La lluita del jutge Manuel García Castellón per catalogar Tsunami Democràtic com a terrorisme continua en el centre de l’huracà. Les últimes informacions que s’havien fet públiques sobre el jutge de l’Audiència Nacional que porta el cas indiquen que s’ha indignat amb Suïssa per no voler proporcionar informació sobre Marta Rovira, secretària general d’ERC exiliada al país helvètic i imputada pels fets. L’afany del jutge de l’Audiència Nacional no ha parat aquí i ara reclama l’informe dels membres de l’ala dura de la fiscalia adscrita al Tribunal Suprem, que posen Carles Puigdemont, president a l’exili, i Rovira en el centre de la plataforma. García Castellón ha demanat una còpia de l’informe que li interessa que enviarà amb la “tan aviat com sigui possible” a les autoritats del país helvètic.
En concret, el magistrat ha demostrat la seva intenció de presentar tota la documentació a Suïssa per continuar intentant que les autoritats col·laborin amb la investigació de Marta Rovira, que actualment resideix al país. Ahir es va saber que García Castellón havia rebut la negativa suïssa, perquè han considerat que no hi havia proves suficients, una reflexió que el jutge ha considerat “inadmissible” i ha recordat que la labor dels jutges “és jutjar i fer executar el jutjat”. A part, el magistrat ha considerat “cridanera” la sol·licitud d’explicació que figura en la comunicació suïssa en relació amb les possibles conseqüències d’una llei d’amnistia en relació amb els membres de la plataforma Tsunami Democràtic i amb la secretària general d’ERC.
Tot i això, ha iniciat la sol·licitud per rebre l’informe dels fiscals del Tribunal Suprem que es van mostrar a favor d’investigar al president a l’exili català, per terrorisme, i en el qual li assenyalen com el líder “absolut” de Tsunami Democràtic pel seu “patrocini intel·lectual i ètic”. Malgrat tot, aquest informe que reclama García Castellón, que abona la seva tesi, no és la versió definitiva del que serà l’opinió oficial de la fiscalia del Suprem, que dependrà de l’informe de la tinent fiscal adscrita a l’alt tribunal, María Ángeles Sánchez Conde, alineada amb el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que està d’acord amb el fiscal de l’Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo: tots dos consideren que el cas del Tsunami no és terrorisme i que els fets poden ser classificats, com a molt, com a desordres públics.
Varietat d’opinions dins del Tribunal Suprem
Els fiscals del Tribunal Suprem no es van posar d’acord des d’un primer moment sobre si s’ha de jutjar la causa per terrorisme –com demana García Castellón– o no. El passat 6 de febrer es va fer una junta de fiscals els seus membres van apreciar, per 11 vots a 4, que hi havia indicis suficients per a procedir contra Puigdemont i contra el diputat del Parlament per ERC, Ruben Wagensberg i, per 12 a 3, que podia haver-hi delictes de terrorisme. Aquestes conclusions van ser plasmades en un informe elaborat pel fiscal Fidel Cadena i van tombar l’informe redactat pel fiscal del mateix TS Álvaro Redondo. Aquest segon, per contra, va entendre que no hi ha indicis racionals de criminalitat contra Puigdemont i Wagensberg, i tampoc va apreciar delictes de terrorisme, sinó de desordres públics greus, falsedat documental, coaccions i danys.
No obstant això, Cadena va mantenir la seva opinió, mentre que el seu company en el càrrec Joaquín Sánchez-Covisa va donar la raó a Redondo. Una situació, doncs, que ara haurà de resoldre la tinenta fiscal del Suprem María Ángeles Sánchez-Conde, que unificarà el criteri de la Fiscalia en aquest assumpte. Al final de tot plegat, aquest dictamen de la fiscalia només serà orientatiu, perquè al capdavall seran els magistrats de la sala penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena, els que decidiran si es fan càrrec del cas, com sol·licita García Castellón, si consideren que reuneix dos requisits: que sigui terrorisme i que Puigdemont i Rovira, que són aforats, se’ls pugui considerar implicats en unes protestes que es van produir a Catalunya quan feia dos anys que ells estaven exiliats.
