Jair Domínguez, el guionista i humorista d’exitosos programes de televisió i ràdio del 3Cat com Bricoheroes, El Búnker o Està passant, haurà de seure al banc dels acusats. Tot plegat, arran una querella per delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal, que va ser arxivada, però que l’Audiència de Barcelona va decidir reobrir, perquè va considerar que encara s’havien de practicar diligències. De fet, els magistrats es van excusar en la manca de pràctica de proves per descartar la comissió d’un delicte en considerar que les expressions per les quals havia estat denunciat Domínguez tenien una “manca d’aparent acomodament en l’exercici de la llibertat d’expressió”.
La tesi de la magistratura provincial era totalment oposada a la del jutjat d’instrucció, el 25 de Barcelona, que havia tancat el cas, però també a la del ministeri fiscal, que en el seu informe assegurava que no veia cap delicte per enlloc, a la dels Mossos d’Esquadra i, per descomptat, a la de la defensa, en mans de l’advocat i catedràtic de dret processal Jaume Alonso-Cuevillas, que sempre ha defensat que el seu client mai va cometre cap mena de delicte. De fet, el jutjat d’instrucció li ha donat la raó dues vegades.
El cas es remunta al programa El Matí de Catalunya Ràdio del 14 de febrer de 2021. En la secció Un bon dia de merda, un espai humorístic i satíric, Domínguez feia befa dels resultats electorals de Vox i sobre com s’havia de combatre el feixisme. Vox va denunciar els acudits per entendre que configuraven un delicte d’odi i que fomentava accions contra la formació ultraespanyolista. Ara la formació ultra li demana dos anys de presó a l’humorista.
Cap a judici, tot i l’oposició del fiscal i dels Mossos
Amb la decisió de l’Audiència, que va estimar un recurs d’apel·lació de Vox contra el sobreseïment de la causa per manca de fets penals, es va obrir de nou el cas i ara arribarà a judici. Alonso-Cuevillas ha presentat l’escrit de defensa en un cas en què només tindrà l’acusació de Vox, perquè el ministeri fiscal, no ha formulat acusació en entendre, com ja va fer el 2021, que els fets denunciats no trobaven encaix en cap precepte del Codi Penal, inclòs l’article 510.1 del precepte legal, i per tant no tenien naturalesa delictiva.
L’escrit de conclusions de Jair Domínguez és taxatiu, amb aportació de jurisprudència i doctrina tant constitucional com europea sobre el delicte d’odi. Però, hàbilment, Cuevillas aporta a més l’atestat dels Mossos d’Esquadra, un nodrit expedient de la poderosa Comissaria General d’Informació, que va analitzar el contingut de les expressions de l’humorista emeses a la secció Un bon dia de merda d’El Matí de Catalunya Ràdio, que es feia quan el dirigia Laura Rosel.
Els analistes policials van concloure que Un bon dia de merda no seria un programa de referència per a entorns violents antagònics ideològicament al partit polític Vox, que poguessin reaccionar a les expressions i afirmacions de Domínguez. Per altra banda, arguïen que per “motiu de la franja horària en la qual es va realitzar la seva emissió, no va tenir una repercussió que pogués entendre’s perjudicial o provocadora”. Els Mossos també ressaltaven en el seu informe que “durant els dies posteriors a l’emissió del programa no consta un increment de denúncies per accions violentes contra la formació política Vox o els seus representants”.
Arxivament perquè els fets eren atípics
Després d’aquest informe, la titular del Jutjat d’Instrucció número 25 de Barcelona, Elena Carasol, va dictar una interlocutòria argumentant que els “fets controvertits eren manifestament atípics [no encaixaven en cap tipus penal] i que, per aquest mateix motiu, no eren susceptibles d’incardinació en el delicte previst a l’article 510.1 del Codi Penal”, en consonància tant amb fiscalia com amb la defensa. Un arxivament que va ser tombat per l’Audiència, que ara fa seure l’humorista davant del tribunal.
En el seu escrit de defensa, Alonso-Cuevillas destaca que “les diligències practicades demostren que no es compleix cap de les exigències previstes a la Recomanació de Política General no15 (RPG 15), de 8 de desembre de 2015 -Pla d’Acció de Rabat de Nacions Unides–”, una mena de manual d’instruccions per detectar conductes susceptibles de ser delicte d’odi. De fet, és la mateixa manca d’exigències que va al·legar la fiscalia en tot el procediment d’instrucció. En concret, que “no concorren els indicadors que atorguen al missatge aptitud per a iniciar l’odi que sigui mereixedora de resposta penal” com ara que el missatge no pot “suscitar reaccions violentes”, “no es tracta d’una conducta reiterada”, “no comporta cap perill real” i “no compleix amb la potencialitat que exigeix la jurisprudència per a la creació del perill”. Per tant, en demana la lliure absolució de Domínguez. Un cop presentat aquest escrit, ara s’haurà d’assenyalar vista.
