El cas Santos Cerdán té polisèmia. N’hi ha que en diuen ‘cas Koldo’, altres ‘cas Ábalos’, altres ‘cas Moncloa’ i, alguns altres, ‘cas Aldama’, en referència a l’empresari Víctor de Aldama, que és el mínim comú divisor entre gairebé tots els casos que assetgen la Moncloa. De fet, Aldama és un punt de referència central. És a dir, està processat pel ‘cas Mascaretes’-que fins i tot el va portar a la presó-, del qual se’n deriva la trama Koldo García i surt embolicat en el ‘cas Air Europa’ que afecta de ple la subtrama de José Luis Ábalos. També és un dels protagonistes del cas Hidrocarburs, una megacausa que continua en instrucció per part del magistrat Santiago Pedraz i de la qual ara se’n jutja una part, -l’operació Drake- i, a més, va ser el primer a posar els noms de Leire Díez i Santos Cerdán sobre la taula dels investigadors.
El paper de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, el ministre Fernando Grande-Marlaska i la seva peculiar relació amb la ministra de Defensa, la també magistrada Margarita Robles, la persecució al fiscal anticorrupció José Grinda, advocats de renom, la crisi a la Fiscalia General de l’Estat, les saunes del sogre de Pedro Sánchez, el Centre Nacional d’Intel·ligència, les compres per la COVID, el petroli de Veneçuela, les filtracions de l’Audiència Nacional a la Moncloa i un judici que continuarà la setmana vinent a la funcional seu de San Fernando de Henares comencen a oferir les claus d’un procés que promet ser llarg i que té un fil roig que connecta diverses polèmiques de l’agenda política dels darrers anys i ha despertat sospites sobre consultores o sobre quins fons es van utilitzar per una de les etapes més fosques de l’operació Catalunya, el ciberespionatge amb Pegasus i Candiru.
Els diversos informes policials, documents aportats per la fiscalia en judicis orals, gravacions, declaracions a la premsa, decisions judicials i àudios convenient filtrats ajuden a completar un puzle d’un dels escàndols polítics i mediàtics més importants de l’era de Pedro Sánchez al poder. Tot plegat, en un ambient enigmàtic pel desconeixement i la inseguretat que tenen molts dels investigats i molts dels seus contactes de la informació que acumula la Guàrdia Civil, arran de la quantitat de telèfons i altres dispositius mòbils intervinguts, i dels acords o pactes amb la justícia als que han pogut arribar investigats com Koldo Garcia, Víctor de Aldama o el mateix José Luis Ábalos. Un escenari que dibuixa possiblement una claveguera que podria tenir diverses sortides i moltes vies interconnectades. De fet, Junts ja ha presentat preguntes per escrit a Marlaska per aclarir punts que poden ajudar a completar el dibuix de la situació. Elements que podrien ben bé configurar una gran best seller de traïcions, diners i poder.
Aldama, el misteri que neix al cas Hidrocarburs
Un dels noms centrals dels casos que apunten al PSOE és Víctor de Aldama. De fet, alguns ja l’han batejat com el Francisco Paesa del segle XXI, el famós espia i aconseguidor dels episodis més estrambòtics i cridaners de la transició i la post-transició. Víctor de Aldama és un dels principals investigats en un cas tant fosc com entrebancat, el cas Hidrocarburs. Un sumari que es troba en mans del titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz. Un cas de frau en hidrocarburs que, segons alguns informes de la Guàrdia Civil que costen a la causa, es podria enfilar a més de 230 milions d’euros, tot i que el jutge ho limita a 182.513.923,15 euros. Delictes greus contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals i organització criminal que van portar el jutge a engarjolar-lo a Soto del Real el deu d’octubre de 2024 per la temença a la destrucció de proves i el risc de fuga d’ell i el seu soci, Claudio Rivas, per la gravetat dels delictes.
La presó va durar poc. Un gir de guió va fer començar a ensenyar les costures d’una trama amb arrels profundes amb diversos actors del socialisme. El 15 de novembre següent, un mes i cinc dies després de ser engarjolat, Aldama va rebre la visita de dues persones a la presó, encara per identificar i sense deixar rastre de la seva identitat en el registre del centre penitenciari. Unes condicions que només poden ostentar per seguretat cossos i forces de seguretat de l’Estat. El resultat va ser que sis dies després, el 21 de novembre sortia de la presó, tot just d’haver declarat buidant el pap davant el titular del Jutjat Central d’Instrucció número dos de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, amb relació al cas Mascaretes.
