El judici pel cas Mito, la macrocausa per narcotràfic, narcotransport i blanqueig on està acusat Gonzalo Boye, advocat del president Carles Puigdemont, arriba a la recta final. Aquest matí s’ha reprès la vista oral a l’Audiència Nacional amb els informes de les defenses. Una feina que els ha facilitat Jacobo Teijelo l’advocat del principal inculpat, José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, amb l’informe amb què va acabar la vista la setmana passada, que els va deixar el camí obert. Un repàs exhaustiu a la manca de garanties de les proves utilitzades per la policia en la instrucció i investigació del cas, com ara les geolocalitzacions o les “sonoritzacions”. Són proves fonamentals per a l’acusació que s’han analitzat des del punt de vista fàctic i legal, així com el “dèficit de control judicial” de les investigacions policials que han articulat l’acusació.
Un informe molt dur, que li va costar a Teijelo un debat intens i tens amb el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, però que va resistir amb desimboltura i en va sortir enfortit. Els arguments del lletrat de Miñanco han servit aquest dimarts a altres defenses que han demanat l’absolució dels seus clients, tant pel que fa al narcotràfic com pel blanqueig. Precisament, sobre el blanqueig -la peça on està processat Boye- totes les defenses han recordat al tribunal, i amb molt èmfasi, que l’única prova que sosté l’acusació és la declaració, la cinquena, de Manuel Puentes Saavedra. Un dels acusats, que, després de declarar inculpant Boye i la resta d’acusats de blanqueig, va sortir en llibertat a petició de la fiscalia. De fet, sobre Puentes Saavedra, qui s’ha endut la palma de la frase del dia ha estat la defensa de José Antonio González, que ha alertat el tribunal que “s’enxampa abans un mentider que un coix, i el senyor Puentes Saavedra camina perfectament”.
Les sonoritzacions i les geolocalitzacions, en el punt de mira
Uns dels conceptes més utilitzats per les defenses que han intervingut avui ha estat la vulneració de drets i el concepte manipulació i descontrol de la prova i de les seves garanties. D’aquí que s’hagi demanat la “nul·litat” de les intervencions telefòniques, de les sonoritzacions i les geolocalitzacions. Fins i tot, s’han remarcat confusions de números de telèfon, vigilàncies buides de contingut, converses tallades o habitatges escorcollats que no corresponien amb els investigats, per errors en el número del carrer. A més, d’interlocutòries que permetien a la policia la investigació a través de la intervenció de les comunicacions, que van ser prorrogades sense que s’argumentés prou. De fet, una de les dades més contundents ha estat el recordatori que el coacusat principal va estar dos mesos sense vigilar quan, segons la policia, van ser suposadament els dos mesos més importants per preparar l’arribada de la droga a Espanya. Així com confondre el nom de Tor amb el del vaixell Thoran -la nau on es van confiscar quatre tones de cocaïna-, quan apareix com una persona en diverses converses obviades per la policia.
En concret, sobre la integritat dels àudios, així com la manipulació, els advocats han posat exemples diversos i hi ha hagut fins i tot un punt divertit, com ara un vehicle la geolocalització del qual el considera aturat i, en canvi, se sent com circula a gran velocitat. També s’ha evidenciat la inexistència d’originals dels enregistraments d’àudio i s’ha qüestionat de la cadena de custòdia de les proves recollides i el bolcat de les sonoritzacions, en què no es va garantir aquesta cadena de custòdia. Una manca de material que portarà cua, de la mateixa manera que Teijelo ha denunciat la indefensió que li ha generat la decisió del tribunal de no permetre formular preguntes als perits que van informar sobre el sistema EgoBox, és a dir, l’aparell tècnic amb què la policia ha fet les gravacions i que el judici ha deixat en dubte. A més, unes gravacions que han barrejat dues causes: la causa Mito i la Moccus, que no tenen res a veure. Un puzle processal que enterboleix de cap a peus el procediment.
Nul·litats
En el mateix sentit, l’advocat Francisco Rodríguez Marqueta, defensor de l’acusat David Pérez Lago, ha estat l’encarregat de continuar i de manera molt plàstica, ha analitzat tota la prova fil per randa. Abans d’entrar en el debat de la contraposició fàctica, ha anat al detall de les proves més controvertides per desmuntar-les a través de nul·litats ben travades i treballades tècnicament, coordinant l’escrit del fiscal, les declaracions individuals dels policies i els documents aportats a la causa. La conclusió, per a Rodríguez, és que el ministeri fiscal ha “tergiversat” les proves per crear el relat incriminatori. Per cert, el fiscal Ángel Bodoque tampoc ha comparegut avui a la sala. “Tot plegat pur foc d’artifici probatori”, ha conclòs el lletrat.
Pel que fa al delicte de blanqueig, Rodríguez ha volgut radiografiar els ingressos i les despeses al·legades pel ministeri públic per tal de bastir l’acusació. Per una banda, els diners intervinguts a Barajas i, de l’altra, de les empreses de Pérez Lago, que la fiscalia defineix com a persona de confiança de Sito Miñanco. Amb traça i claredat, l’advocat ha detallat la comptabilitat de les empreses, ha enumerat un grapat de documents i ha recordat les declaracions dels testimonis per tal d’acreditar que els diners amb què treballaven els acusats no tenien origen cap origen il·lícit. “No és la manera més recomanable portar efectiu d’origen il·lícit a l’aeroport”, ha apuntat per ratificar la tesi que els diners no eren de Miñanco.
També ha adduït que “ingressar en efectiu i gastar a través de la targeta el que s’ingressa no és tampoc una operativa típica de blanqueig”. Un dels detalls del cas ha estat la queixa que han hagut de trobar la prova fent espeleologia perquè bona part de la documentació per neutralitzar l’acusació de blanqueig es trobava en els aparells electrònics i mòbils confiscats per la policia. A la vista que avui només han informat cinc advocats, fa dubtar que la vista pugui acabar aquesta setmana, perquè encara queden 41 defenses.
