La vint-i-tresena jornada del judici contra els Pujol Ferrusola no s’ha estalviat els problemes tècnics. Hi ha dies que comença a semblar una escena de la pel·lícula “El sisè sentit”, tant per la dificultat de les connexions telemàtiques com per les foguerades del drac del caos que suposa un judici amb més de 250 testimonis i 70.000 folis de sumari. Fins i tot, el president del Tribunal, José Ricardo de Prada, aquest dimecres més permissiu que la sessió d’ahir, però repassant contínuament les línies del camp de partit, ha fet la conya quan s’ha assabentat que un dels testimonis citats per a demà, ja és mort. “De moment, no podem connectar amb el més enllà”, ha deixat anar amb un humor prou particular.
Però el president del tribunal anava una mica desencaminat perquè sí que el judici ha fet una entrada al rebedor del “més enllà”. Ha estat a través de la “deixa de Florenci Pujol”. Un dels puntals principals de les defenses de la família de l’expresident que sempre han insistit que els diners regularitzats que tenien a la Banca Privada d’Andorra (BPA) provenien de l’herència de l’avi de la família, com una assegurança per si amb la política anaven mal dades. Dos dels testimonis de l’acusació han introduït la qüestió, amb prou naturalitat, i han ressuscitat una de les qüestions principals del judici.
Amb un context previ: que tot i els esforços de les acusacions, encara no han pogut trobar la connexió entre els diners a Andorra i les suposades comissions per adjudicacions públiques que defensava la UDEF i el ministeri fiscal. D’aquí que la famosa “deixa” agafa protagonisme i més quan el repartiment entre germans, i la gosadia que cadascun tenia per administrar-la, permeten donar molt joc i oxigen a les defenses. Sobretot de Pau Ferrer, advocat del president Pujol, d’Oleguer, Mireia, Marta i Pere. D’entrada, avui, els gestors bancaris andorrans –Josep Maria Pallerola, Joan Jove i Marta Pallerola-, han desmuntat una de les principals acusacions, que la família formava una “organització criminal”. Tots els gestors bancaris que van treballar amb els germans Pujol han assegurat que cadascú va anar a la seva, després que el seu germà gran repartís els milions de les antigues pessetes que tenien a Andorra des dels anys vuitanta del segle passat.
Pallerola: “Venien d’una herència de més de cent milions”
Ha estat interessant el testimoni de Josep Maria Pallerola, el gestor bancari de Banca Reig (entitat antecessora d’Andbank), que va portar els comptes de Jordi Pujol Ferrusola fins a l’any 2001. Pallerola, que ha reconegut que Jordi Pujol, li deia “mossèn”, ha assegurat que els diners “provenien d’una herència de l’avi” i que la quantitat era de “cent milions i escaig de pessetes”, no pas “trenta” com remarcava el fiscal Fernando Bermejo en el seu interrogatori. Una xifra que concorda amb els números aportats per la defensa. Pallerola ha il·lustrat al tribunal com funcionava el sistema de les compensacions bancàries -un sistema que servia per ingressar efectiu en comptes corrents a Andorra- que es va deixar de fer ben entrats els anys dos mil.
Per altra banda, una de les anècdotes de la jornada ha estat quan el fiscal ha brandat les cartes manuscrites que embolicaven el president Pujol amb els comptes bancaris. En concret, una carta amb l’anagrama de Banca Reig, datada el 21 de setembre de l’any 2000, subscrita per Jordi Pujol Ferrusola, “aparentment mecanografiada”, en què diu que és el titular d’un compte “amb caràcter estrictament fiduciari, sense cap dret de propietat sobre els béns dipositats”. Així com una altra carta manuscrita estesa en “foli de paper comú, que a la part superior identifica l’autor, ja que porta una capçalera típica de les persones que exerceixen funcions representatives”. L’autor, segons la fiscalia, és el president Jordi Pujol i intenta dir que ell és el titular del compte número i que en cas de defunció els actius passaran a ser propietat de Marta Ferrusola.
Dues cartes i una casa a Begur
Pallerola recordava perfectament els dos documents i els ha explicat, amb curosa professionalitat. Pallerola ha detallat que a Andorra, fins que va canviar la legislació, permetia declaracions particulars per nomenar hereus dels comptes al marge de les herències oficials. Fins i tot, ha apuntat que era un sistema per fer arribar els diners a qui el titular ordenava, un cop aquest havia mort. Un sistema que s’utilitzava per exemple per les relacions extrapatrimonials.
En aquest cas, era pels problemes que suposaven la separació de Jordi Pujol Ferrusola de la seva dona, també acusada, Mercè Gironès. De fet, ha admès, amb desacomplexament de jubilat, que Jordi Pujol li va ingressar en un compte 200.000 dòlars i Gironès es va queixar perquè sabia que tenia més diners. D’aquí que utilitzés la trama per esquivar haver de pagar la seva dona. Aquest sistema va ser anul·lat amb els anys per la justícia andorrana. La carta, doncs, era més falsa que les bales de l’Equipo A, i només servia, per evitar haver de traspassar diners a Gironès.
Per altra banda, la tesi de l’herència també ha arribat per un testimoni, Albert Nieva, un promotor immobiliari que li va vendre una casa a Begur l’any 1998, per uns vint milions de pessetes, a Josep Pujol Ferrusola. Una casa a preu de mercat i que va pagar a través d’un compte a Andorra. Quan el fiscal li ha preguntat sobre per què li havia pagat a través d’un compte del Principat, Nieva ha recordat que un dels altres compradors era Josep Maria Serra, del Banc Agrícola d’Andorra. Josep Pujol li va comentar a Nieva si també podia pagar-li de la mateixa manera perquè “havia cobrat una herència a Andorra” i aprofitant que ja ho tenien van utilitzar un compte de Nieva a Andorra per fer els pagaments.
