Fernando Bermejo és el fiscal que li toca portar la vista oral del judici contra la família Pujol Ferrusola. De fet, el sumari li arriba rebotat perquè la fiscal en origen del cas, Belen Suárez, de l’escola de la fiscalia de José Maria de Mena, -tots tres amb llarga carrera a Catalunya- ha estat promocionada al Tribunal Suprem un cop es va tancar la instrucció. Aquest matí, en la tercera jornada del judici, a Bermejo, que no ha estat beneit amb una oratòria extraordinària, li ha tocat replicar les profuses qüestions prèvies exposades per les defenses durant els dos primers dies de sessió.
Però, això sí, s’ha dedicat en cos i ànima a desmentir la participació de la policia patriòtica en el cas i en foragitar la gran sospita, la gran ombra de l’origen polític del cas. “El que no consta no es coneix!”, ha sentenciat per negar “cap manipulació de les proves”. De fet, ho ha titllat de “rumors polítics” i ha aportat a la causa la sentència del Procés del Tribunal Suprem, fet que ha fet aixecar les orelles de les defenses perquè ha estat un detall que ha afegit més llenya a la pira de sospites que l’Audiència Nacional celebra un judici polític. Bermejo ha intentat quadrar en un guió preestablert de resposta als problemes descrits pels advocats defensors.
En detall, ha intentat rebatre la manca de concreció de l’acusació, la manca de competència de l’Audiència Nacional, vulneració de drets fonamentals com diligències fora de termini, prescripció dels delictes i l’argumentada al·legació de les defenses de l’origen prospectiu i obscur de la investigació contra la família de l’expresident Pujol. Totes i cadascuna de les qüestions han estat rebutjades pel representant del ministeri públic, que fins i tot, ha arribat a qualificar “d’excessiva pulcritud” de les diferents resolucions dels jutges instructors del cas, José de la Mata i Santiago Pedraz.
No és un judici polític
Bermejo ha negat que hi hagi cap origen obscur en el cas i ha fet valdre la denúncia a l’Audiència Nacional de l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez; la denúncia policial de Javier de la Rosa i la curiosa trobada a la fiscalia anticorrupció entre el propietari de l’entitat on la família hi tenia els diners- la BPA, Higini Cierco i a la seu de la fiscalia anticorrupció on van aportar documentació que, en bona part, va acabar al sumari del Jutjat Central d’Instrucció número 5. En tot cas, per al fiscal, i en referència al que ell mateix ha qualificat “d’operació Catalunya” ha deixat clar que “cosa que no consta, per descomptat, no es coneix”. Un lema manllevat de la doctrina del Tribunal Suprem i que les defenses tampoc han entès a què es referia exactament.
Però el fiscal ha aclarit de seguida les seves intencions. “El que no es pot fer és introduir qüestions de caràcter polític en una qüestió processal, jurídica i substantiva, com és, en aquest cas, la investigació i l’enjudiciament d’uns delictes que són de blanqueig de capitals, falsificació del document mercantil, organització criminal i frustració de l’execució i uns delictes fiscals“, ha argumentat. “No m’endinsaré en tot el que s’ha comentat del comissari Villarejo i altres; en definitiva, les proves proposades per practicar el penal no han estat cap manipulada, amb cap finalitat espúria, i han estat obtingudes amb ple respecte als drets dels acusats”, ha asseverat sense més explicacions.
“Rumors polítics”
Tot seguit, Bermejo ha brandat la sentència del Tribunal Suprem sobre el Primer d’Octubre sobre “l’anàlisi de les possibles vulneracions de drets fonamentals”. Una resolució que, precisament, no sostindria la tesi del ministeri públic que el judici als Pujol no és polític, però cadascú té la seva manera de veure les coses. Segons el raonament de Bermejo, al·legant les maniobres de la policia patriòtica i la vulneració de drets fonamentals “s’ennuvola l’anàlisi i es converteixen les legítimes actuacions de l’Estat en actes repressius cridats a subjugar el poble”. Una frase escrita per Manuel Marchena a la sentència d’octubre de 2019.
Per això ha retret que les defenses demanin que el “tribunal entri a valorar suposades maniobres irregulars alienes als fets jutjats i alienes a la prova”. “S’ha volgut convertir rumors polítics en causes de nul·litat” ha afegit. “Però aquest tribunal ni cap tribunal d’un Estat de Dret no pot admetre que hipòtesis no acreditades substitueixin en tot cas requisits estrictes i taxats de la nul·litat processal”, ha conclòs. Per això ha demanat continuar el judici sense admetre cap de les qüestions prèvies perquè també ha negat la prescripció dels delictes, ha defensat la competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas i la legalitat de la prova acordada. Per altra banda, sobre la manca de concreció de les acusacions, s’ha limitat a insistir que caldrà veure el desenvolupament del judici i que és més una qüestió de fons que no pas de qüestions prèvies.
