Primera fase completa, i amb un excel·lent per nota. Així ho creu l’equip jurídic, dirigit per l’advocat Josep Rosell, que ha portat el cas d’en José Álvarez López, un soldat català de la República que va morir al front de l’Ebre i va ser enterrat al Valle de los Caídos, ara anomenat Cuelgamuros. Un enterrament d’un cos que va ser exhumat il·legalment del cementiri d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) i traslladat al santuari feixista. La titular de la secció cinquena civil i penal de San Lorenzo del Escorial, el partit judicial del mausoleu feixista, Míriam Matías, ha dictat una interlocutòria amb la qual ordena l’exhumació de les restes d’Álvarez López per procedir a una “sepultura digna”.
D’aquesta manera, la jutgessa, d’acord també amb el ministeri fiscal “requereix” a la Fundació de la Santa Creu del Valle de los Caidos o l’administració que sigui competent, iniciar els “tràmits de l’exhumació de les restes d’Álvarez López”. La resolució detalla el relat dels fets i arriba a unes conclusions que marquen un precedent pels centenars de catalans que hi ha enterrats al monument feixista. Amb aquesta interlocutòria, la família del soldat Álvarez pot iniciar altres accions legals, com ara, obrir un procediment per crims de guerra. En qualsevol cas, la comunitat benedictina haurà de permetre l’accés a les criptes, cosa que fins ara, a parer de l’advocat del cas, no s’ha fet mai.
Una història clara
Segons relata la resolució en aquest cas, la filla i el net van acreditar documentalment que Álvarez López va lluitar “allistat a les tropes republicanes, sense que, durant la guerra, ni quan va acabar, tinguessin cap notícia sobre on es trobava, de la seva mort, ni del lloc del seu enterrament”. Finalment, els familiars directes van instar davant la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, i per saber el lloc de l’enterrament i, en paral·lel van donar ADN en el marc del programa d’identificació genètica del Govern.
Finalment, i gràcies a les investigacions de l’Administració instades per la família, es va poder certificar que Álvarez va lluitar a la batalla de l’Ebre, on va ser ferit mortalment. El seu cos va ser enterrat al cementiri d’Horta de Sant Joan, si bé, durant la Dictadura, les sepultures van ser traslladades al Valle de los Caídos. De fet, amb la documentació trobada es va poder escatir de manera “exhaustava” quan va ser desenterrat el cadàver per ser enterrat a la cripta dreta del mausoleu, el 28 de març de 1959. En tot cas, la jutgessa subratlla que ningú de la família va consentir ni van tenir coneixement del trasllat.
Ordena el desenterrament
Ara, amb aquesta resolució, que també consta amb l’aval del ministeri públic, la família exigirà l’exhumació de les restes per ser enterrades on la família consideri pertinent. A més, s’obre una nova via judicial que pot posar de gairell la impunitat de l’Estat espanyol amb aquestes pràctiques durant la guerra en un context de continuïtat dels poders, com va ser el pacte de la transacció de 1978. De fet, aquest és el raonament de Rosell, perquè “fins ara els benedictins encarregats de l’abadia no han permès mai l’accés a les criptes i ara ho hauran de fer”.
Rosell recorda que el Valle de los Caídos és la “fossa comuna més gran d’Espanya, amb 33.833 cossos, dels quals 12.410 continuen encara sense identificar”. “Tot i que les fosses van ser declarades de titularitat estatal el 2007, l’accés a aquestes depèn de l’Església gràcies als acords de 1979 amb el Vaticà, i aquesta ha utilitzat aquesta potestat per negar-se que s’efectuessin les identificacions fins i tot quan hi havia sentències judicials favorables als familiars, com va succeir el 2017 amb el cas de Manuel i Ramiro Lapeña“, recorda Rosell. En aquest sentit, subratllen que aquests acords són de tractat internacional i, per tant, per sobre de les lleis nacionals. “És un obstacle que superarem per primera vegada” conclou Rosell.
