El cas Sixena sembla creat per Ridley Scott, el fabulós director d’Alien, el vuitè passatger. Les pintures i les obres de la Franja sempre són presents d’una forma o una altra en la política catalana. De fet, el cas de Sixena és anterior -molt anterior- a l’inici oficial del Procés independentista. En plena voràgine aragonesa per manllevar les pintures murals del monestir que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), ara torna a bellugar-se un altre front que semblava estable i pacificat, l’absolució del delicte de desobediència al conseller de Cultura, Lluís Puig.
Una absolució treballada perquè es va aconseguir a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la darrera vista oral que va presidir el magistrat Jesús Maria Barrientos, un dels principals ariets contra el Procés i l’independentisme. L’absolució, però, va comptar amb l’anunci del recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Sixena, l’advocat Jorge Español, que s’ha endut un parell de cleques ben sonores del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona per criticar, sense fonament, l’exercici de Jaume Alonso-Cuevillas, en el seu paper d’advocat del conseller.
Al recurs, el passat deu d’octubre s’hi ha afegit la fiscalia del Tribunal Suprem, que va presentar un escrit de 15 pàgines i al que ha tingut accés El Món, que demana condemnar el conseller Puig. De fet, s’abona al recurs del consistori, però només en el motiu sisè dels set que té el primer recurs. En concret, sobre la infracció de llei, regulada a l’article 849 de la Llei d’Enjudiciament Criminal per indeguda aplicació de l’article 410.1 del Codi Penal. En síntesi, el fiscal que signa el recurs, entén que els fets provats no concorden amb les conclusions que van portar els magistrats del TSJC a absoldre Lluís Puig.
El “desconcert” del fiscal
En el seu escrit, el fiscal José Martínez Jiménez, de la secció penal del Tribunal Suprem, no es moca amb mitja màniga i carrega els neulers contra el que titlla de tribunal autonòmic. De fet, els acusa de fer un “plantejament que està ple d’errades” i considera que els fets provats amb l’absolució produeixen “desconcert”. Pel fiscal, la resolució no fa una mala valoració de la prova, sinó de la qualificació jurídica dels fets provats. “El relat de fets provats subministra base fàctica suficient per a la condemna, sense necessitat d’introduir-hi cap modificació, en perjudici de l’encausat”, argüeix el fiscal Martínez notòriament enutjat amb la deducció jurídica dels magistrats que qualifica d’autonòmics.
Pel fiscal, els fets provats acrediten el tipus de la desobediència perquè Puig hauria mostrat inactivitat per fer complir la resolució del Jutjat d’Osca, que finalment, es va complir amb la Guàrdia Civil armada fins a les dents, protegida per la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, al Museu de Lleida la matinada del 17 de desembre de 2017, aprofitant l’aplicació de l’article 155. El fiscal emfatitza aquesta qualificació jurídica dels fets perquè és l’única va per revocar una sentència absolutòria al Suprem. “És sobradament coneguda la doctrina d’aquesta Sala Segona que diu que no cap a cassació la revocació de sentències absolutòries o el seu agreujament quan cal valorar proves personals i elements subjectius, podent fer-se quan només afecta la qualificació jurídica sense modificació de fets, sense que sigui possible l’audiència de l’acusat
en no poder revisar-se els fets en cassació de la sentència absolutòria”, admet el fiscal. Agafant aquesta nansa, demana revocar l’absolució i condemnar Puig.
