La possibilitat que en les pròximes hores o dies el PSOE arribi a un acord amb Junts sobre l’amnistia, després del pacte ja segellat amb ERC, ja fa dies que ha posat en guàrdia el poder judicial. Jutges, magistrats, ministeri fiscal i els cossos i forces de seguretat de l’Estat que han elaborat els sumaris contra independentistes, veritables protagonistes de la repressió del Procés, busquen rearmar-se i es posen a la defensiva. S’ha incrementat el que es coneix com a soroll de togues amb la reactivació de diversos processos i instruccions judicials, tant davant el Tribunal Suprem com a l’Audiència Nacional o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
A la nova arrencada d’aquests processos s’hi afegeix el moviment de fons de la part més conservadora de la magistratura contra la possibilitat d’una llei d’amnistia. Aquest dilluns, s’ha convocat un ple extraordinari del Consell General del Poder Judicial a petició de vuit vocals per debatre i, si escau, adoptar una declaració institucional en relació amb “l’eventual amnistia”. Una decisió que ha fet posar les mans al cap Jutges per la Democràcia, que critica aquesta convocatòria perquè excedeix, i de molt, les seves competències. Igualment, la conservadora l’Associació Professional de la Magistratura també va emetre un comunicat carregant els neulers contra aquesta llei. L’Associació de Fiscals, majoritària al ministeri públic, ha demanat a la Unió Europea que intervingui al Regne d’Espanya per evitar la promulgació de l’amnistia.
El primer judici de la causa del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona
En ple context de la negociació per l’amnistia, els tribunals no han deixat de treballar. Ans al contrari, han accelerat procediments per tal d’entrebancar, en la mesura del possible, l’aplicació de l’eventual llei d’amnistia. Les darreres setmanes i dies ha estat un veritable degotall de decisions, actuacions i passos que, més enllà de complir obligacions processals, els negociadors veuen com un element de pressió política cap al PSOE i els partits independentistes que intenten cosir un acord per mantenir quatre anys més el socialista Pedro Sánchez a la Moncloa.
Una de les primeres proves d’aquesta accelerada va ser la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de tirar endavant la vista oral contra Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, tres càrrecs d’ERC. Un judici que és un esqueix de la llarga i densa instrucció de la causa mare del Procés, ubicada al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Tots tres van passar al TSJC per la seva condició d’aforats. Aquest és un cas força curiós, perquè la decisió d’enviar-lo a judici i de triar la prova de la vista oral va arribar després de les peticions per tal que el president de la sala civil i penal del TSJC, el poderós Jesús María Barrientos, s’aparti de la causa per evitar possibles nul·litats del judici, com ja va passar en el judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. Una petició que fins i tot va reclamar l’acusació popular de Vox per evitar sorpreses en un cas agafat per pinces.
El TSJC també serà l’encarregat de veure el recurs, ja iniciat per totes les parts, de la sentència de l’Audiència de Barcelona contra l’exconseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà. Una sentència que els va condemnar a altes penes de presó i inhabilitació amb l’argument que, segons els magistrats, havien prevaricat i malversat fons per, a través del nomenament d’Escolà com a càrrec de confiança del conseller com a tapadora, pogués fer d’escorta al president a l’exili, Carles Puigdemont.
Guàrdia Civil i Audiència Nacional
En els darrers dies, el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va respirar tranquil. Dijous, el magistrat –que instrueix la majoria de causes del Procés en aquest tribunal especialitzat– va veure com els seus companys de la sala d’apel·lacions avalaven la seva decisió d’enviar a judici els 12 suposats membres de Comitès de Defensa de la República (CDR) per suposats delictes de terrorisme. Així s’ha premut l’accelerador de l’Operació Judes, tot i els entrebancs de la instrucció i algunes estirades d’orelles per part de la sala d’apel·lacions per vulneració de drets fonamentals dels processats. La interlocutòria no acceptava cap dels arguments exposats per les defenses ni cap de les seves peticions, com una informació tan bàsica com saber els agents de la Guàrdia Civil que han realitzat els informes i atestats que han alimentat la causa.
També García Castellón ha rebut, amb certa sorpresa, l’atestat de la Unitat Central Especial del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil que contindria la descripció dels suposats caps de Tsunami Democràtic, on col·loquen la secretària general d’ERC, Marta Rovira amb l’àlies de Matagalls. És a dir, un informe policial que omple les diligències 85/19 sobre Tsunami Democràtic, que s’han bastit amb peticions de comissions rogatòries internacionals. Per altra banda, la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional també va decidir enviar a judici Gonzalo Boye per un cas de blanqueig aixecat amb una estranya i tèrbola instrucció enmig de la causa contra el narcotraficant Sito Miñanco. Boye encara pot interposar recurs davant el Tribunal Suprem.
El Suprem i la Fiscalia
Per altra banda, la biosfera del Tribunal Suprem també s’ha activat per afanyar-se en determinats processos sensibles per a l’independentisme. Així, el fiscal de sala del Tribunal Suprem, Fidel Cadena, va signar el recurs contra la sentència de condemna contra els membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell, que considera massa lleu. Un recurs on el ministeri públic no té cap mirament a criticar els jutges catalans per febles i amb què retreu la pena mínima interposada als condemnats. Cal tenir present que el judici es va haver de repetir per ordre de Manuel Marchena en concloure que la composició del tribunal, amb Barrientos de president, no havia garantit els principis d’imparcialitat en la primera vista.
En la més alta instància judicial espanyola és on es troba processat el president Carles Puigdemont. Precisament, el jutge instructor del cas del Procés, Pablo Llarena, no ha deixat de banda la seva persecució malgrat la remor de fons de l’amnistia i el paper rellevant en la possible investidura de Pedro Sánchez que ha pres el president a l’exili després de les eleccions del 23 de juliol. D’aquesta manera, porta des de principis d’octubre reclamant a l’equip de defensa de Puigdemont que justifiqui si, en el seu recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), ha demanat la suspensió del suplicatori després de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea. Vol saber si pot o no tramitar les euroordres.
