Nou clatellot al jutge instructor del sumari Volhov. Aquesta vegada és el fiscal del cas que ha presentat un escrit amb què fa costat Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont. A l’escrit, de tot just pàgina i mitja, al que ha tingut accés El Món, Ricardo Sanz-Gadea carrega contra el desgavell i les errades processals del magistrat Joaquín Aguirre, titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, que dirigeix la instrucció i el seu jutge substitut, el titular del Jutjat d’Instrucció 17, nomenat arran de les recusacions presentades contra Aguirre i que ara es troben a l’Audiència de Barcelona.
El fiscal reclama que es doni la raó a la defensa d’Alay, dirigida per l’advocat Gonzalo Boye, en el sentit que revoqui una interlocutòria del passat 21 de maig que el jutge Aguirre no podia signar. Una resolució que desestimava els recursos de reforma de les defenses contra la pròrroga de la instrucció. Unes pròrrogues que la mateixa Audiència de Barcelona va ordenar anul·lar. De fet, els magistrats van aprofitar la seva interlocutòria per estirar les orelles al jutge i encomanar-li que no allargués més la instrucció perquè no hi havia cap raó per fer-ho.
El jutge, a la seva
Així i tot, el jutge va tirar pel dret i va rebutjar els recursos que les defenses havien interposat contra la pròrroga de la instrucció. Una decisió que a criteri del fiscal, el jutge no podia dictar. En primer terme, el ministeri públic recorda, com ho fa Alay, que Aguirre no podia signar cap paper des del moment que va ser recusat. Una recusació que ja havia passat a l’Audiència de Barcelona. En tot cas, el fiscal opina que rebutjar els recursos interposats per la defensa, fet que dubta que es poguessin desestimar, ho hauria d’haver fet el jutge substitut nomenat mentre es tramitava l’incident de recusació presentat també per Alay.
L’escrit de fiscalia delata el garbuix processal que s’ha arribat a titlla de “sudoku processal” que suposa el cas Volhov. I més, després que l’Audiència aturés la instrucció el passat mes de juny. Una ordre que Aguirre va voler esquivar obrint una nova peça separada, de caràcter secret. Un truc que es coneix com una “clonació processal”. És a dir, un frau processal per estalviar-se, de moment, el control dels tribunals superiors, però que ha de comptar amb el suport del ministeri públic. De fet, aquesta peça ha servit al jutge per bastir la surrealista acusació de traïció cap a Puigdemont, Alay, David Madí, Oriol Soler, Xavier Vendrell o el periodista Carles Porta entre d’altres.
