Nova sessió del judici pel cas Mito a l’Audiència Nacional. Una macrocausa on jutgen la presumpta organització de narcotràfic que dirigia José Ramon Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, i, de retruc, Gonzalo Boye, advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont, per un suposat delicte de blanqueig. Una sessió que ha començat amb un gest que descriu com és el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, que des de l’estrada ha cridat el fill del processat mort dissabte per donar-li el condol en públic en nom de la sala.
Després de set jornades, el judici guanya interès, es detecten clamoroses febleses de la instrucció i el que és més important: tribunal, acusacions i defenses ja s’han pres les mides. La pilota roda amb més fluïdesa i les defenses ja li han vist les orelles al llop, i ara sí que ja no estan disposades a acceptar que l’acusació els facin passar bou per bèstia grossa. La prova que s’ha entrat en una nova fase ha estat l’última petició del fiscal que dirigeix ara l’acusació, Ángel Bodoque -ja que el gran arquitecte de l’acusació del cas, Ignacio de Lucas, ha estat premiat amb un escó a la fiscalia europea i és a la vista oral.
Bodoque ha demanat la paraula aquest dimarts abans d’encetar la sessió sota l’atenta mirada del murri Guevara, que ja s’ensumava les intencions. Cal recordar que el magistrat en sap tant per vell com per diable. I el seu rostre davant la petició de Bodoque certificava que la petició no li ha resultat estranya. En concret, Bodoque vol un canvi d’ordre simptomàtic en les testificals que apunta que les coses al ministeri públic no li estan anant com volia.
Fer una vista “només” pel blanqueig
El fiscal -que dirigeix l’estratègia però no s’encarrega personalment dels interrogatoris a les desenes d’agents de policia que van passant per l’estrada, que són feina d’una altra representant del ministeri públic- ha pregat al tribunal un canvi d’ordre important. Així, ha sol·licitat canviar els dies de les testificals de les dues instructores del cas de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), dels tres policies que van confiscar els diners a l’aeroport de Barajas -la recuperació dels quals és el ganxo per imputar Boye -i d’una pèrita del Servei de Prevenció i Blanqueig de Capitals (Sepblac). L’objectiu, i així ho ha fet saber el fiscal a la sala, és “ordenar les testificals” i deixar l’afer del blanqueig per al final. És a dir, agrupar la vista oral del blanqueig i separar-lo de la resta de la causa.
El que està fent el fiscal en realitat és una maniobra per intentar amortir l’efecte de les proves fins ara practicades, que no han estat gaire favorables a l’acusació. I vol fer-ho donant menys temps a les defenses a preparar l’estratègia contra el blanqueig. Si seguia amb el calendari previst, les inspectores en cap 127263 i 129615, instructores de la UDEF, haurien declarat a l’acusació abans de la parada per Nadal, i per tant els lletrats defensors haurien tingut prou marge per replantejar la seva estratègia segons el resultat de l’interrogatori de la fiscalia, perquè haurien tingut com a mínim una setmana de coll per preparar-se. Amb la proposta feta ahir, el ministeri públic malda per intentar aïllar el blanqueig de la resta de la causa per tràfic de drogues i deixar-lo per a finals de gener. Soterradament, aquesta distinció està pensada per intentar esquivar que les mancances dels agents operatius que estan testificant contaminin una altra part de la causa.
Investigar sense tenir una causa
Un cop posades sobre la taula les peticions de la fiscalia, la vista s’ha reprès amb la testifical que va quedar a mitges dilluns, la d’un agent de GRECO Galícia operatiu que defensava les vigilàncies que havia portat a terme. L’advocat de Sito Miñanco, Jacobo Teijelo, s’ho ha passat bé. D’entrada ha brandat, com ja és habitual, una carpeta dins el sumari batejada com a Mocus-Mito. Mocus va ser una altra operació de narcotràfic que encara està misteriosament camuflada. En aquesta carpeta, i segons va apuntant el lletrat, dosificant la informació a la sala, hi ha tot d’escoltes i localitzacions que van nodrir els dos sumaris.
La raó que vagi traient aquesta carpeta als investigadors és ensenyar al tribunal que la policia utilitza les mateixes escoltes i vigilàncies per a diverses causes policials. Una mena de retalla i enganxa per anar repartint les gravacions segons el sumari que s’instrueix. És a dir, la mateixa escolta podria servir per inculpar per dos fets alhora o per encobrir una investigació de caràcter prospectiu. La insistència del lletrat amb aquesta carpeta, amb una sagacitat ben dissimulada, s’ha vist molt clara amb un segon testimoni que presumia de fer les “sonoritzacions” i les transcripcions.
