Carles Puigdemont és una “autoritat inqüestionable” en l’independentisme. No ho diu el seu partit, Junts per Catalunya, sinó un jutge de l’Audiència Nacional espanyola. El magistrat Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció número 6 i encarregat, almenys fins avui, del cas del Tsunami Democràtic, necessita passar per aquesta frase que semblaria un reconeixement si no fos una acusació, per justificar la seva imputació per terrorisme per l’activitat de la plataforma per convocar protestes contra la sentència del Procés de la tardor del 2019. Puigdemont ja feia dos anys era a l’exili però, segons García Castellón, era al “vèrtex més alt de l’organització” de Tsunami Democràtic. El jutge afegeix que la seva posició de president a l’exili i “líder des de Brussel·les de l’independentisme li atribueix una posició d’autoritat inqüestionable”.
Aquesta argumentació forma part de l’escrit de 101 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, que el magistrat que fins ara instruïa la causa ha adreçat al Tribunal Suprem per demanar-li que es faci càrrec del cas perquè dos dels dotze imputats, Carles Puigdemont i el diputat d’ERC al Parlament Ruben Wagensberg, són aforats. Amb aquesta maniobra, García Castellón intenta sostreure el sumari a les limitacions als excessos del magistrat que intenten posar tant el cap de la Fiscalia Antiterrorista de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, i el president de la Sala Penal, Alfonso Guevara, que també li estava tallant les ales, en una guerra entre jutges que acaba d’esclatar.
Missatges de mòbil d’Alay i tuits de Puigdemont
Com a indicis que provarien la tesi que Puigdemont comandava Tsunami, García Castellón esmenta missatges de mòbil entre el cap de l’oficina del president a l’exili, Josep Lluís Alay, i el periodista Jesús Rodríguez, de La Directa, tots dos també imputats. El jutge té en compte l’informe de la Guàrdia Civil que recull anotacions de l’agenda d’Alay o tuits de Puigdemont sobre les protestes de Tsunami. Per això, manté que Puigdemont hauria participat en el naixement de la plataforma i en la planificació de les accions de Tsunami.
Un cop situats els personatges, García Castellón desplega tots els seus arguments destinats a presentar Tsunami com una organització terrorista per intentar impedir que els encausats en aquest sumari –entre els quals hi ha també la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Ginebra– es puguin acollir a l’amnistia que es tramita al Congrés. En aquest sentit, destaca “les greus conseqüències que podia haver tingut per a la seguretat del trànsit aeri” si “l’acció pretesa” hagués tingut èxit. “Si Tsunami hagués aconseguit el seu objectiu d’impedir el canvi de torn dels controladors aeris de la instal·lació, això no només hauria provocat danys econòmics, sinó que podria haver tingut un resultat catastròfic de conseqüències imprevisibles per a les persones que en aquell moment es trobaven a vol a bord de les aeronaus a l’àrea objecte de control, amb l’evident risc i perill per a les seves vides”, adverteix.
Reclama que s’investigui la mort per atac de cor d’un turista al Prat
Tanmateix, com que el mateix jutge parla del que hauria pogut passar i no va passar, intenta collar els imputats amb la mort d’un turista francès a l’aeroport del Prat, per un atac de cor. El magistrat reclama esbrinar si el col·lapse de l’aeroport va poder provocar aquesta mort. “Es tractaria de descartar que la mort es podria haver evitat”, aclareix. “Especialment rellevant resultarà aclarir si entre els lesionats hi va haver usuaris de l’aeroport (viatgers, tripulació de vol, acompanyants o familiars de viatgers o personal de l’aeroport), per concretar el risc que per a la integritat física de les persones que va suposar l’acció organitzada per Tsunami”, remarca.
Sobre la qualificació de terrorisme, que li discuteix el mateix fiscal antiterrorista de l’Audiència Nacional, el magistrat ressalta que la protesta de l’aeroport del Prat del 14 d’octubre del 2019 era “il·legal” perquè no havia sigut comunicada i perquè, segons ell, atestat dels Mossos indiquen que s’hi van fer servir artefactes, substàncies i armes per part dels manifestants. Esmenta “pedres de grans dimensions provinents d’arrencar el marbre i el granit del terra, amb arestes tallants; ferros de 2 metres de llarg provinent de la tanca de l’edifici; vidres provinents del trencament de les estructures de l’edifici; pirotècnia de gran potència, extintors buits, carros portamaletes, fustes, vidres, tanques, palets i peces metàl·liques”.
L’últim desig: que es jutgin els fets a Suïssa o Bèlgica si a Espanya no se’n surt
En un salt més, García Castellón planteja que els fets serien enjudiciables amb els convenis internacionals a la mà i “atès que diversos dels investigats en aquest procediment es troben fora d’Espanya, concretament a Suïssa i Bèlgica, països que han signat els convenis assenyalats”. Per si no es pogués fer el judici a l’estat espanyol, el jutge diu al Suprem que “podria quedar fora de perill la possibilitat d’enjudiciar els greus esdeveniments esdevinguts a l’aeroport del Prat en algun dels països esmentats, si es fa ús dels mecanismes de cooperació judicial oportuns per part de la Sala Segona”.
