Jorge Negrete, el gran cantaire mexicà, hauria trobat inspiració en les onze jornades que s’han celebrat del judici contra els Pujol Ferrusola. L’aventura mexicana de Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès, a través del projecte turístic i immobiliari Azul de Cortés, ha centrat les sessions. De fet, és un dels casos que han obsessionat la Fiscalia i, de retruc, de l’Advocacia de l’Estat, que ha tornat a recuperar la fórmula de començar els seus interrogatoris advertint que treballen per a l’Agència Tributària, és a dir, el veritable poder de l’Estat.
Azul de Cortés ha aportat a la vista oral les millors sessions del judici. Un negoci que la Fiscalia s’esforça a fer passar per una “simulació” per camuflar les presumptes comissions a canvi d’adjudicacions públiques a empreses constructores com Isolux. El negoci va ser rodó. Una inversió arriscada que va fer multiplicar per cinc els diners aportats en un audaç contracte fideïcomís de projecte empresarial. Invertir dos milions i ingressar-ne quinze. Tot plegat en un projecte que podia costar entre 1.600 i 2.000 milions d’euros, però que podria suposar uns ingressos de 6.000.
Els números de l’aventura immobiliària i inversora, la quantitat d’empreses que s’hi van afegir, la venda de dos dels impulsors a l’empresa dels quals eren accionistes, i el fet que el fill gran de l’expresident Jordi Pujol hi fos ja són prou indicis, per al ministeri fiscal, per compondre i entonar una tràgica ranxera mexicana de corrupció. Una cançó, que, convenientment entonada pels mariachis habituals, tenia tots els números per triomfar. Però, ai las, la desfilada de testimonis ha començat a fer desafinar la Fiscalia. Res ha acreditat fins ara que Azul de Cortés fos una pantomima per amagar comissions. Ans al contrari. Aquest dimecres s’ha reblat el clau.
Renúncies i un testimoni
La sessió s’ha encetat, com ja és habitual, amb renúncia del ministeri públic a quatre dels onze testimonis previstos per a la jornada. Unes renúncies que ja han fet pujar la mosca al nas al president del tribunal, José Ricardo de Prada, a qui cada dia se li fa més llarg el judici i que ha deixat entreveure al ministeri públic que, si vol renunciar a testimonis, avisi abans, perquè a l’Audiència Nacional hi ha molta roba i poc sabó. I prou feina tenen a evitar que les declaracions telemàtiques no siguin sessions d’espiritisme.
De tota manera, si aquestes renúncies fossin de les defenses, segurament, el magistrat no mostraria el mateix somriure que dedica a les acusacions ni seria tan condescendent. Fins i tot, quan ha preguntat avui a un testimoni si coneixia algú dels acusats i li ha contestat, innocent, que “ni idea, que no sabia ni qui l’havia citat”, el magistrat ha elevat el to de veu amb un efectiu “l’ha citat l’Audiència Nacional”. Una expressió que, ben analitzada, donaria per a una tesina doctoral del concepte del poder.
Així, fet dissabte de l’agenda de la jornada, ha pujat a l’estrada el primer testimoni del dia, que pràcticament ha ocupat la primera hora. De fet, ha estat de l’estil de Julio Bonis, l’expolític canari i hàbil capità de la marina mercant, que va impulsar el projecte executat allà on Hernán Cortés va desembarcar al segle XVI. Bonis va detallar fil per randa tot el projecte i l’èxit empresarial que va definir com a “oportunitat”.
“Això era irrellevant”
Seguint aquest relat, s’ha assegut Ángel Serrano, testimoni número 78. Un home amb pràcticament el mateix pentinat i aspecte que el Severus Snape de Harry Potter, amb un verb esmerilat i amb evidents senyals, com el mocador a la butxaca de la solapa, que no és membre de la Internacional Comunista.
