Primera reacció oficial a la querella presentada per l’escàndol de l’extingida Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Segons ha pogut saber El Món, la titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona ha remès una diligència, amb data 29 de desembre i a la qual ha tingut accés El Món, amb què demana als impulsors de la querella “concreció” dels fets que s’imputen a les persones que demanen investigar. Una resolució que s’entén com una resposta a la petició d’impuls processal que ha presentat l’entitat signant de la querella, l’associació Guardianes de la Inocencia, una organització sense ànim de lucre dedicada a la protecció dels drets dels infants i la lluita contra l’abús infantil.
El 17 de desembre, els serveis jurídics de l’entitat, dirigits pel lletrat Gonzalo Candela, van presentar un escrit reclamant que s’impulsés la querella i que se’n donés trasllat al ministeri fiscal. La raó de fons era que la querella estava registrada i oberta com a expedient al jutjat des del primer de juliol. Ara la jutgessa, Alejandra Gil, ha enviat una diligència als lletrats de l’entitat per centrar la pilota.
En concret, avisa que, de “manera prèvia a admetre a tràmit, si escau, la querella, així com resoldre sobre la personació, com a acusació popular i prèvia fiança, de la part querellant”, els requereix perquè en el tràmit de cinc dies aclareixin els termes de la querella. Així, reclama “concretar quins fets -narració dels fets, així com temps i lloc- s’imputen a cadascun dels querellats. És a dir, als exconsellers Chackir El Homrani i Violant Cervera, l’exsecretari general de Drets Socials, Josep Ginesta, i l’exdirectora de la DGAIA, Ester Cabanes.
Un retard que “no és normal”, segons els querellants
La petició ha sorprès l’associació que va presentar la querella. El seu president, Julián Peribáñez, considera que “el que està passant és formalment correcte, encara que és inusualment lent”. “Un retard d’admissió a tràmit de més de sis mesos no és normal, encara que pot ser degut, òbviament, a les implicacions polítiques i mediàtiques del cas”, comenta en declaracions a El Món. “En aquest cas, en tenir vinculacions a l’administració, l’admissió es pot endarrerir deliberadament sota aparença de zel formalista”, apunta Peribáñez. En aquest sentit, indica que els advocats ja tenen l’escrit, perquè “fa temps que tenen la feina feta amb la informació que han recollit fins ara”.
“Tècnicament, encara no podem parlar d’una dilació indeguda, perquè el procediment no ha estat admès, però sí d’una possible dilació injustificada”, raona. “Com em deia un prestigiós advocat penalista: Quan la política entra per la porta, la justícia surt per la finestra, i això ho he viscut jo en la meva pròpia activitat professional altres vegades”, afegeix en resposta a la petició de la jutgessa. “Sí que és veritat que no deixarem estar el nostre afany i, si transcorre un termini excessiu de més de vuit mesos, valorarem interposar un recurs per inactivitat o dilació indeguda davant l’Audiència Provincial o el Consell General de Poder Judicial”, avança Peribáñez.