En aquella declaració, Aldama obre la caixa dels trons i assegura al jutge que va pagar 400.000 euros en efectiu a José Luis Ábalos i 250.000 euros al seu assessor, Koldo García, i que va fer arribar 15.000 euros més al secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, en un bar de davant la històrica seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid. El jutge Moreno que instrueix el cas Mascaretes, va ordenar a l’UCO investigar la veracitat del relat d’Aldama i va elevar la declaració al Tribunal Suprem, al jutge Leopoldo Puente, que ja investigava Ábalos per la compra de mascaretes i material sanitari. Aldama va aportar documents, amb signatures de Koldo Garcia, que van ser autentificats caligràficament, que acreditaven la relació d’Aldama amb Koldo i, de retruc, amb Ábalos i suposadament amb Santos Cerdán. Tot i sortir de la presó, el procés pel cas Hidrocarburs i els diners que s’haurien defraudat, per part seva, uns 70 milions, encara no se sap on paren.
El cas Drake, Hamlyn i la claveguera del PSOE?
Seguint aquest fil, entren més protagonistes i més casos. El mes de març d’enguany, Aldama apunta que tres “llauners del PSOE” s’haurien posat en contacte amb empresaris investigats en el cas Hidrocarburs per tal d’oferir indults a canvi que declaressin contra ell. A finals de maig, apareix un àudio difós per El Confidencial que implosiona encara més la trama. En el despatx de Jacobo Teijelo, advocat que codefensa actualment amb Benet Salellas, a Santos Cerdán, graven una conversa amb Leire Díez i l’empresari, víctima de la brigada política, Javier Pérez Dolset així com un dels principals processats de l’operació Drake, l’empresari basc Alejandro Hamlyn. Fonts coneixedores de la investigació afegeixen que hi ha un convidat de pedra, J.F. un exagent del Centre Nacional d’Intel·ligència, que prové de l’exèrcit de l’Aire i que té mà en interceptacions de comunicació.
La trobada és del 25 de febrer de 2025. En aquella trobada demanen informació sobre el tinent coronel de l’UCO Antonio Balas per justificar la nul·litat de les gravacions del cas Hidrocarburs o el comandant Juan Vicente Bonilla, de la mateixa unitat i relacionat amb el cas Hidrocarburs, que ara és responsable del sistema de Salut de la Comunitat de Madrid, amb Isabel Díaz Ayuso al front. També reclamen informació compromesa d’altres comandaments i de membres de la fiscalia. En concret, apunten com un dels objectius el fiscal anticorrupció José Grinda. En aquest punt cal subratllar un episodi que ha quedat aturat en les investigacions. Concretament, un hipotètic intern de suborn a Grinda a través de Pere Rusiñol, director de Mongòlia. Un oferiment d’un destí d’or a canvi de deixar de banda investigacions. Una proposta que va ser denunciada a la fiscalia de Madrid i al superior de Grinda, Alejandro Luzón, el mateix fiscal que ha reclamat la presó de Santos Cerdán, i que es va arxivar perquè, segons informava l’ABC el set de juny, no es va poder localitzar el missatger que havia fet arribar la proposta a Grinda.
Precisament, Hamlyn el dia de la reunió i es connecta per xarxa perquè es trobava de viatge a Dubai tot i que la fiscalia li reclamava aleshores 50 anys de presó i multes milionàries pel cas Drake, un altre frau de 154 milions d’euros en hidrocarburs que es jutja a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares des del passat 30 de juny. Curiosament, Hamlyn té com advocat José Antonio Choclán, el mateix lletrat que Aldama i, que en el judici del cas Drake, ha impugnat amb cert èxit les gravacions aportades per l’UCO a la instrucció, casualment aportades per la mateixa unitat i comandament que les aportades en el cas Santos Cerdán i on s’emboliquen els mateixos agents de l’institut armat. A més, J. F., l’exagent del CNI que va participar en la reunió al despatx de Teijelo, hauria estat el responsable de seguretat del grup Hafesa Energia, la principal empresa processada en el cas Drake.
D’Aldama, al jihadisme i a Santos Cerdán
La relació d’Aldama, doncs, amb Cerdán, Ábalos, Koldo i Díez té prou indicis que han esperonat als jutges instructors del Suprem i de l’Audiència Nacional per investigar a fons les connexions i la informació aportada per l’empresari. Tot i que encara no ha donat cap explicació raonable en el cas Hidrocarburs on, malgrat que es troba en instrucció, els delictes són d’alta gravetat. La pau amb què viu Aldama, que fins i tot, gosa encarar-se a Díez, en una roda de premsa a Madrid, comença a mostrar alguna explicació.
