La relació entre el govern espanyol de Pedro Sánchez i el poder judicial no és el paradigma de l’entesa. Ans al contrari. No només el setge judicial a l’executiu i al PSOE és exemple d’aquesta mala relació, sinó també les protestes de les associacions de jutges i de fiscals convocades contra les lleis que han de reformar de dalt a baix les normes per accedir i regular les carreres judicial i fiscal. Ara bé, l’impulsor de les reformes, el ministre de Justícia i de la Presidència, Félix Bolaños, no comptava amb un nou front, que és la petició de supressió de l’Audiència Nacional que ha posat sobre la taula Junts per Catalunya.
Segons ha pogut saber El Món, el portaveu de Justícia del grup juntaire al Congrés, Josep Pagès, ha registrat les esmenes que la formació vol posar com a condició per aprovar al projecte de llei orgànica per a l’ampliació i enfortiment de les carreres judicial i fiscal que ha sollevat jutges i fiscals. Les protestes i aturades davant els edificis judicials, una més de les quals s’ha produït aquest dissabte (amb entre 3.000 i 5.000 participants, segons qui ho compti), ha obligat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a recordar que els togats no tenen reconegut el dret de vaga i a la Fiscalia General de l’Estat a emetre una nota informativa amb què obre un correu de denúncia si alguna diligència es deixa de practicar arran de les mobilitzacions convocades.
“Ja vam avisar”
Junts ha registrat diverses esmenes que es poden dividir en dos grans grups, les que afecten a l’articulat de la proposta de llei i les que afegeixen d’acord amb la seva proposta de reforma del Poder Judicial. L’abolició de l’Audiència Nacional ja era una opció que s’havia deixat entreveure i els de Carles Puigdemont feia temps que hi rumiaven. El passat mes d’abril, El Món avançava aquesta estratègia de Junts que ara s’ha posat negre sobre blanc aprofitant el tràmit parlamentari i la necessitat del PSOE dels vots de Junts per tirar endavant qualsevol llei o reforma. “Ja vam avisar”, insisteixen des de Junts.
De fet, l’argument de base continua essent el del plantejament inicial. En concret,que l’Audiència Nacional ha “pervertit” la seva raó de ser i “ja no aporta res al sistema jurídic actual”. A més, el concepte de “tribunal especialitzat” s’acosta massa al de “tribunal especial”, una idea que grinyola en el sistema judicial europeu. En tot cas, les esmenes reclamen la supressió de l’Audiència Nacional i això suposa també obrir un debat que podria tenir conseqüències importants, com ara l’establiment d’un nou règim de responsabilitat penal dels jutges. Són dues de les 29 esmenes presentades que els juntaires defensaran en comissió al Congrés.
L’article 62 com a esmena en la llei Bolaños
De fet, l’esmena és ben senzilla. “Article 62. Supressió de l’Audiència Nacional”, determina el títol. I afegeix dos punts. En primer terme, un que afirma que se suprimeix l’Audiència Nacional com a òrgan jurisdiccional amb seu a Madrid i competència a tot el territori de l’estat. I un segon punt que predetermina com les funcions i les competències que fins ara li eren atribuïdes es redistribueixen d’acord amb els principis de territorialitat, especialització funcional i proximitat jurisdiccional, amb una sèrie d’articles que atorguen el gruix i el detall de com s’hauria de fer aquesta redistribució de les competències i els casos.
Per altra banda, l’esmena, signada per Pagès, argumenta l’abolició de l’Audiència Nacional perquè no la considera coherent amb un sistema penal i jurisdiccional d’un estat de dret. “L’Audiència Nacional, com a òrgan jurisdiccional centralitzat amb competències estatals en matèries especialment sensibles -penals, contencioses administratives, socials i d’apel·lació-, ha exercit des de la seva creació funcions que, actualment, xoquen amb una concepció democràtica i territorialment plural del poder judicial”, raona el portaveu de Junts. A més, critica el seu “origen històric” que considera “ancorat en una lògica centralista heretada del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) del franquisme, i el manteniment com a òrgan únic amb seu a Madrid i jurisdicció sobre tot el territori de l’estat constitueix una anomalia institucional que no es justifica per raons d’eficiència ni de garantia jurisdiccional”.
“Concentració artificial de processos”
L’esmena també retreu que, en el plànol concret de la jurisdicció penal, “l’acumulació de competències sobre delictes comesos a diferents parts de l’estat, així com sobre procediments de cooperació internacional, ha suposat una concentració artificial que no només entorpeix l’accés a la justícia des del punt de vista territorial, sinó que relega els òrgans judicials autonòmics i provincials a un paper subordinat en matèries que els afecten directament”. És a dir, consideren que molts d’aquests casos serien resolts o investigats amb més eficàcia des d’un òrgan territorialitzat que no pas des de la seus de l’Audiència Nacional a Madrid o a San Fernando de Henares.
En aquest sentit, l’esmena deixa caure el motiu del manteniment de l’Audiència Nacional malgrat que ha quedat obsoleta, i que seria la falta de confiança en els òrgans territorials i allunyats del poder polític més intens. “La desconfiança respecte d’una justícia descentralitzada, allunyada del poder polític, és incompatible amb un sistema judicial democràtic i és aliena als països descentralitzats del nostre entorn, sens perjudici que sempre seran millors jutges i magistrats especialitzats, dins l’àmbit territorial, que un òrgan central que, en termes reals, no compta amb especialistes i sí amb un règim d’adscripció justícia”.
Consolidar un principi garantista
Per altra banda, l’esmena argüeix que l’eliminació de l’Audiència Nacional “no suposa una minva de garanties sinó una consolidació del dret a un jutge ordinari predeterminat per la llei, més proper, més accessible i adaptat a la realitat territorial del justiciable”. De fet, el principi de jutge predeterminat per la llei ha estat al·legat des del minut zero per anul·lar les causes obertes pel Procés tant a l’Audiència Nacional com al Tribunal Suprem, un argument que, en certa manera, va estimar el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea en la sentència que resolia les qüestions prejudicials en el cas del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig. Una sentència que posava en dubte la competència del Tribunal Suprem en el seu cas. De fet, la competència de la instrucció de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem en les causes obertes pel Primer d’Octubre és la primera vulneració de dret anunciada en les demandes davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Per als juntaries, atesa la justificació de l’esmena, la reforma “aposta per una justícia més democràtica, descentralitzada, moderna i eficaç, plenament integrada en un model territorial avançat, respectuós amb la pluralitat de l’Estat i amb els drets fonamentals de la ciutadania”. Seguint aquest fil, consideren que la distribució territorial de les competències fins ara atribuïdes a l’Audiència Nacional, especialment en matèria penal, “permetrà un estalvi considerable de recursos públics”. Un argument que utilitzen també per justificar el desmantellament de les sales social i contenciosa administrativa, perquè “la intervenció de l’Audiència Nacional sobre actes d’òrgans centrals de l’Estat o sobre conflictes laborals d’àmbit estatal priva les jurisdiccions territorials de competències naturals i raonables, generant duplicitats i allunyament del ciutadà”.
La reforma també planteja i amb força detall un règim transitori que asseguri “la continuïtat processal, el respecte a les situacions jurídiques en curs i la reassignació ordenada dels recursos humans i materials”. En aquesta línia, la proposta de Junts implica distribuir els casos i la competència entre els Tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes, les Audiències i, si escau, òrgans especialitzats que el Consell General del Poder Judicial designi.
