Compareixença aquest matí al Parlament del fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, acompanyat de la seva inseparable mà dreta, el tinent fiscal Pedro Ariche. Bañeres ha assegurat davant els portaveus de la comissió de Justícia que el ministeri públic ha informat “raonablement ràpid” sobre l’aplicació de l’amnistia a independentistes catalans. Una felicitació estranya, tenint present que des que es va aprovar la llei el passat mes de juny, no va ser fins dimecres d’aquesta setmana que la fiscalia no va informar sobre l’amnistia de la causa mare del Procés.
Segons els números de Bañeres, des del juny, quan es va aprovar la llei, el desembre passat, va informar sobre 161 casos, mentre que aquest 2025 porta ja fets una dotzena d’informes, tot i que la llei fixava un termini de dos mesos per a la seva aplicació. Bañeres ha al·legat que el ministeri públic només pot informar quan el jutge dona el termini per fer-ho. A més, el màxim representant del ministeri públic ha insistit que no hi ha cap persecució contra el moviment independentista sinó contra persones concretes per suposats fets delictius.
“Agents que paren l’orella”
La compareixença de Bañeras tenia com objectiu tècnic presentar la memòria de 2023, just abans que es faci pública la memòria de 2024. De la memòria n’ha destacat el fenomen de la reincidència apuntant més aviat cap els jutges que no decreten prou presons provisionals o sobre la presència de cocaïna al mercat negre, cada cop més gran. Bañeres tampoc ha volgut entrar en el debat sobre la baixa presència del català als jutjats.
Sobre les infiltracions de policies espanyols en moviments socials catalans, Bañeres ha negat la major i ha esgrimit la cantarella habitual. En aquest sentit, s’ha escudat en què no es tracta d’agents infiltrats, sinó d’agents d’informació que “paren l’orella” dins del marc legal i seguint les instruccions dels seus superiors. També ha defensat breument l’actuació del ministeri públic en el ‘cas Pegasus’ d’espionatge a polítics i activistes catalans.
Algunes diputades li han recordat que els jutjats catalans concedeixen menys de la meitat de les ordres de protecció a víctimes de violència masclista que es demanen, la xifra més baixa de l’Estat. Bañeres ha dit que el ministeri fiscal demana més o menys la mateixa proporció d’ordres que a la resta de l’Estat, però no sap el motiu pel qual els jutjats no les acorden més sovint.
