La decisió de Pedro Sánchez de deixar en suspens la presidència espanyola a les portes de la campanya electoral de les eleccions al 12 de maig i d’unes imminents eleccions europees ha sacsejat el tauler polític a Catalunya i a l’estat. Un anunci que Sánchez va justificar argüint l’obertura de diligències contra la seva dona arran d’una denúncia del parasindicat d’ultradreta Manos Limpias. Però, la setmana també ha tingut altres factors que han aixecat suspicàcies sobre els motius més de fons en la decisió de Sánchez. Motius judicials més que polítics, que l’extrema dreta i la dreta extrema han esperonat on barregen Pegasus i els interessos del Marroc. El somni humit de la dreta espanyola.
En concret, es tracta de la decisió del titular del jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, de reobrir el cas Pegasus pel que fa a l’espionatge a membres del govern espanyol –no pas sobre el que van patir membres del Govern català. Una reobertura després d’un arxiu per manca de col·laboració de les autoritats israelianes. Però l’ajuda que ha arribat ara, en aquest cas de les autoritats franceses, ha donat prou pistes al jutge per reactivar la intrusió als mòbils de Pedro Sánchez i els ministres de Defensa, Interior i Agricultura, Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i Luis Planas, respectivament. Un espionatge que va costar el càrrec a l’aleshores directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban.
França, el Marroc i Pegasus
El magistrat Calama ha pogut trobar la clau gràcies a una Ordre Europea de Recerca (OEI) emesa per les autoritats judicials de França. Un veritable arxiu documental que incorpora una investigació dels serveis policials francesos de l’any 2021 sobre múltiples infeccions de telèfons de periodistes, advocats, personalitats públiques i associacions governamentals i no governamentals, així com membres de govern francès, ministres i diputats, amb el programari Pegasus. Le Monde i Reuters van informar el juliol del 2021 que els serveis d’intel·ligència marroquins estaven rere aquest ciberespionatge, que hauria inclòs el president de la república francesa, Emmanuel Macron.
Seguint aquest fil, un dels punts que més va esbombar la premsa dretana de Madrid arran del cas Pegasus va ser difondre que els mòbils de l’executiu espanyol van ser espiats amb sistemes Pegasus per ordre del Marroc. De fet, del mòbil de Sánchez s’haurien extret fins a 2,5 gigues de dades. Una tesi que s’hauria alimentat pel canvi de rumb en les relacions diplomàtiques entre Espanya i el Marroc. Com a mostra principal, el canvi de parer d’Espanya sobre la sobirania del Sàhara que: de cop i volta, el govern espanyol va defensar obertament que el Regne del Marroc era qui n’ostenta els drets, esberlant un posicionament d’anys en què Espanya en defensava el dret a l’autodeterminació del Sàhara. Inversions milionàries, acords sobre l’ús de l’espai aeri o bé fons per aturar l’arribada de migrants han estat la cirereta que certs sectors socials i polítics necessitaven per embolicar la troca.
Però només dades
La documentació que hauria rebut Calama des de França ha animat els defensors de la tesi del contuberni marroquí contra Espanya i hi veuen el motiu de fons per a l’avís de Sánchez de deixar la Moncloa després d’un període de reflexió de cinc dies. I així ho han abonat els programes televisius nocturns de la biosfera mediàtica espanyolista, ràdios i mitjans digitals i de paper. Però la realitat és que Calama, de moment, de la informació rebuda per part de França només en pot extreure el que s’anomenen “indicadors de compromís”, és a dir, dades que poden indicar que un sistema ha estat compromès per un atacant.
Aquests indicadors poden incloure adreces IP, noms de domini, fitxers maliciosos, patrons de trànsit de xarxa i comportament anòmal d’usuaris, entre d’altres. Els IOC s’utilitzen en la detecció i la resposta a incidents de seguretat informàtica. Noves dades que podrien conduir cap als virtuals responsables del ciberespionatge. En tot cas, Sánchez va visitar el Marroc el passat 21 de febrer i va ressaltar que les relacions entre Espanya i el regne de Mohamed VI passaven pel seu millor moment.
