“Els recursos davant del Tribunal Suprem només els presenta la fiscalia del Tribunal Suprem”. Aquest és un dels arguments, i molt clar, que la Fiscalia General de l’Estat ha fet arribar al sanedrí de la Fiscalia Superior de Catalunya, que seguint el criteri del tinent fiscal Pedro Ariche, havia anunciat la interposició d’un recurs contra la sentència que atorgava l’amnistia a l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i l’exescorta del president Carles Puigdemont, el sergent dels Mossos d’Esquadra, Lluís Escolà. Un avís contundent que desautoritza les intencions d’Ariche, conegut com el “miniZaragoza” de la fiscalia catalana, per ser un dels ariets del ministeri públic contra l’independentisme, com el seu company Javier Zaragoza al Tribunal Suprem.
Per altra banda, la fiscalia general ha recordat que la postura del ministeri públic respecte de l’amnistia i el delicte de malversació va quedar fixada per la Junta de Fiscals de Sala del passat 18 de juny. Una postura que defensava sense embuts aplicar la llei de l’oblit penal per a l’independentisme en els delictes de malversació com és del conseller Buch i el sergent Escolà. La intenció de la fiscalia catalana ja es va anunciar just l’endemà que es dictés la sentència per part de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de sobreseïment de la causa. Una advertència que va agafar cos arran de la interlocutòria de dilluns amb la qual el Tribunal Suprem va dictaminar que no es podia aplicar l’amnistia als condemnats i processats per malversació en el judici del Procés.
Fins i tot, Pablo Llarena ho veu
En aquest sentit, la Fiscalia General li ha recordat a la catalana que cal complir amb el principi d’unitat de criteri, de seguretat jurídica i jeràrquic del ministeri públic. Per tant, que les seves intencions queden absolutament desautoritzades. A la lectura de cartilla de la fiscalia general s’hi afegeix la decisió de fer memòria al fiscal català de la interlocutòria del jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, posa el cas Buch i Escolà com a exemple de malversació amnistiable.
En concret, a la pàgina 33 de la resolució Llarena signa: “De totes aquestes modalitats delictives, l’amnistia només ha estat exclosa a l’apropiació de fons amb propòsit d’obtenir un benefici de caràcter patrimonial”. “I encara en aquests supòsits”, continua, “només s’ha exclòs quan el benefici és personal, permetent-se la concessió de la gràcia quan el benefici de caràcter patrimonial recau a favor d’un tercer, tal com passa amb l’amnistia que recentment es va concedir a qui desviava diners públics per pagar un tercer per la protecció d’una altra persona també aliena a la defraudació“. Tot un argumentari que ha suposat un dur calbot a la fiscalia catalana.
