Aquest dilluns, la jornada 21a en el judici contra els Pujol Ferrusola ha començat amb mal peu. Els dos advocats de l’Estat s’han equivocat de seu i a les deu del matí s’han dirigit a San Fernando de Henares i no a la seu de Madrid de l’Audiència Nacional. Resultat, el judici ha començat més de mitja hora tard per esperar-los. Una situació que no ha fet gota de gràcia al president del tribunal, José Ricardo de Prada, ara que començava a domar el drac del caos d’aquesta llarga vista oral.
Tant ha estat així que la primera testifical del matí ha estat a tres bandes entre l’advocada Ana Bernaola –que representa un dels empresaris acusats, Alejandro Guerrero–, l’instructor policial del cas –l’inspector 89140– i, de manera activa, el president del tribunal. El magistrat s’ha arremangat i ha marcat la lletrada i el testimoni. El jutge ha ensenyat una faceta que encara no havia emergit, renyant els advocats i el testimoni d’una manera molt més desacomplexada que en altres sessions.
Tot plegat semblava que al tribunal li sabés greu que continués la carnisseria que va patir l’instructor policial durant l’anterior tongada de sessions. De fet, el president del tribunal ha hagut d’admetre l’evidència: “Hem constatat que el testimoni no ens aporta dades gaire concretes”. Un avís a navegants per informar els lletrats que s’ha adonat dels forats negres de la instrucció, que amb els interrogatoris encara s’han fet més abismals amb respostes que s’introduïen amb el verb “presumeixo”. Amb aquesta premissa ha demanat perfilar els guions per evitar “l’efecte eriçó” del testimoni, és a dir, que encara es tanqui més i es transformi en refractari.
‘Kungfu’ a la sala
Una nova doctrina amb un deliciós kungfu jurídic, processal i penal entre defenses, testimonis i el president del tribunal. El joc de preguntes, subterfugis, utilitzant tots els recursos amb cops curts, intensos i ràpids per sortir del radar del Ricardo de Prada, avui especialment sensible. En el cas de Carles Monguilod –defensor de Gustavo Buesa, un altre dels empresaris acusats–, el magistrat li ha retallat les ales de bon principi. Ha corregit les preguntes, les ha reformulades, n’ha considerat alguna d’impertinent, ha lligat curt el testimoni, ha demanat concisió en les respostes i ha recordat que només s’ha de preguntar sobre fets i no sobre “interpretacions”.
Una ordre que no ha arronsat els lletrats que, en el cas de Bernaola, ha elevat protesta tot recordant que els informes de l’inspector Álvaro Ibáñez estan elaborats amb més interpretacions que fets. I Monguilod ha fet repensar la postura del jutge quan li ha recordat que les seves ordres podien implicar indefensió perquè amb el ministeri fiscal va ser molt més generós en el seu interrogatori. Aleshores el president del tribunal ha aixecat el peu de l’accelerador, però no l’ha tret del tot i no li ha permès recordar “l’animadversió” confessa del policia cap als acusats.
El magistrat ha recriminat al lletrat de Buesa que interrogués com si fes un informe, però Monguilod ha mantingut la posició amb la mateixa fermesa que porta la clenxa del pentinat. Ha estat prou hàbil per fer admetre al testimoni que “podria haver fet alguna errada formal” en els seus atestats i que havia utilitzat com a fonts els mitjans de comunicació, i l’ha deixat en evidència quan li ha preguntat quina mena de delicte de corrupció –dels vuit tipus que recull el Codi Penal– haurien comès el seu client i no ha sabut respondre. El jutge ha hagut de tornar a cridar a l’alto a Monguilod, tot admetent que el “tribunal ja en traurà conclusions”.
“Una afirmació estranya”
El tercer a agafar la paraula ha estat un altre veterà dels tribunals, José María Fuster Fabra, que defensa Josep Mayola. El lletrat ha començat fent servir una de les seves crosses habituals, l’expressió “fíjese“, que pronuncia amb un to murri i un punt graciós. Fuster Fabra ha anunciat al tribunal que retallaria el seu interrogatori perquè, al capdavall, tot el peix estava venut. Tot i això, no ha perdut l’oportunitat de fer punta al llapis i acabar de retallar la credibilitat dels atestats. La intenció era aclarir quin era el delicte antecedent que generava els ingressos per després blanquejar-los, que segons la tesi policial era el “domini fàctic total de les institucions per part de Jordi Pujol Ferrusola”.
En aquest marc, Fuster Fabra li ha preguntat si creia que Jordi Pujol Ferrusola tenia influències en administracions dirigides per ICV, pel PSC o fins i tot, pel PP, com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. La seva resposta ha estat, amb paradinha inclosa, “sí”. La resposta ha estat sorprenent i ha fet somriure bona part dels assistents a la sala. Fuster Fabra, amb ironia, li ha dit: “És una resposta “estranya”. Una qualificació que ha compartit el magistrat tot dient que “li pot semblar estrany, però és la resposta que ha donat”. L’interrogatori ha prosseguit, però amb tribunal donant per fet que la instrucció té més d’especulació que de fets concrets.
