El recurs d’inconstitucionalitat del PP i del seu grup al Senat contra la llei d’amnistia, que finalment ha servit per avalar-la, tenia dos paranys delicats. Tots dos relacionats amb el dret comunitari més enllà del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). En concret, la vulneració que al·legaven els populars de les directives europees que regulen els delictes de terrorisme i les ordres europees de detenció. Dues qüestions que el Tribunal Constitucional ha volgut resoldre en la seva resolució.
Són dos elements que havien entrat en joc de ple com a eines de la repressió contra l’independentisme. El primer, fent-lo servir per intentar obrir causes per terrorisme, com la de Tsunami Democràtic o part de la causa Volhov. I el segon, com a amenaça permanent de ser detinguts sobre els exiliats, Carles Puigdemont, Lluís Puig o Toni Comín. Amb la sentència, els magistrats deixen clar que els termes de la llei d’amnistia respecten el dret europeu tant pel que fa al concepte de terrorisme com pel que fa a la suspensió de les ordres de detenció.
Directiva de terrorisme
Una de les claus era la referència directa a la Directiva (UE) 2017/541, que estableix el que s’anomena l’harmonització a l’espai de la Unió Europea i fixa la definició dels delictes de terrorisme. Esmentar aquesta directiva en la llei d’amnistia era, segons el recurs del PP, vulnerar el principi de taxativitat penal i facilitar la creació de dos tipus de terrorisme. Els magistrats no ho veuen així, ni de bon tros, ans al contrari. “Aquesta remissió de cap manera dificulta ni fa impossible per al ciutadà ni per als òrgans jurisdiccionals la determinació de les conductes que hagin de ser qualificades de terrorisme d’acord amb el dret de la Unió Europea”, indiquen.
Al capdavall, els togats recorden que la directiva ha estat objecte de transposició al Codi Penal espanyol en virtut de les reformes operades per dues lleis orgàniques, una de 2015 i l’altre de 2019. De fet, considera que mencionar la Directiva per establir quin tipus de terrorisme es pot amnistiar respon a la voluntat del legislador de cohonestar l’àmbit d’aplicació de la llei d’amnistia amb el dret de la Unió. “La norma pretén reflectir el compromís amb la protecció dels drets fonamentals, equilibrant l’amnistia amb el respecte pels drets humans i els compromisos internacionals d’Espanya”, conclouen.
Les ordres de detenció
Per altra banda, el recurs del PP també volia eliminar la disposició de la llei que ha de fer caure les ordres de detenció europes (OEDE). Un element important perquè impedeix el retorn pacífic dels líders exiliats. Però els magistrats desestimen la petició dels populars emparant-se en el dret de la Unió Europea.
En primer terme, el TC recorda que una cosa és un procediment penal concret i un altre una OEDE, que té la seva regulació a la Decisió Marc 2002/584. Per tant, un és un procés penal i l’altre, administratiu. Seguint aquest criteri, el tribunal entén que és lògic, i d’acord amb el dret europeu i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que una vegada sigui amnistiat un delicte quedin sense efecte les ordres de detenció emparades en aquest procediment.
