El sumari del cas Volhov no deixa d’oferir sorpreses. Un nou exemple és un profús atestat de la Guàrdia Civil, de gairebé 700 pàgines, on els agents de la Unitat de la Policia Judicial es cremen les celles buscant el finançament del Procés, de la Casa de la República, a Waterloo, o, fins i tot, de Tsunami Democràtic. L’informe policial, de 8 març del 2023, ha estat lliurat al titular del jutjat d’instrucció número 1, que porta la investigació de la causa Volhov i de la causa mare, l’operació Estela, de la qual encara roman oberta una peça separada. En concret, la que afecta les fundacions que dirigia Víctor Tarradellas, un dels protagonistes de l’estrafolària suposada trama russa del Procés.
L’atestat, al qual ha tingut accés El Món, investiga possibles delictes de malversació, prevaricació, suborn i tràfic d’influències de diversos implicats, tots relacionats amb institucions esportives catalanes. De fet, els agents posen el focus en l’activitat de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i de la Plataforma Pro-Seleccions Esportives de Catalunya, que vinculen amb la creació del “Comitè Olímpic Català”. El seguiment d’aquestes entitats i els seus dirigents fa que els guàrdies civils encarregats de la investigació facin una passa més enllà i també incloguin en el paquet de les activitats secessionistes la Candidatura Olímpica Barcelona Pirineus 2030, i de retruc, l’expresident Artur Mas i el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco.
La tesi dels agents actuants és que el volum pressupostari del projecte olímpic, que calculaven en 1.500 milions d’euros –amb 400 milions d’aportacions del Comitè Olímpic Internacional, segons afirma la Guàrdia Civil–, podia ser un objectiu prou sucós per als investigats. De fet, van convèncer el jutge per tal d’investigar-ho amb l’únic argument que durant les perquisicions havien detectat “irregularitats” que, curiosament, els policies interpreten amb una copiosa jurisprudència, fins i tot, del Tribunal General de la Unió Europea i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, així com diversa doctrina del Tribunal Suprem. Tot plegat fa que l’informe policial sembli més una resolució judicial que un atestat policial, que hauria d’aportar proves.
Micròfons en un dinar
El 6 de novembre del 2019, els agents D19921C i R92560Q van esbrinar que se celebraria un dinar en un restaurant del passeig Marítim de Vilanova i la Geltrú (Garraf) propietat de la mare de Gerard Figueras, aleshores secretari general de l’Esport de la Generalitat. Segons la Guàrdia Civil, en aquest dinar, que s’havia de celebrar el 7 de novembre, els participants serien l’expresident de la Generalitat Artur Mas, el president de Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, i el president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles (Pla de l’Estany), Miquel Noguer. L’ordre del dia de la trobada era per “concretar detalls sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern de l’any 2030”. Un projecte que, finalment, el govern de Pere Aragonès ha desat al calaix.
La convocatòria del dinar va posar en guàrdia els investigadors tenint en compte que era possible que en aquella reunió es parlés i s’hi concretessin “aspectes de contractació i adjudicació pública per a aquest esdeveniment”. A més, fan constar en l’atestat que tenien presents les “irregularitats” que s’anaven desprenent dels “diferents indicis” que la investigació en aquells moments estava proporcionant, especialment, respecte a la “concessió irregular de subvencions i desviament de fons públics”. Amb aquest argumentari, van sol·licitar al jutge procedir “a l’enregistrament de la conversa al restaurant”. Finalment, van fer un ofici, el 9 de desembre de 2019, narrant el contingut de la conversa. L’atestat no detalla quin mecanisme, aparell o sistema es va utilitzar per gravar la conversa.
El finançament del projecte olímpic
Segons van deduir els guàrdies civils del dinar, la conversa va ser sobre “com emprendre el finançament del projecte olímpic”. De fet, es van comentar qui podria portar la direcció tècnica i financera en l’àmbit institucional de l’aventura olímpica. En aquells dies, a parer dels agents, estaven esperant la decisió del departament de Presidència, llavors en mans de la consellera Meritxell Budó, sobre quina havia de ser l’entitat adjudicadora, l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat o bé la Fundació Olímpica. És a dir, va ser una trobada on es posava sobre la taula com s’hauria d’articular l’acció institucional del projecte. La condició d’expresident que tenia Artur Mas i la bona relació que havia teixit amb el president del COE durant els seus anys de Govern va fer possible la celebració de la reunió, que podia ajudar en un projecte que s’orientava a desenvolupar el Pirineu.
“El dinar va escatir algunes incògnites”, asseguren els agents. Així, constaten que Figueras hauria informat que, “de moment, tot es feia des d’Esports i Presidència per poder anar executant -i també utilitzant Ferrocarrils de la Generalitat”. Els analistes de l’institut armat també afegeixen explicacions d’Alejandro Blanco, que va comentar que el govern espanyol cobria el cost. “El COE ho paga gairebé tot”, va dir, segons la Guàrdia Civil. Un comentari que els policies interpreten com que es plantejaven “proveir una sèrie de fons per posar en marxa el projecte olímpic”. De fet, Blanco hauria “advertit” que calia “tenir cura perquè encara que el COE és un ens privat està subjecte a criteris públics a l’hora de contractar”. Els policies en cap moment poden extreure de la trobada cap indici de cap irregularitat.
Sense relació amb el Procés
Després del dinar, els guàrdies civils van continuar parant l’orella al telèfon de Gerard Figueras, que ubicaven al centre de la investigació sobre una suposada utilització de fons públics per finançar el Procés. En aquest marc, els policies remarquen que Figueras tenia a les seves mans documentació sobre l’atorgament de subvencions per a projectes relacionats amb la candidatura. Un fet que no és cap sorpresa perquè, naturalment, la gestió des del departament de Presidència de tot allò relacionat amb l’esport recau sobre la figura del secretari general de l’Esport i l’Activitat Física, que és el que era Figueras.
Per altra banda, els guàrdies civils aporten a la causa la descoberta de la creació d’una “Oficina Tècnica” per preparar la candidatura. Una oficina que estaria cofinançada per la Secretaria General de l’Esport i per Ferrocarrils, i la configuració i el model de la qual passava pel sedàs de l’assessoria jurídica del Govern, fins a tal punt que moltes de les aportacions de Ricard Font, president de Ferrocarrils, no es van acceptar. El conveni es va afegir a l’acord de Govern 34/2019 de 5 de març, amb tota la normalitat legal.
Després d’escrutar subvencions i convenis, totes en ordre des del punt de vista legal, la Guàrdia Civil subratlla que “sobre la possibilitat d’irregularitats en l’adjudicació de contractes públics relacionats amb la candidatura olímpica se n’ha fet ressò la premsa”. En aquesta línia, aporten una notícia d’El Confidencial que apunta “que s’haurien pogut adjudicar una vintena de contractes públics per import de 400.000 euros“. Els investigadors ressegueixen un per un els contractes, i només poden arribar a una conclusió: s’ha fet ús de la modalitat del contracte menor. Un fet que “pot suposar una irregularitat manifesta atès que certs proveïdors es repeteixen i els conceptes facturats són molt similars”. En definitiva, cap relació dels fons amb el suposat finançament del Procés ni de Waterloo.
