Les qüestions prèvies del judici del cas Borràs han estat un veritable judici a la instrucció del cas. Malgrat la batussa entre defenses, aquest matí s’ha arribat a la sala de vistes amb la sospita, ben argumentada, que la prova acumulada per la investigació del Jutjat d’Instrucció número 9 de Barcelona no s’ha custodiat o bé que s’ha obtingut informació per part de la policia més enllà del que autoritzava el jutge. És més, la defensa d’Isaías Herrero, dirigida per la lletrada Marina Roig, ha recordat una vulneració de l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECr). Tot per entendre que les diligències d’instrucció realitzades el 15 de maig de 2018 no tindrien validesa, quan l’únic imputat en la causa era Herrero, i encara no estaven encartats ni la presidenta suspesa Laura Borràs i Andreu Pujol.
És a dir, els equips legals de Borràs, Herrero i Pujol, que han anat a la grenya públicament i en sala per una possible “conformitat encoberta” de dos dels encausats sí que han mantingut un dels puntals centrals de les defenses. En concret, la manca de custòdia en gran part de la prova acumulada en el procediment. I per altra banda, que part d’aquesta prova no estava autoritzada per les interlocutòries del jutge. Ara bé, un dels punts que més han emfatitzat les defenses és que hi ha diligències que serien nul·les perquè no s’havia ordenat la pròrroga de la instrucció d’unes diligències anteriors sobre falsificació de moneda d’on sorgeix l’actual cas. Una qüestió tècnica basada en aquest article 324 de la LECr i en els terminis per definir les causes complexes. Un altre de les qüestions comunes ha estat la vulneració del dret a tenir un jutge predeterminat per llei. La resolució de les qüestions prèvies serà el dimarts vinent a les 12 del migdia, a la vista de, segons el president del TSJC, de la “gravetat de les acusacions”.
La distorsió, una peça secreta
Una de les qüestions que, ben segur, haurà de travar bé el tribunal és l’aplicació del confús article 324 de LECr. Aquest article marca el termini de temps que es pot allargar una instrucció. En concret, 12 mesos. Un termini que pot ser prorrogable previ informe de les parts de sis mesos en sis mesos i, sobretot, de manera raonada. Aquest límit es pot veure evitar si hi ha el sumari judicial és secret i aquí rau la mare dels ous de la polèmica processal. Concretament, en la causa hi ha una peça separada declarada secreta sobre intervenció de les comunicacions d’un dels acusats, Isaías Herrero, que no afectaria la causa principal. Per tant, aquesta causa no suspendria el termini de dotze mesos.
Així, les defenses remarquen que a la vista de la instrucció realitzada aquest termini hauria acabat el 15 de maig de 2018, quan ni Andreu Pujol ni Laura Borràs estaven com investigats. Com que no s’havia decretat cap pròrroga, les defenses entenen que no cap de les diligències posteriors del 15 de maig de 2018 són vàlides i les actuacions s’haurien de retrotreure abans d’aquesta data. La fiscalia s’ha oposat perquè considera que el cas que es jutja és diferent del que va iniciar les actuacions i, per tant, estava dins el termini de la instrucció. En tot cas, la defensa recorda que encara no hi ha jurisprudència d’un cas similar a aquest. D’aquesta manera, si s’accepta aquesta qüestió podrien aixecar-se i marxar de la sala.
La prova i el jutge predeterminat per llei
Les tres defenses han insistit que la custòdia de la prova és dubtosa i, sobretot, que molta d’aquesta prova es va assolir per part dels investigadors anant més enllà del que permetien les resolucions judicials. Així mateix, han al·legat la manca de competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè Borràs està suspesa dels seus drets com a presidenta del Parlament, i per tant hauria de caure el seu aforament. La resta dels encausats han arguït que no han de ser jutjats per un tribunal que no els pertoca perquè no són aforats. Un argument que fiscalia ha negat en el fet que hi ha unitat d’acció en tots tres en els mateixos fets i el tribunal té plena competència.
7
16