Serrano amb solvència, seguretat i aportant dades interessants, ha defensat l’existència del projecte, la seva viabilitat i el negoci que suposava per a Isolux, empresa de la qual n’era membre del consell d’administració des de 1999. L’executiu ha admès desacomplexadament que coneixia Jordi Pujol Ferrusola i el seu paper en la transacció a través d’IMISA, Iniciatives de Màrqueting, la societat operativa del primogènit de l’expresident.
Al fiscal Fernando Bermejo, que pateix sobretot perquè la fiscal d’origen del cas, Belen Suárez, no va crivellar bé l’acusació, l’inquietaven tres qüestions que volia que Serrano aclarís. En primer terme, l’empresa Juandro Consultores SL, de Bonis i primer contacte del projecte. És a dir, si coneixia l’empresa i si no li estranyava que hagués obert un compte corrent dies després de fundar-se, així com el poc historial financer que teòricament ostentava. Serrano ha fet el mateix posat que si a un mecànic de cotxes li demanes si la pintura del cotxe influeix en el canvi de marxes.
“Això era irrellevant”, ha sentenciat amb contundència per afegir els números amb què treballava en aquella època Isolux, amb “milers d’agents comercials, presentadors de projectes, promotors o busca inversions arreu del món”. “Com Juandro Consultores teníem tres-centes empreses en un mateix moment”, ha emfatitzat i “no estàvem per mirar com s’havien fet”. “El que interessava eren tres coses: el preu, el projecte i si era raonable, la resta era irrellevant”, ha afirmat amb to de protagonista de Michael Douglas a Wall Street. En conclusió, el projecte, segons Serrano, “interessava”.
Més preocupacions del fiscal
Un altre dels neguits del fiscal era el crèdit pont que Isolux va fer a Juandro Consultores per signar el contracte de compromís per esperonar el projecte. Un crèdit pont d’un milió de dòlars. “No ho recorda? Una quantitat tan important no la recorda?”, ha etzibat el fiscal. El rostre de Serrano ha estat més contundent que la seva resposta, més tallant que un bisturí del doctor House. “Una quantitat important? Vostè sap els imports amb què treballàvem per tots els països del món? Estem parlant d’un projecte d’entre 1.500 i 2.000 milions d’inversió amb un valor final d’uns sis mil milions”, ha contestat. “Isolux va comprar el projecte a un preu molt per sota de les anàlisis que havíem fet, va ser molt rendible”, ha remarcat.
L’altre dubte del ministeri públic és com és que Luis Delso i José Gomis van vendre el projecte a Isolux, la constructora de la qual n’eren accionistes. Serrano ha saltat com una molla i només li ha faltat dir ‘pobres d’ells que no ho haguessin fet’. De fet, ho ha definit com una “convergència d’interessos i no pas com un conflicte d’interessos”. “Hauria estat una deslleialtat que no haguessin ofert el projecte a Isolux!”, ha exclamat Serrano per afegir que hauria esdevingut un fet “molt negatiu per a Isolux”. “Personalment, em vaig assabentar del projecte i vaig recomanar a Delso i Gomis que el presentessin al consell d’administració”, ha narrat davant la sorpresa del fiscal.
Per altra banda, Serrano ha subratllat la “quantitat ingent de documents” que va generar el projecte i la gran “cobertura jurídica i econòmica en la qual van participar set o vuit grans empreses com KPMG, Deloitte, Norton, Richard Dellis … o el Banc Internacional d’Inversions Lazard”. Empreses que tenien el seu sistema de “compliment i que no van detectar cap irregularitat”. “Va ser un negoci jurídic ordinari i real, és impossible simular un projecte d’aquesta naturalesa amb la intervenció de vuit o nou empreses internacionals amb els seus sistemes de compliment, és impossible”, ha aclarit amb vehemència a l’Advocacia de l’Estat. L’advocat de Pujol Ferrusola a la sala, Cristóbal Martell, no ha formulat cap pregunta. No li feia cap falta. Jorge Negrete s’havia quedat pràcticament sense història.
