Davant l’acció, reacció. El president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, ha presentat un nou incident de recusació contra el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, arran de les declaracions públiques amb què criticava obertament la llei d’amnistia. Barrientos és un dels tres magistrats que jutjarà Jové a partir del deu d’abril per la seva relació amb el Primer d’Octubre, en sessions calculadament de matí i tarda, per assegurar que la sentència arribi abans que l’aprovació definitiva de l’amnistia.
El president del TSJC, del que fins i tot Vox va demanar que s’apartés per evitar contaminar el procés judicial, va aprofitar l’acte de jura dels nous jutges destinats a Catalunya per carregar els neulers contra la llei de l’oblit penal pels independentistes. L’escrit de recusació recorda la seva declaració en què qualificava l’amnistia com una llei que “privilegia una part davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”. En aquesta línia, la defensa emfatitza que el magistrat va qualificar explícitament la llei com un mecanisme per crear “d’espais d’impunitat”.
La imparcialitat, afectada
La defensa de Jové considera que aquestes declaracions afecten de “forma clara i manifesta la deguda imparcialitat predicable” de qualsevol tribunal. Així mateix, argüeix que suposen “oposició frontal” del jutge a la llei d’amnistia. A criteri dels lletrats defensors, i aplicant la lògica del discurs del magistrat, si Barrientos “augura espais d’impunitat” quan s’apliqui la llei, és perquè es mostra convençut “sobre el caràcter delictiu dels fets que podrien arribar a ser amnistiats”. En conclusió, expressa “el convenciment que totes les persones que se’n puguin arribar a beneficiar de l’amnistia són culpables dels fets que se’ls atribueixen i mereixen una condemna penal”.
En la petició de recusació, els advocats de Jové també argumenten que les declaracions de Barrientos afegeixen un “dubte raonable sobre l’existència de prejudicis”. Per tot plegat, la defensa assenyala “una pèrdua d’imparcialitat objectiva” del magistrat i per això li demana que s’aparti de la causa contra Jové. Aquesta recusació arriba en un moment processal on és oportú la retirada del president del Tribunal. Per altra banda, l’escrit deixa entreveure que les paraules de Barrientos mostren que el judici, on compartirà banqueta amb Lluís Salvador i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, és una “causa política”.
En aquest sentit, cal recordar que Jové ja va instar la recusació, a la que s’hi va afegir curiosament Vox, per tal que Barrientos i el magistrat Carlos Ramos -que també forma part del tribunal- s’apartessin de la causa per manca d’imparcialitat en altres causes del Procés. De fet, Barrientos i Ramos es van haver d’apartar de la causa contra els membres independentistes de la mesa del Parlament que presidia Roger Torrent i el Tribunal Suprem va obligar a repetir el judici contra els membres independentistes de la Mesa que presidia Carme Forcadell, perquè van considerar que s’hauria d’haver apartat de la causa.
