No hi ha manera. Després d’anys d’investigació i d’analitzar de manera prospectiva l’entorn de la Casa de la República i centenars de persones relacionades amb el Procés, la Guàrdia Civil encara no ha trobat indicis de finançament irregular o amb diners públics de Waterloo. El darrer exemple, dos extensíssims atestats, de prop de 2.000 pàgines amb total i amb els títols d’Informe 137 i Informe 129, lliurats la setmana passada al magistrat instructor de la causa Volhov, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre.
Són dos informes, als quals ha tingut accés El Món, que s’afegeixen a un tercer, on tampoc, després de mirar els comptes personals de diversos investigats, no van trobar cap pista que certifiqués la tesi prospectiva dels investigadors, segons la qual l’exili es finançava amb diners públics a través de terceres persones o entitats. Les investigacions arriben a esbrinar quant han cobrat, per exemple, els advocats que han prestat servei a l’exili, quant costa el servei de neteja o el lloguer dels pisos dels assessors o els menús dels dinars, però en cap cas poden certificar cap finançament públic de l’exili.
Els dos darrers informes escruten totes les finances d’empreses del Grup Events i Arco Iris, societats dedicades, i altament especialitzades, a l’organització d’esdeveniments. De fet, els seus administradors, Toni Fusté i Roc Aguilera, van ser detinguts en la ràtzia de l’octubre del 2021, quan la unitat de la policia judicial de la Guàrdia Civil va confiscar ordinadors, telèfons mòbils, una ingent documentació mercantil i arxius de les empreses que sospitaven que finançaven la Casa de la República amb fons públics i que, fins i tot, posteriorment, que haurien finançat el Tsunami Democràtic. Els agents no han pogut trobar cap fil que sigui un nexe entre els seus ingressos empresarials i l’exili. Al capdavall, els investigadors només han pogut trobar suposades irregularitats administratives entre la munió de contractes i adjudicacions que han obtingut aquestes empreses en els darrers anys.
“Actes independentistes”
Tot i les llargues perquisicions, ni amb les contínues pròrrogues sol·licitades de la instrucció per part dels investigadors, no han trobat cap nexe amb el suposat finançament de l’exili. Les conclusions dels informes estan plenes de verbs en condicional que l’únic retret que arriben a posar negre sobre blanc és alguna irregularitat administrativa en l’adjudicació d’algun dels serveis prestats per les empreses investigades. Societats que, per altra banda, tenen en la seva llista de clients l’Ajuntament de Barcelona i d’altres de Catalunya, la Generalitat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el FC Barcelona, desenes de grans, mitjanes i petites empreses, entitats socials com ara Òmnium o l’ANC i agrupacions que organitzen festes majors.
“Es podria suposar”, “no seria descartable”, “es podria inferir”, “indicis de fraccionament”, “haurien facturat serveis” o “sembla difícil pensar” són els temps i les figures verbals que utilitzen els instructors amb TIP I96642N i k47019K en les conclusions dels seus informes. De fet, en el relat de les operacions que han dut a termes les empreses del Grup Events i Arco Iris destaquen l’organització de diversos actes de caràcter desacomplexadament independentista. Així, subratllen la participació en l’organització de la manifestació del 16 de febrer del 2019 a Madrid -el muntatge dels escenaris i la logística- en “protesta pel judici que acabava de començar al Tribunal Suprem contra els polítics catalans” o el míting a Perpinyà de Carles Puigdemont, el 29 de febrer de 2020, després de confirmar-se la seva condició d’eurodiputat.
També fan veure al jutge que aquestes empreses van organitzar un acte amb els presidents Carles Puigdemont, Quim Torra i Artur Mas el 9 d’octubre de 2020 a Perpinyà o la presentació del llibre del president a l’exili. També hi addueixen l’acte a Estrasburg del 2 de juliol del 2018, quan Puigdemont i Comín no van poder recollir l’acta d’eurodiputats. Així mateix, un altre dels instructors del cas, l’agent A66914D de l’institut armat, emfatitza al jutge que Events va ser l’encarregat d’organitzar la performance de la crema d’un retrat gegant de Felip de Borbó en una manifestació de l’ANC. Un “servei que es va pressupostar en 800 euros”, alerten els agents investigadors. Curiosament, els agents també recullen altres licitacions a què les empreses investigades s’havien presentat però en les quals finalment no els van adjudicar cap contracte.
Sospites d’irregularitats administratives
La profusa investigació conclou que hi ha indicis de pràctiques irregulars per concórrer amb un cert èxit a diversos concursos o adjudicacions públiques. Ara bé, la Guàrdia Civil admet que les tasques adjudicades i cobrades s’han executat. Però insisteix que creu que hi ha concertació amb altres empreses per poder tenir més facilitats per aconseguir una licitació d’un servei determinat o un esdeveniment. L’agent IP G88687T sospita que hi ha un entramat empresarial amb la “finalitat última de manipular el resultat de licitacions”.
“Es podrien estar concertant amb altres empreses”, apunta l’investigador, cosa que implicaria que “no s’estaria respectant el principi de competència en la presentació dels diferents pressupostos”. Així mateix, deixen entreveure que “podria estar-se produint un fraccionament il·lícit” en alguns dels contractes adjudicats. Tot plegat, sempre en condicional, perquè fins i tot aquestes deduccions es porten a terme arran de converses i “documents word” que han localitzat als ordinadors o mòbils.
A més, la Guàrdia Civil admet que algunes d’aquestes sospites ni tan sols constitueixen fets delictius. En aquest sentit, recorden que les empreses investigades van ser sancionades per l’Autoritat Catalana de la Competència per pràctiques restrictives de la competència. És l’expedient d’incoació de sanció 108/2020 per les adjudicacions per a l’organització dels actes institucionals del departament de Presidència de la Generalitat. Un expedient administratiu que ja es va cloure sense cap mena de repercussió penal.
Sense cap nexe amb Waterloo
Malgrat la investigació intensa, la desena d’agents que han elaborat els informes no poden oferir al jutge cap vincle, cap nexe, cap relació entre l’activitat financera i mercantil de les empreses investigades i l’exili. Ni tan sols cap incidència administrativa amb la relació client -proveïdor del Grup Events amb Waterloo. Com a prova del cotó, la comunicació de Sergi Miquel amb els administradors de les empreses on els informa de les condicions de pagament i terminis de la Casa de la República segons la normativa comptable belga. En aquesta línia, els agents no poden escatir cap via de traspàs de diners públics a través de les contractacions públiques i privades d’aquestes empreses cap a Waterloo.
En resum, els agents es dediquen a assenyalar possibles indicis de pràctiques irregulars administratives però sense contundència, perquè, atesa la seva narració, hi ha un profund desconeixement de la mecànica i normativa del dret administratiu que regeix l’administració pública. I, en qualsevol cas, els atestats policials respecte a les empreses es rendeixen a l’evidència que en cap cas els diners rebuts pels serveis prestats en diferents administracions o entitats han anat a parar a la caixa de Waterloo. Una anècdota que ho resumeix tot plegat és el cas del “rellotge del president”. Els agents sospiten que han comprat un rellotge de luxe per al president Puigdemont. Però la realitat és ben diferent: és un rellotge de luxe Rolex que es compra un dels administradors de l’empresa i els seus socis, per burlar-se’n, el titllen de “rellotge de president”. Ni amb això han tingut sort els guàrdies civils.
