El jutge de la causa del Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, aprofita els atestats dels Mossos d’Esquadra per enfortir la seva tesi que les protestes convocades per la plataforma són terrorisme. Així ho afirma en la seva interlocutòria d’aquest dijous amb què desestimava el recurs del fiscal del cas, Miguel Ángel Carballo, contra la resolució que elevava el cas al Tribunal Suprem per al president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, també exiliada, Marta Rovira, com a instrucció per terrorisme.
En aquesta resolució, afirmava que els atestats dels Mossos recollits i aportats en un nou ofici permeten “consolidar la hipòtesi de qualificació inicial, apreciant l’existència de fets delictius que, des de la qualificació inicial, revesteixen caràcter de delicte de terrorisme”. Ara bé, el gruix dels atestats aportats pels Mossos d’Esquadra i signats pel cap de la Comissaria General d’Informació, l’intendent Carles Hernández, desgranen i descriuen actituds ben allunyades del que s’entén com a terrorisme.
Fins i tot, arriben a aportar un atestat policial on un agent de la Brigada Mòbil, la unitat antiavalots de la policia de la Generalitat, es queixa i denuncia davant la instrucció que un manifestant li va fer la figa –de fet diu que li va fer “una acció tipus peineta“, l’expressió en castellà, tot i que l’atestat és en català– i que després “va caminar marxa enrere i va marxar”. Les minutes policials també recullen el llançament de “pedres” i “objectes contundents” a la línia policial, “insults” o, fins i tot, l’obertura de les mànegues antiincendis, l’ús dels extintors o l’aixecament de barricades. Destaquen el fet que un agent antiavalots va caure a terra per una pedra al genoll i va haver de ser “ajudat per dos agents a aixecar-se” i va “ser visitat per un indicatiu del Sistema d’Emergències Mèdiques que es trobava a lloc”.
Ara bé, cal dir que els Mossos insisteixen i deixen ben clar que en cap cas van recollir cap informació relativa a una possible mort d’un ciutadà francès relacionada amb les protestes.
“Ens va aixecar el dit”
Entre els atestats aportats, que no arriben a la desena i als que ha tingut accés El Món, destaca el que incorpora la denúncia d’un agent que “es trobava fent tasques de manteniment d’ordre públic en el pàrquing de la Terminal 1 de l’aeroport del Prat, a causa de la concentració de persones en contra de la sentència del Procés”. De fet, la minuta del policia subratlla que els manifestants es trobaven “asseguts a terra” i que a l’esquerra de la posició de l’agent hi havia altres manifestants ocupant els aparcaments de l’aeroport. D’aquest grup de persones, una “amb la cara tapada per un tapaboques de color negre, amb una dessuadora de color negre amb caputxa i un logo de color blanc al pit “li va tirar una pedra al cap”, però “va impactar al primer dit de la mà dreta”.
L’agent assegura que va “veure, sense cap mena de dubte, que la pedra va ser llançada per la persona descrita”. Però, l’agent va afegir més dramatisme a la situació, un dramatisme que García Castellón ha recollit en la interlocutòria amb què dona un cop de porta a les peticions de la fiscalia d’aturada de les perquisicions judicials. “La persona que va llançar la pedra”, declara el policia, “va aixecar la mà dreta amb el dit cor recte, realitzant una acció tipus peineta cap a la posició de l’agent actuant, seguidament va caminar cap enrere i va marxar”. Tot i la gravetat dels fets, atès el to de la narració policial, “l’agent actuant” admet que “no va poder visualitzar on va anar a parar aquesta persona, i no el va poder identificar”. Així mateix, l’agent només va haver de ser atès pel SEM a l’escenari dels fets, sense trasllat a cap centre sanitari.
Fan constar “cops de pedra” però admeten que van continuar treballant
En tot cas, les explicacions dels policies només indiquen que el 14 d’octubre a l’aeroport només hi va haver protestes, sense que, en cap cas, es pugui assimilar a les descripcions de cap conducta entesa penalment com a terrorisme. Per exemple, un dels altres atestats assegura que les “persones concentrades van deslluir les instal·lacions del pàrquing de la terminal” i “van llençar objectes com pedres, fluorescents, extintors que prèviament van buidar i carros per portar maletes”. Objectes que van impactar, per exemple, al canell d’un sotsinspector. En aquest context, detallen que no es va poder identificar ningú però que “un cop es va restablir l’ordre públic la situació es va normalitzar” i el sotsinspector es va acostar al SEM per mirar-se el canell on hauria rebut l’impacte.
Un altre dels atestats, es refereix a l’actuació de la Brimo a la carretera B-22, al carril del Bus-Taxi d’accés a l’aeroport. El policia recull que la línia policial va rebre llançaments com pedres, llaunes, ampolles i d’altres objectes. Una acció que va suposar que els agents antiavalots avancessin per “repel·lir les agressions”. Un agent va rebre l’impacte d’una pedra a la mà dreta i apunta que “va patir un fort dolor a la mà”, però admet que va poder continuar treballant. No va ser fins al final de la jornada que no va requerir l’assistència d’un facultatiu del SEM. Fins i tot, un altre policia assegura que va rebre un cop al genoll per “la part on no porten protecció”, però no informa ni tan sols de cap actuació mèdica.
Ibuprofèn com a prova
En el gruix dels atestats, s’aporten dos comunicats mèdics de les atencions del SEM. Uns documents que allunyen qualsevol sospita de gravetat de les lesions que haurien patit els agents que van contenir els manifestants a l’aeroport del Prat. Per exemple, el tractament receptat a un dels agents que retreu un cop al dit pel llançament d’un objecte contundent és una “fèrula” i un ibuprofèn de 600 mil·ligrams cada vuit hores, el que recomanen els metges per a un simple constipat. El més curiós del cas és que la recomanació és de quinze dies després, perquè el comunicat mèdic és del 30 d’octubre del 2019, quan els fets de l’incident són del 14 d’octubre. L’altre comunicat únicament informa que es tracta “d’un accident sense baixa” i especifica amb un codi numèric el tipus de lesió.
Les defenses consultades per El Món asseguren que “els atestats presentats per la policia catalana no aporten cap element del qual es pugui inferir cap mena de comportament terrorista per part dels manifestants”. “Els fets en tot cas només podrien ser constitutius d’una descripció d’aldarulls públics, i en la majoria dels casos ni s’han pogut identificar els implicats ni els concentrats”, afegeixen. Ara bé, sí que, per altra banda, els Mossos aporten una munió d’informació sobre les actuacions policials que el jutge García Castellón ha aprofitat per portar l’aigua al seu molí.
