Nou front del que comença a ser la macrocausa del Tsunami Democràtic. El titular del Jutjat Central número sis de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, continua insistint en el seu intent de trobar proves i indicis que reforcin la seva tesi que la plataforma de Tsunami Democràtic va cometre actes de terrorisme, per poder acusar d’aquest delicte Carles Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’imputats. Segons ha pogut saber El Món, el 16 de gener, Fernando Galindo Elola-Olaso, secretari de la Junta Electoral Central, va remetre un escrit de la Guàrdia Civil a totes les Juntes Electorals de Catalunya, per tal que fessin un llistat dels “actes, protestes i accions convocades per Tsunami Democràtic durant la jornada de reflexió del 9 de novembre de 2019”, el dia abans de les eleccions espanyoles del 10-N.
Així, la Unitat Central Especial 3 de Riscos desestabilitzadors (UCE 3) de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, en compliment de l’ordre judicial del passat 27 de novembre, s’ha dirigit a les secretaries de les Juntes Electorals durant la darrera setmana per reclamar-los aquest llistat d’accions. Han de ser, segons els agents, aquelles que els integrants de les juntes considerin que fossin “contràries allò que disposa la llei orgànica del Règim Electoral General (LOREG) i que haguessin passat durant la jornada de reflexió a tota la comunitat autònoma de Catalunya”.
En aquest sentit, el jutge reclama “en particular, si es va emetre cap requeriment per impedir que es portessin a terme aquests actes”. Especialment, demanen noms d’identificats i el “resultat” que, finalment, va tenir tot plegat. L’objectiu és acreditar que la plataforma que convocava les protestes contra la sentència del Procés dictada pel Tribunal Suprem va intentar boicotejar les eleccions al Congrés del 10 de novembre del 2019. Uns comicis que acabarien amb la victòria del PSOE i la consolidació d’un govern de Pedro Sánchez amb Podemos i el suport d’ERC, Bildu i el PNB. Els actes de Tsunami es van celebrar sense cap incident arreu de Catalunya i, a més, la Junta Electoral, tot i la denúncia del PP, no els va prohibir.
Un atestat de la Guàrdia Civil va convèncer el jutge
La decisió del jutge de reclamar als secretaris de les Juntes Electorals dades i actes per alimentar la seva tesi i argumentar l’acusació per terrorisme té l’origen, segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés El Món, en un ofici de la Guàrdia Civil. Concretament, un atestat del 16 de desembre del 2019, signat pel comandant de la Guàrdia Civil L-04282-W, que recull una sèrie de fets i aldarulls que podrien ser constitutius, sempre a parer seu, d’un delicte de terrorisme.
En aquest atestat es detalla que “l’u de novembre de 2019, amb motiu de les eleccions generals previstes per al 10 de novembre, a través de la xarxa social Twitter i de l’aplicació de missatgeria instantània Telegram, Tsunami Democràtic convocava els seus seguidors a desobeir la Junta Electoral Central”. En aquest context, els analistes de l’institut armat asseguren que la plataforma “organitzava durant la jornada de reflexió del 9 de novembre, una sèrie d’activitats culturals, polítiques i festives a totes les ciutats, pobles i barris del territori de la comunitat autònoma de Catalunya”. Per als guàrdies civils investigadors, aquestes “activitats van ser en realitat articulades com a actes de desobediència a la Junta Electoral, interferint la jornada de reflexió, a més de constituir-se com a propaganda independentista i anticonstitucionalista”.
Dos cartells, prova de càrrec
A l’atestat, els agents aporten dos documents com a prova de càrrec de la seva exposició. En primer terme, un cartell amb el nom de Tsunami Democràtic on es llegeix el lema El 9-N fem-los reflexionar. Desobeïm la Junta Electoral Central, i amb el lema #Spainsitandtalk. El cartell només convocava a una “concentració pels drets, la llibertat i l’autodeterminació”, a les quatre de la tarda a la plaça Catalunya. En segon lloc, aporten un comunicat de Tsunami Democràtic, titulat de la mateixa manera, que es va difondre per les xarxes de la plataforma.
En aquest document, la plataforma feia una “crida a desobeir la Junta Electoral amb una jornada d’activitats culturals, polítiques i festives el dia 9 de novembre”. Unes accions que havien de celebrar-se entre les quatre de la tarda i les vuit del vespre. L’objectiu era “fer reflexionar sobre la condemna del Tribunal Suprem i les desenes de presos polítics i exiliats” i sobre “la violència policial aplicada contra la població pacífica”. En la mateixa línia, el comunicat pregava que l’Estat reflexionés “sobre la seva incapacitat per dialogar, sobre com s’utilitza contínuament Catalunya com una arma per treure rèdits electorals, sobre com impedeix l’exercici de drets fonamentals a la seva ciutadania”.
