació de la demanda de revisió se n’haurà de donar trasllat a l’Advocat de l’Estat.
Aleshores seran els lletrats de la Moncloa els que hi podran intervenir, encara que no hagin estat part del procés judicial que ha portat el cas al TEDH, per dues vies. O bé, “aportant informació”, o bé “amb la presentació d’observacions escrites sobre qüestions relatives a l’execució de la sentència del Tribunal Europeu”. La literalitat d’aquesta reformulació de la norma ha fet aixecar les orelles al grup parlamentari de Junts, que hi veu un parany per a futures reclamacions arran de resolucions favorables del TEDH, com podrien ser dels seus líders condemnats com ara Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn i Jordi Sànchez.
Els condicionants
En aquest marc, els juntaires veuen que la nova llei pervertiria i rebaixaria els efectes d’una sentència desfavorable als interessos del Regne d’Espanya. La raó és que una interpretació de la reforma podria permetre que l’Advocacia de l’Estat s’oposés a una revisió de la sentència espanyola després que l’afectat hagi obtingut una sentència favorable per part del TEDH. En síntesi, si l’Estat és qui ha perdut la demanda o ha estat condemnat, es pot rescabalar a través de l’oposició presentada pels lletrats de l’Estat en el tràmit de revisió de sentència. Una mena de revenja post sentència que perjudicaria els interessos del ciutadà a qui els magistrats europeus hagin donat la raó.
Un altre dels punts que inquieta Junts és que la reforma limita la revisió de les sentències a aquells casos que comportin efectes que “persisteixin” i “no puguin cessar d’una altra manera que no sigui a través de la revisió”. Uns condicionants que anul·larien els efectes pràctics que tenen les sentències del TEDH. L’argument de base és que quan el Tribunal d’Estrasburg dicta les seves resolucions, les penes ja estan pràcticament complides. L’objectiu d’aquestes sentències és bàsicament restauratiu, és a dir, de reparació de les condemnes en què al demandant se li hagin vulnerat drets fonamentals, i com no, de la seva honorabilitat. El posicionament dels advocats de la Moncloa podria torpedinar la restauració formal dels drets i del bon nom del condemnat per part d’Espanya.
Així, el condicionant que “per la seva naturalesa i gravetat” la violació de drets “persisteixi” redueix la capacitat d’influència del TEDH. En el cas dels presos polítics seria evident, amb el benentès que, amb la derogació del delicte de sedició i els indults parcials, els efectes més greus de la condemna ja s’han acabat, perquè ja estan en llibertat. Per tant, es podria entrebancar un procediment de revisió de la sentència de la Sala II del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, que va condemnar a gairebé a cent anys de presó en total els líders civils i institucionals del Procés. En el supòsit que la sentència del TEDH arribés abans d’una possible amnistia, ja no tindria cap mena d’influència ni virtualitat la decisió del TEDH que dictamini que una condemna dels tribunals espanyols era injusta en base els drets fonamentals. Amb l’actual redactat, els juntaires creuen que les resolucions d’Estrasburg no tindrien cap aplicació per la possibilitat de l’Advocacia de l’Estat de bloquejar aquesta revisió si considera que la sentència censurada per Estrasburg ja no té efectes de gravetat sobre el condemnat.
La qüestió prejudicial, l’altre cavall de batalla
L’equip de Junts a Madrid també arrufa el nas davant altres modificacions tècniques que preveu el nou decret i que servirien per votar en contra les propostes del PSOE. Però un dels punts que més inquieta és el nou article 43 bis, modificat pel mateix decret, que determina les normes de procediment quan es presenten qüestions prejudicials a la justícia europea. Aquest nou article té dos apartats, i és el segon el que desperta més suspicàcies. Es tracta de la part de l’article que determina la suspensió d’un procediment quan el magistrat o jutge acordi presentar una qüestió prejudicial europea.
El neguit rau en l’anunci que han deixat entreveure fonts de la judicatura que utilitzaran la via de la qüestió prejudicial per entrebancar l’aplicació de l’amnistia. A més, la suspensió del procediment penal hauria de comportar l’alçament de les mesures cautelars de l’afectat, com ara, ordres d’arrest internacional, presó, o embargaments de béns. El fet que la nova norma no inclogui aquesta previsió de retirada de les mesures fa sospitar la pitjor de les intencions, sobretot per a aquells que, com el president a l’exili, Carles Puigdemont, o els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, encara no han estat jutjats.