Aquesta setmana El Mundo avançava que la Guàrdia Civil va condecorar Aldama per la seva col·laboració en operacions encobertes i d’obtenció d’informació. En el llistat dels informes que avalaven la medalla al Mèrit amb Distintiu Blanc, que va rebre el 27 de setembre de 2022, s’hi compten missions com haver obtingut informació d’empreses com Globalia, Huawei, Correus o empreses VTC o la lluita contra el jihadisme internacional. Però, causalment, són empreses que l’UCO va utilitzar per elaborar un informe, el passat octubre, que va justificar a Pedraz que l’engarjolés a Soto del Real.
L’operació Corso, l’exemple
Entre els informes, als que n’ha tingut accés part El Món, s’emfatitza especialment una operació on Aldama va tenir un protagonisme extraordinari. Consisteix en l‘Operació Corso, un delicadíssim operatiu d’intel·ligència internacional contra el jihadisme on participava la Unitat Central Especial 2 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil (UCE 2) que alimentava també la UCE 3, dedicada a “moviments desestabilitzadors interns, com l’independentisme o l’anarquisme”.
Segons els informes de la Guàrdia Civil, en “l’operació Corso estava especialment interessada la Direcció General de Seguretat Interior Francesa”, la poderosa DGSI. Un dispositiu que s’havia de mantenir en estricte secret i que requeria de força habilitat per l’obtenció d’informació. “Gràcies a la intermediació de Víctor, es va aconseguir un lloc de treball que s’adaptava al perfil de la font i a les necessitats de salari i horari durant l’any 2020 i 2021”, assegura el document. “Fruit d’això, la Unitat i la DGSI francesa van obtenir una font important d’informació en el pla d’intel·ligència de rellevància en l’estratègia de l’operació”, conclou el cos. Aquesta col·laboració tan intgensa podria fer pensar que Aldama hauria participat en operacions encobertes de la Guàrdia Civil, com ara, investigacions contra el Procés, o fins i tot, que hagués finançat guerra bruta política del PSOE contra líders independentistes.
On són els diners?
Amb tot aquest relat sobre la taula, repartit en no només aquests dos jutjats, sinó en una causa també arxivada al Jutjta d’Instrucció 31 de Madrid que ha enviat l’expedient a l’Audiència Nacional, el magistrat instructor de la causa que depèn del Suprem, encara busca els diners. De fet, l’UCO encara no ha lliurat un atestat on suposadament havien trobat el rastre dels diners que es derivaven de les comissions. A tot això, s’uneix que dijous, el jutge i l’UCO admetien que no els quadraven els números declarats per Ábalos, els ingressos i les despeses, amb la informació recollida a través de l’Agència Tributària.
I, el que encara pot ser més inquietant, que el jutge Pedraz encara busca el destí dels ara per ara 182.513.923,15 euros milions del cas Hidrocarburs, dels quals sospita que Aldama en podria tenir controlats 70 milions. En aquesta recerca encara s’afegeix un altre derivada interessant, la filtració dels whatsapps entre l’expresident de l’Audiència Nacional, José Ramon Navarro i Ábalos, avançant dos mesos abans la sentència absolutòria del major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, i la petició que hauria fet José Luis Rodríguez Zapatero, al mateix Navarro, per saber si estava investigat en el cas Hidrocarburs, a través de la trama veneçolana.
D’aquí que ara fonts jurídiques hagin obert una altra escletxa. La sospita apareix en l’operació Volhov, en tant que es va reobrir gràcies a un document anònim, que podria haver arribat al jutge Joaquín Aguirre, a través d’una carta anònima, remesa el dia dels Innocents de 2023que “contenia uns retalls de premsa elaborats per l’equip d’investigació periodística internacional anomenat OCCRP-Organized Crime and Corruption Reporting Project”. La missiva va servir per mantenir sota pressió el nucli dur de Waterloo així com el pinyol polític i jurídic del president a l’exili Carles Puigdemont, en plenes negociacions amb el PSOE. “El patró respon al que feia la claveguera del PSOE”, indiquen fonts coneixedores del cas al Tribunal Suprem, que comencen a relacionar l’ús massiu del ciberespionatge amb l’independentisme amb diners opacs que provenien de comissions en adjudicacions o amb trames de frau com el cas Hidrocarburs. Ara és el que intenta esbrinar Junts per Catalunya a través d’una estratègia al Congrés de Diputats. Una batalla que serà llarga a no ser què el setge judicial vegi una altra escletxa per afeblir encara més la Moncloa de Pedro Sánchez.