El policia s’ha animat una mica massa i ha caigut al parany, quan ha delatat que escoltaven les converses però no actuaven perquè, en definitiva, no sabien de què estaven parlant ni quina hipotètica operació portaven a terme. No relacionaven les converses amb cap operació concreta. D’aquí que les detencions dels principals implicats no van arribar fins quatre mesos després de l’abordatge del vaixell Toran. És a dir, que, en el pitjor dels casos, no van fer res per aturar una possible macroentrada de droga o bé, un cop enxampat el vaixell, van ordir una investigació per encolomar-li la mercaderia a Prado Bugallo.
La hipòtesi policial sobre un cotxe accidentat que no va anar al taller perquè faltava poc per Nadal
Un dels punts calents de la investigació és un accident d’un Citroën C5 que va patir a Portugal el 21 de desembre de 2017, quan passaven cinc minuts d’un quart de dues de la matinada. La tesi policial és que al vehicle hi havia 1,8 milions d’euros amagats que també procedien de les drogues. Per això, el conductor va fer gestions amb la companyia d’assegurances i la grua per portar el cotxe al domicili de Manuel Duran, que va morir el passat dissabte, i no pas a un taller. Una decisió que, segons la policia, es prenia perquè el cotxe no anés a parar a un taller que descobrís els suposats diners amagats dins el cotxe.
Aquí hi ha hagut una batussa on fins i tot el president del tribunal ha pres partit. La defensa ha remarcat que el conductor va fer el que és una gestió normal com trucar a l’assegurança i la grua. Fet que ha acceptat el policia. Ara bé, l’agent ha retret que el portessin a un domicili particular i no a un taller. Una decisió que l’advocat ha replicat amb ofici tot recordant que eren festes de Nadal i no volien deixar el vehicle al carrer. El policia ha contestat que les companyies d’assegurances porten els vehicles a dipòsits compartits.
El jutge ha entrat en el debat explicant que a l’estiu, estan de vacances a Lepe (Huelva), el cotxe li va fer pana i la grua, com que era festa, li va guardar el cotxe en un dipòsit. L’advocat ha insistit que no deixarien el cotxe a un taller de Portugal i com que tenien lloc a casa es van estimar més guardar-lo i després, finalment, enviar-lo a un taller i posteriorment a un desguàs. El policia ha reconegut que no van trobar cap resta ni rastre de diners, de droga ni de tan sols d’empremtes. Principalment, perquè havien passat setmanes fins que la policia no el va intervenir i ja no pagava la pena que la policia científica busqués restes perquè biològicament haurien desaparegut. Per tant, curiosament, no els van ni avisar.
Portugal i uns pits operats que no se sap de qui són
Portugal també ha estat protagonista d’una altra part dels interrogatoris quan un dels advocats de la defensa ha aprofitat una bona mà. Un seguiment iniciat a Galícia que va entrar a Portugal. Però vet aquí que l’agent ha xerrat massa i ha deixat caure que havien seguit un ciutadà portuguès, un tal Agostino, que no estava investigat ni a Espanya ni a Portugal. I això de seguir un ciutadà no investigat en un altre país i sense demanar permís, com a mínim, grinyola. Aquí l’advocat ha burxat amb traça i ha posat en guàrdia el policia, que primer ha dit que suposava que el seu cap havia demanat permís, i més tard, ha al·legat que només l’havien seguit uns “vint minuts”. No es va aixecar cap acta de vigilància, només un ofici. Punt per a la defensa.
Un dels moments més onírics de les testificals d’aquest dimarts ha estat amb el policia 109193, un agent operatiu de seguiments i de sonoritzacions. El policia ha comentat una conversa gravada en un Peugeot amb matrícula 1423 FXV que servia per desmuntar una suposada relació laboral entre dos investigats, Alberto Palma i Claudia Viviana. És a dir, que tots dos transportaven 300.000 euros per qüestions empresarials, però que era una façana sobretot per tapar la relació sentimental entre tots dos. Segons el policia, Palma es queixava a Viviana que s’hagués gastat diners en operar-se els pits. Una prova irrefutable que tenien una relació més enllà de la professional amb què com a empresaris tapaven diners que procedien hipotèticament del narcotràfic. Però a mesura que ha avançat l’interrogatori i a preguntes d’un altre advocat de les defenses, el policia ha acceptat que potser no parlaven de l’operació dels pits de Claudia Viviana sinó de la senyora Maria Angeles Toro, que mai no ha estat investigada en la causa. Els retrets no eren més que una tafaneria.
