Neguit i solucions. Això és el que expressa i el que demana el ministeri fiscal per aturar l’augment dels delictes d’odi denunciats els darrers dos exercicis, que supera ja el 200% de creixement. Tant és així que la Fiscalia General de l’Estat no amaga la seva “preocupació” per “l’excessiva crispació i polarització a què estem assistint en els discursos polítics” en un document clau de la seva activitat com òrgan constitucional, la densa i llarga memòria de la Fiscalia de l’any 2024, que va lliurar a l’alta magistratura espanyola fa unes setmanes. La fiscalia remarca que el discurs polític està marcat per “greus desqualificacions de l’adversari”. Una circumstància que, a parer seu, “genera una innecessària tensió que es trasllada inevitablement a la societat i que constitueix lamentablement un brou de cultiu adient per a la comissió de comportaments intolerants i, en alguna ocasió, violents als nostres carrers”. D’aquí que reclami com a “imperiós rebaixar l’agressivitat verbal i l’hostilitat social” cap a col·lectius especialment vulnerables, com ara els menors estrangers sense referents familiars, que una part de la societat identifica com a “menes”, amb relació a l’acrònim de menor estranger no acompanyat, MENA. La fiscalia, en una presa de posició sorprenent i insòlita, demana “rebaixar l’agressivitat verbal i recuperar l’adequada serenitat que ha caracteritzat sempre el debat polític en la democràcia espanyola”.
Sense dades clares
Tot i les xifres que presenta, la fiscalia adverteix que només pot certificar les que corresponen a l’àmbit penal, deixant de banda, per exemple, els expedients oberts pels cossos i forces de seguretat de l’Estat o resolucions d’altres jurisdiccions, com ara la civil o la laboral, que hagin tingut un caràcter discriminatori que no arriba a ser una infracció penal. En aquesta línia, la fiscalia també qualifica de “necessari” que es nomeni una Autoritat Independent d’Igualtat de Tracte que administri totes les dades.
“Les estadístiques són imprescindibles per tenir un coneixement cabal dels delictes que es cometen i permeten dissenyar i implementar mesures per a una lluita eficaç” perquè “és important posar xifres al patiment humà” de persones que “no tenen prou veu i rostre”. Al capdavall, la fiscalia “posa de manifest les dificultats que existeixen per a una seriosa i adequada recopilació de dades sobre discriminació”. A més, els fiscals també remuguen perquè fins ara no s’ha aclarit del tot la competència entre els jutjats penals i les audiències sobre l’article 510 del Codi Penal.
Les xifres: internet i desconeguts
El ministeri públic presenta diverses dades per argumentar la seva preocupació pel creixement dels delictes d’odi, sobretot a les xarxes socials. Unes dades que han fet incrementar les reunions de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació a 172 a l’any 2024, molt per sobre de les 81 que es van fer el 2023. Pel que fa a les diligències d’investigació obertes, l’any 2024 se’n van incoar 477. Tot i que el 2023 se’n van obrir 511, lleugerament per sobre de l’any passat, la disminució la qualifiquen normal perquè el salt ja s’havia fet amb “l’espectacular increment de diligències l’any 2022, que va ser superior al 200%”. De fet, aquestes diligències, a diferència dels escrits d’acusació o sentències de l’any 2024, posen el punt sobre les is de les dades concretes d’un any.
Els delictes que es van investigar se circumscriuen en les conductes tipificades en l’article 170 del Codi Penal, que correspon a “amenaces per motius de discriminació” ; delictes contra la integritat moral amb mòbil discriminatori, del 173.1 Codi Penal, de les quals s’han incoat 14 expedients, mentre que el 2023 en van ser 11; delictes d’incitació a l’odi del 510.1, que en un any han passat de 197 a 218; contra la dignitat de les persones, de l’article 510.2, que han crescut de 210 a 233. En canvi, han baixat els expedients oberts per denegació de prestacions en l’àmbit del servei públic, que si l’any 2023 van ser 22, el 2024 van baixar a la meitat. El racisme, amb 150 casos, lidera les diligències obertes d’investigació, seguit per 127 de qüestions de nacionalitat, 93 per identitat de gènere, i 33 per antisemitisme -en ple conflicte per la guerra d’Israel contra Gaza-.
Els motius de discriminació de forma majoritària a les diligències són racisme i xenofòbia -per nacionalitat o origen nacional-, seguits d’orientació sexual i identitat de gènere. Pel que fa al lloc de comissió dels fets denunciats, en 192 casos amb diligències de recerca, es van cometre per internet o xarxes socials, cosa que representa el 40% aproximadament. A més, es van incoar 14 diligències de recerca per fets duts a terme en l’àmbit esportiu, pràcticament totes per motius racistes. D’aquestes 477 diligències, se’n van arxivar 211 perquè no se’n va identificar l’autor.
Acusacions i sentències
Més enllà de les diligències o les denúncies formulades, la fiscalia centra la pilota en els “escrits d’acusació”. És a dir, un cop s’ha instruït la causa i el ministeri acusa. Per tant, són escrits presentats de denúncies d’anys anteriors i no pengen de les 477 diligències obertes durant el 2024. En total, aquest 2024 el ministeri fiscal va fer 293 escrits d’acusació, 83 més que els 210 del 2023. Un creixement del 40%. D’aquestes acusacions, 26 van ser per delictes comesos a través de xarxes socials; 256, a l’espai físic i 11, en l’àmbit esportiu.
Pel que fa a les sentències dictades el 2024, també en processos oberts fa anys, tant en primera instància com en apel·lació, han estat 173. En primera instància, han estat 149 –108 condemnatòries i 41 absolutòries. En segona instància, s’han dictat 24 sentències, 21 amb condemna i 3 absolutòries. En total, s’han dictat un 10% més de sentències el 2024 que no pas el 2023. La fiscalia emfatitza que les sentències mostren que el racisme i la xenofòbia -nació i origen nacional- és el “primer motiu de discriminació” respecte a l’any 2023, seguit de l’orientació sexual o identitat de gènere. Una dada similar al de les denúncies incoades durant el 2024.
Així, en l’àmbit dels casos sentenciats, el racisme ha ocupat 38 resolucions, 16 casos són per raó d’ideologia, 26 per qüestions de nacionalitat, 44 per orientació sexual, 4 per aporofòbia o exclusió social i 6 per discapacitat. L’antisemitisme ha provocat dues sentències i l’antigitanisme una. N’hi ha 9 més per religió i 3 per ètnia. Amb aquestes dades a la cartera, la fiscalia prega calma a les institucions públiques i la representació política “sense renunciar a la legítima discrepància a l’exercici dels principis i drets constitucionals com el pluralisme polític, la llibertat ideològica o la d’expressió”.
