La Sala Penal de l’Audiència Nacional no se’n refia de l’excap de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF) del Cos Nacional de Policia, Óscar Sánchez Gil -alies “El Anodino”– i el mantindrà engarjolat fins a aclarir els termes del seu cas i davant “l’evident ris de fuga”. En una detallada interlocutòria, la secció tercera de la sala penal, considera que la quantitat de diners trobats a les parets de casa seva, i les proves que indiquen possibles de delictes de suborn i narcotràfic justifiquen la continuïtat de la presó.
De fet, el policia havia recorregut contra la decisió del Jutjat Central d’Instrucció 1 de l’Audiència Nacional, del passat 12 d’abril, que va ratificar el seu ingrés a la presó. El policia al·legava que no havia pogut tenir accés a la causa, sobretot als elements essencials. De fet, era el mateix argument que un dels altres imputats, Ignacio Torán, que va sortir de la presó per no haver tingut accés com investigat a parts “essencials de la instrucció”.
En el cas de l’Anodino, la sala integrada pels magistrats Francisco Javier Vieira, Jesús Gutiérrez i Carlos Francisco Fraile, recorda que el seu recurs és sobre la pròrroga de la presó del 12 d’abril quan ja s’havia aixecat el secret del sumari, i no sobre la primera interlocutòria que ordenava l’ingrés provisional a un centre penitenciari. Per tant, aleshores podia tenir accés a la causa i registrar les al·legacions que considerés oportunes.
Massa diners
El Tribunal recorda la doctrina del Tribunal Constitucional sobre l’accés als elements essencials de la causa i apunta que, en aquest cas, la interlocutòria de presó assenyala els indicis de la participació de l’investigat en fets que presenten caràcters delictius pels copiosos pagaments rebuts pel funcionari policial a canvi dels serveis prestats. Això queda confirmat, continua la resolució, per “la troballa de quantitats extraordinàriament altes de diners en efectiu, que constitueixen prova de l’activitat delictiva i dels pagaments rebuts, com les quantitats trobades al registre del seu domicili amagades en dobles fons en sostres, parets, compartiments ocults ad hoc a l’estructura de l’edifici (caixes fortes, jardí)”
“Un volum impossible de quantificar amb exactitud amb els mitjans disponibles en aquell moment, xifrant-se seguidament les quantitats trobades a la segona residència en 448.110 euros en efectiu i en els mobles utilitzats per ell a la Prefectura Superior de Policia de Madrid en 896.400 euros en efectiu”, destaca la decisió de set pàgines a la que ha tingut accés El Món. De fet, els magistrats també sintetitzen l’entramat empresarial del policia amb els seus socis per blanquejar tot aquest capital que, segons les perquisicions, faria anys que duria a terme.
“La troballa de les citades quantitats en metàl·lic, que difícilment poden correspondre a la percepció de la seva retribució com a funcionari i l’ocultació del qual és indici d’un origen il·lícit” justificarien el manteniment de la presó. “La seva suposada integració en una organització delictiva i les elevades quantitats de diners que sembla remenar possibilitarien el seu desplaçament a l’estranger o la seva ocultació a Espanya amb la finalitat d’evitar enfrontar-se a la imposició de greus penes de presó”, argüeix la sala. Fins i tot, es mostren convençuts que “el seu arrelament familiar no constituiria un fre important per evitar aquest risc, ateses les conseqüències socials i professionals que pot comportar-li una públic”.
