La Fiscalia Provincial de Madrid no només s’ha posat les mans al cap sinó que, a més, s’ha posat en marxa. La fiscalia ha interposat un recurs de reposició davant del Jutjat de Primera Instància 104 Madrid que va decidir admetre la demanda contra la llei d’amnistia que, ni tant sols, s’ha registrat al Congrés de Diputats i que només consta com un concepte escrit en els acords d’investidura entre ERC, Junts per Catalunya i el PSOE. La demanda demanava la suspensió de la tramitació parlamentària.
De fet, el procediment es va obrir d’acord amb un procés jurisdiccional especial. Així, el particular que va presentar la demanda afegia la petició d’una mesura cautelar una particular relativa a “l’eventual tramitació d’un projecte o proposició de llei d’amnistia amb caràcter previ a la interposició d’una demanda per vulneració de drets fonamentals”. Un procediment que es proposava iniciar tot demanant la impugnació de les decisions o actes que provenen dels organismes legislatius, com és el cas del Congrés de Diputats.
“No és un acte administratiu”
La fiscalia aplica un principi bàsic del dret en el seu recurs davant la decisió judicial inèdita. Així recorda que una tramitació d’aquestes característiques és un acte parlamentari i no pas un acte de naturalesa administrativa. Per això, considera que “no és competència de l’ordre
jurisdiccional civil, ni tan sols de l’ordre contenciós administratiu, ja que l’enjudiciament, tant de les pretensions que afecten el fons, com de les referides a la justícia cautelar del litigi, correspon en exclusiva al Tribunal Constitucional”. En aquest sentit, reclama que “atès que en aquest cas hi ha una manca de jurisdicció”, es revoqui la diligència d’ordenació es dicti interlocutòria per la qual se n’abstingui de conèixer i es procedeixi a la suspensió de compareixença que el jutge ja havia assenyalat.
Un jutge amic
El magistrat encarregat d’estudiar aquesta possible paralització de la llei és José Ramón Manzanares Codesal, un jutge que va ser apartat del poder judicial el 2001 després de ser condemnat per prevaricació i a qui el govern de José María Aznar va indultar l’any 2004. Tal com s’ha encarregat de recordar a través de les xarxes socials el polític d’Izquierda Unida (IU) Carlos Sánchez Mato, Manzanares va rebre una pena de dos anys i sis mesos d’inhabilitació especial que incloïa la pèrdua definitiva de la seva posició com a magistrat, un càstig que no va arribar a complir, ja que va ser indultat en el darrer Consell de Ministres celebrat abans de les eleccions del 2004.
