La Fiscalia General de l’Estat ha començat a contraatacar l’ofensiva de l’ala més dretana de la magistratura tocant una tecla fins ara inèdita i força agosarada. En concret, el sistema de recusació dels magistrats del Tribunal Constitucional que consideri notòriament polititzats. Així ho ha expressat, negre sobre blanc, Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat processat, en la memòria anual del 2024 presentada aquest divendres en la cerimònia d’obertura de l’any judicial, presidida pel monarca espanyol, Felip de Borbó.
De fet, el retret del ministeri públic arriba arran del Procés català i l’aplicació de la llei d’amnistia, a través dels diferents recursos interposats per organismes de l’Estat contra la llei de l’oblit penal per als independentistes. En detall, la recusació del magistrat català i professor de dret administratiu a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) José Maria Macías. Una recusació impulsada, de manera inèdita, per la Fiscalia del Tribunal Constitucional -lloada divendres per García Ortiz en el seu discurs- i que va costar suor i llàgrimes que fos estimada. Per tant, la Fiscalia General demana millorar un sistema que entén que actualment “erosiona” la institució.
No és la nostra feina… però
Així, en la memòria del 2024, el fiscal general recalca com una de les activitats estrella de l’any el procés de recusació impulsat pel ministeri públic contra Macías. Tot arran de les seves declaracions i informes contra la llei d’amnistia signats quan era membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Uns informes agressius i contraris a la llei que la Fiscalia va considerar que li feien perdre la imparcialitat necessària per participar en els processos del Tribunal Constitucional contra la llei o bé de petició de l’aplicació de la llei en casos concrets, com ara els dels condemnats per malversació pel Tribunal Suprem arran del Primer d’Octubre.
El ministeri públic destaca que tot i que finalment la recusació va ser estimada el 15 de gener de 2024, dos magistrats van impugnar la decisió de la majoria del tribunal a través de dos vots particulars al·legant tant aspectes processals com de fons. Però s’apunta el gol d’haver foragitat un magistrat clarament marcat ideològicament i retreu que sigui tant difícil poder apartar un togat de decisions clau quan porta una motxilla crítica amb el procés sobre el qual han de decidir.
“Reviseu el sistema”
Amb un estil estranyament clar i directe gens habitual, la Fiscalia exigeix als poders públics canviar el sistema de recusacions per fer-lo més eficaç i més ràpid. “Sens perjudici de sostenir, òbviament, l’existència de motius fundats per subsumir els fets en els supòsits legals de recusació que s’invocaven, considera aquesta Fiscalia propícia l’ocasió per insistir en la probable conveniència que el Tribunal Constitucional –si no el Legislador– revisi en profunditat el tractament de la recusació aplicada als seus membres, en particular respecte dels motius objectius que enuncia l’article 219 Llei Orgànica del Poder Judicial”, posa per escrit a la memòria.
De fet, el ministeri fiscal, amb aquest redactat critica obertament el sistema actual per apartar els magistrats i en responsabilitza tant al poder legislatiu com el Tribunal Constitucional, gasiu a l’hora d’apartar magistrats. La reforma que reclama la fiscalia de l’article 219 implicaria retocar i aclarir les causes per les quals un magistrat ha de ser apartat i més si, com en el cas de Macías, és claríssima la seva incompatibilitat amb el procés.
“No ens correspon aportar suggeriments de solució a un problema el diagnòstic del qual excedeix de la nostra competència; però sí observar l’erosió que genera al prestigi del Tribunal i dels seus membres un règim d’abstenció i recusació manifestament millorable”, conclou sense embuts la Fiscalia.
