El titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha decidit que els fets de Tsunami Democràtic s’emmarquen en la consideració de “delictes de terrorisme”. En canvi, no només la fiscalia antiterrorista considera que, a tot estirar, són desordres públics, sinó que la jutgessa que durant quatre anys va instruir la causa d’Anonymous Catalonia, un cas similar, finalment, en va decretar l’arxivament. Així es desprèn de la interlocutòria d’arxiu del passat 29 de maig, a la qual ha tingut accés El Món, i que es basa en un extens informe del ministeri fiscal sobre el perfil que anunciava i informava de l’evolució de les protestes postsentència convocades per Tsunami Democràtic.
Es tracta del procediment abreujat 86/2022, del jutjat d’instrucció número 26 de Barcelona, que investigava cinc suposats ciberactivistes per gestionar “directament o indirecta” els canals d’Anonymous Catalonia a Telegram i altres xarxes socials. Un expedient judicial que mostra la profusa investigació que la Unitat d’Investigació de Radicalisme a les Xarxes dels Mossos d’Esquadra (URIAX), que depèn de la Comissaria General d’Informació, va portar a terme sobre aquests perfils. Finalment, i a la vista dels atestats, el ministeri fiscal i posteriorment la jutgessa, van decidir tancar el cas i no continuar les diligències, ni per aldarulls, ni per organització criminal.
Una decisió que topa de front amb la del jutge Manuel García Castellón, que utilitza la sospita que uns líders polítics, entre ells el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també a l’exili, estan rere una aplicació informàtica que hauria esperonat les protestes postsentència. Una conducta que, segons el magistrat de l’Audiència Nacional, s’emmarcaria com un delicte de terrorisme. El cas Anonymous desmunta aquesta interpretació perquè, entre altres motius, la policia fins i tot apuntava que els perfils d’aquesta xarxa social anònima “impartia indicacions sobre els llocs que calia reforçar amb més ocupació” o instruccions per “resistir càrregues, fer passadissos o separar-se en grups”. I tot i així s’ha arxivat.
“Missatges d’activitat violenta a l’aeroport”
En definitiva, la Secció de Criminalitat Informàtica de la fiscalia provincial de Barcelona va emetre un interessant informe el passat 16 de maig amb què definia exactament les activitats d’Anonymous. De fet, va ser el mateix ministeri fiscal qui va presentar la denúncia contra els cinc hipotètics ciberactivistes. Se’ls investigava per la seva “participació en diferents xarxes socials de missatges promocionals i de coordinació de l’activitat violenta que es va desenvolupar entre els dies 14 i 18 d’octubre [del 2019]”. En concret, fa referència a les mobilitzacions a la T1 de l’aeroport del Prat, la Delegació del govern espanyol a Catalunya, el departament d’Interior i Via Laietana.
En aquest sentit, el ministeri públic ressalta un dens informe dels Mossos d’Esquadra -1065586/2019 URIAX de 21 de novembre de 2019- que analitzen per tots cantons el canal de Telegram d’Anonymous. Així, indica que el 14 d’octubre, des d’aquest perfil, es van donar instruccions per “anar a l’aeroport, recomanacions per al desplaçament anònim i informes del posicionament de dotacions policials”. Encara més, afegien que “instruccions sobre on s’havien d’ubicar els participants de la protesta en cada moment, ja fos al control d’accessos, exterior o interior de la T1 o la millor manera de portar a terme una acció”.
En el mateix atestat, examinen l’activitat d’Anonymous el 15 d’octubre davant la Delegació del govern espanyol. Així, segons els analistes policials, Anonymous informava sobre “els llocs on calia més ocupació, recomanacions per configurar els mòbils en mode avió o l’activitat que havien de portar a terme els manifestants”. També relata l’activitat comunicativa i de convocatòria del perfil el dia 16 i 18 d’octubre, incloent-hi protocols o informació de “quins llocs evitar” o els mitjans de transport preferibles.
Desordres, a tot estirar
En un principi, el ministeri fiscal va entendre que els fets podien ser “susceptibles d’incardinar-se en la previsió d’un delicte de desordres públics de l’article 557 del Codi Penal i de pertinença a grup criminal del 570”. Tot a la vista d’un primer informe policial. Però el mateix ministeri públic va demanar un nou atestat als Mossos (1594/2019) on demanava un estudi comparatiu de diversos perfils relacionats també amb Anonymous Catalonia i dels seus continguts ja fossin missatges o imatges.
A partir d’aquí van estirar el fil i practicar detencions. Fins i tot, es va poder accedir a un dels mòbils dels investigats que acreditava que havia comprat el domini anonymous-cat.site, que únicament, segons la fiscalia i el jutge, és “terminològicament semblant”. Finalment, es va arxivar el cas perquè en cap cas es va poder acreditar que cap dels detinguts fos “gestor o administrador” del canal Anonymous. De tota manera, el ministeri fiscal va deixar clar i, així també ho va veure la magistrada instructora, que només s’hauria pogut imputar els implicats per desordres. Una conclusió que no concorda gens amb l’exposat pel jutge García Castellón, que indiciàriament relaciona una aplicació mòbil amb esperonar manifestacions que ha convertit en terrorisme.