També exigia que l’Estat reflexionés sobre “com fa servir la Junta Electoral Central per coartar drets fonamentals de manera arbitrària i indiscriminada”. “La gent ja ha reflexionat, el 9-N és un bon dia perquè ho faci l’Estat”, argumentava el manifest. En aquest sentit, la plataforma cridava “totes les ciutats, pobles i barris del país a organitzar una jornada d’activitats culturals, polítiques i festives el dia 9 de novembre, de les 16 a les 22 hores”. Per acabar d’enfortir aquesta acusació, la Guàrdia Civil aporta una prova que resulta gairebé un dogma de fe: una piulada de l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, del 4 de novembre de 2019, amb què esperonava a “reflexionar arreu”.
“Part d’una estratègia d’insurgència”
Els analistes de la Guàrdia Civil conclouen que les activitats convocades durant la jornada electoral mostren el caràcter “insurgent de la plataforma”. L’ofici de l’UCE 3 opina que les convocatòries de Tsunami Democràtic, amb “gran ressò social”, s’han “instaurat com una eina de subversió contra l’ordre constitucional en el marc de l’estratègia global, utilitzada per l’entorn independentista com a mitjà per aconseguir els seus objectius”. De fet, inclouen les protestes o accions de la jornada de reflexió com una “acció per minar la convivència cívica”.
A més, amb la “materialització de les seves accions” Tsunami, per a la Guàrdia Civil, va aconseguir afectar “el normal desenvolupament de la vida dels ciutadans d’una part del territori nacional”. Una manera de fer que, atès l’institut armat, hauria “alterat la pau pública”. Seguint el relat de l’atestat, la pretensió de Tsunami amb tots els seus actes, incloses les accions de la jornada de reflexió, era “desestabilitzar greument l’economia de l’Estat”, el qual comminava a “dialogar i a fer que la comunitat autònoma de Catalunya pugui exercir l’autodeterminació, tot buscant forçar els poders públics a claudicar davant les exigències de l’organització”. “Tot això”, continuava la Guàrdia Civil, “com una part d’una estratègia d’insurgència amb la finalitat d’assolir la denominada República catalana”.
L’ambient, festiu
Tot i les dures acusacions contra els actes de la jornada de reflexió que els agents d’informació de l’institut armat proferien en el seu atestat, la realitat va ser ben diferent. De fet, la mateixa Guàrdia Urbana de Barcelona va comptar uns 7.000 participants en la convocatòria de Barcelona que finalment es va portar a terme a la plaça Universitat. En aquest sentit, la gran majoria de les cròniques utilitzava la fórmula de “l’ambient festiu” per descriure l’acte central de Barcelona, amb l’actuació dels Músics per la Llibertat, Ebri Knight, La Folie, Doctor Prats, Salva Racero, All Foll, Joan Rovira, Miquel del Roig, Montse Castellà, Pepet i Marieta, Porto Bello i Zebras, Gertrudis i la Companyia Elèctrica Dharma.
Tot amb lectures de poemes, un dels quals escrit per Jordi Cuixart, i recitat per David Fernàndez com a rapsode. A Girona hi van assistir unes 500 persones, a Tarragona 300 i Lleida 200, sense cap mena incident. Per cert, la infraestructura dels actes –cadires, escenaris i taules– va ser recollida pels mateixos assistents. Fins i tot, els escriptoris on els assistents podien escriure cartes als presos polítics.
La JEC ho va permetre
La Guàrdia Civil i, de retruc, el jutge obvien un detall clau que, precisament, té la Junta Electoral com a protagonista, que no va prohibir els actes del Tsunami Democràtic programats per a la jornada de reflexió arreu de Catalunya. Ara bé, va recordar a la Generalitat que havia de garantir “l’absoluta neutralitat dels espais públics”. La JEC va desestimar així un recurs del PP, que havia demanat impedir les més de 300 activitats programades pel Tsunami per ser “actes electorals de propaganda a favor de l’independentisme”.
“La Junta Electoral Central no té competència per prohibir de forma anticipada i amb caràcter general la realització de qualsevol acte o manifestació durant les jornades de reflexió i votació, com se sol·licita en l’escrit”, va sentenciar la JEC en la seva resolució. “Però sí que li correspon recordar a la Generalitat de Catalunya que ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir l’absoluta neutralitat dels espais públics durant aquestes jornades de reflexió i votació”, va afegir l’òrgan superior de l’administració electoral. Ara, més de quatre anys després, el jutge del cas Tsunami, des de l’Audiència Nacional, va més enllà del que va dictar la Junta Electoral a Catalunya i hi veu en els concerts o les activitats lúdiques de la jornada de reflexió indicis o proves de terrorisme.
