La capacitat d’investigar el moviment independentista de la Guàrdia Civil amb l’empara de l’Audiència Nacional no tenia cap límit. Fins i tot, per descobrir moviments i accions independentistes que relacionaven, sense fonament, amb el finançament del Tsunami Democràtic. Només així s’entén l’esforç que els agents d’informació de l’institut armat van fer amb el Fons Republicà d’Acció Solidària (FARS). Aquesta entitat, que cosia bates i feia mascaretes durant les primeres etapes de la Covid-19 hauria servit, segons la Guàrdia Civil, per sufragar les despeses generades a la plataforma independentista els seus actes de “terrorisme i sedició”.
Així ho apunta el sumari del Tsunami Democràtic, en un dels densos i enrevessats informes dels agents de la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. Un atestat del 15 de juny del 2020 i que signa el comandant L-04282-W i que va escrutar el “FRAS” amb la tesi que la fabricació i distribució de bates i mascaretes servia per eixugar les suposades despeses de Tsunami Democràtic així com per finançar accions dirigides a la independència o contra la monarquia en una “mobilització permanent, no contínua”.
Aquesta entitat, i els seus suposats objectius, van servir d’excusa per investigar diputats com Aurora Madaula, de Junts, el portaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster, activistes de base, músics, poetes, escriptors, empresaris i jubilats, així com tot l’equip del president a l’exili, Carles Puigdemont, a Waterloo, com Aleix Sarri o Marga Payola, o fins i tot, històrics de l’ANC, com ara Pere Pugès. Cap de les desenes d’investigats en aquest atestat de gairebé cent pàgines ha estat finalment imputat en la causa que instrueix el magistrat Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en el marc de les profuses diligències 85/99. En definitiva, la Guàrdia Civil fa un aiguabarreig d’entitats, noms, empreses i associacions intentant relacionar les unes amb les altres amb calçador. La cirereta de tot plegat és que les converses, documents i arxius que fonamenten l’atestat són posteriors a la clausura del Tsunami Democràtic.
75.000 euros, el primer fons
La pista que segueix la Guàrdia Civil, per convèncer el jutge de la investigació i demanar-li més intervencions telefòniques, és una conversa de Carlota Canut, una de les activistes recurrents en altres atestats del sumari. En concret, és una conversa de Canut amb un membre -que la policia no identifica- de Sanitaris per la República. Segons interpreten, la conversa estableix una “alineació del Consell per la República, Sanitaris per la República i la Cambra de Comerç de Barcelona en el marc del Fons Republicà d’Acció Solidària”. Aquesta conjunció aniria unida a un “projecte de desobediència fiscal impulsat a través de la campanya Prou Monarquia” que hauria “promocionat” el FRAS.
A partir d’aquí, la Guàrdia Civil detecta que en la conversa s’afirma que “s’han superat els 75.000 euros recaptats pel FRAS” a través d’aquestes campanyes. La conclusió és que els diners recaptats per aquesta “xarxa social” anirà a parar al Consell per la República i, de retruc, a Tsunami Democràtic. De fet, els policies argüeixen que tot i que les protestes han passat a millor vida, volen mantenir Tsunami com una “mobilització permanent, no contínua”. En aquest sentit, estan convençuts que “Tsunami accentuarà el paper important que podria jugar quan es constitueixi la Taula de Diàleg entre Catalunya i el govern [espanyol], deixant clar que és un moviment que encara és viu i que, de manera intermitent, es presenta com una mobilització indefinida en el temps fins a la consecució dels objectius perseguits”.
A partir d’aquí segueixen el rastre de la seva activitat i, fins i tot, aprofiten les intervencions de les comunicacions dels investigadors per ressaltar les divisions internes que genera el FRAS. Unes divisions que, precisament, desmunten la tesi que té la Guàrdia Civil sobre aquesta entitat. Les converses i missatges obtinguts gràcies a un programari espia mostren que una sèrie d’integrants del Consell rondinen perquè entenen que la institució a l’exili no s’ha de dedicar “ni a fer mascaretes ni a cosir bates”. De fet, creuen que “ha de centrar la seva activitat a fer diplomàcia privada a escala internacional, o negociant la independència amb els creditors internacionals d’Espanya” i “gestionar tot el que la Generalitat no pot” fer. Els mateixos agents remarquen les divisions entre diferents activistes que aprofitarien aquestes situacions per aconseguir el control d’un sector de l’Assemblea Nacional Catalana o dels Consells Locals per la República o d’altres entitats.
Cap a Waterloo
El FRAS, i les converses interceptades a Carlota Canut, permeten a la Guàrdia Civil obrir una altra línia d’investigació que el jutge empara. Així, els agents de l’UCE 3 fan un exercici gairebé de malabarisme i amb tocs surrealistes per relacionar aquests fons obtinguts de mascaretes i bates amb el Consell, que després finançaria el Tsunami. La piràmide que estableixen els agents s’estructura en quatre grups. Primer, un de batejat com “La Casa”, en referència a la residència del que qualifiquen de “pròfug i expresident de la Generalitat”. En segon terme, “Grup La Casa” on identifiquen un tal “Goiko”, “Lluna, possiblement Lluna Baltasar”, de l’equip de comunicació- i el raper Valtònyc.
Un tercer nivell, que anomenen “L’Oficina del President”, que identifiquen com “Oficina 130”, conformada per Aleix Sarri, excandidat de Junts a les eleccions europees i assessor del Parlament Europeu, Marga Payola, de l’equip de comunicació a l’Europarlament, en “Víctor, sense identificar de monent” i un vell conegut de la Guàrdia Civil, Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili. Un quart graó serien els “delegats”, on es troben el llibreter Joan Matamala, Maria Alba Bosch –investigada per regalar un “lot de llibres al president Puigdemont”–, l’empresari informàtic Xavier Vives, l’empresari Jordi Baster, el poeta i escriptor Eduard Casas, -un dels impulsors de Poetes i Músics per la República-, l’empresari Jaume Aragall -que s’investiga per organitzar un sopar per a La Marató de TV3 contra la Covid- o el secretari nacional de l’ANC Jordi Fité, que va morir precisament quan els policies escrivien l’informe.
En el lot hi afegeixen Ricard Font, aleshores president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i Pere Torres, director general de Transports Metropolitans de Barcelona, l’empresari audiovisual Guillem Fàbrega, la psicòloga Marta Rotllan, l’exsecretari nacional de l’ANC i un dels seus fundadors Pere Pugès, l’experta en bases de dades Maria Àngels Vidal Juanola i l’activista Xavier Vidal, entre d’altres. També impliquen en aquesta trama “d’adquisició, fabricació i distribució de mascaretes i material sanitari” l’actual secretària segona de la Mesa del Parlament, Aurora Madaula, i el portaveu de Poble Lliure, formació adscrita a la CUP, Guillem Fuster, tots dos membres del Consell per la República. Evidentment, la Guàrdia Civil no aconsegueix finalment relacionar la fabricació de mascaretes amb el finançament del presumpte terrorisme del Tsunami. Això sí, va ser una clau d’or per accedir a desenes de telèfons i centenars de trucades i missatges.
