El llarg judici contra la família Pujol Ferrusola comença a semblar un disc de Fito & Fitipaldis: totes les jornades, com les cançons del grup bilbaí, sonen igual. Així ho acredita l’onzena jornada de la vista, celebrada aquest dimecres, que ha servit per reblar el clau de les anteriors vistes. És a dir, els testimonis han insistit que el projecte mexicà d’Azul de Cortés va ser un bon negoci i no pas una simulació, com el fiscal Fernando Bermejo intenta vendre al tribunal que presideix José Ricardo de Prada.
La sessió ha continuat traient el nas a Puerto Rosario, a l’Argentina, i indagant en les relacions de Jordi Pujol Ferrusola amb Inverama, la multinacional catalana del joc i apostes hereva de Casinos de Catalunya. Precisament, aquest ha estat un dels punts forts del dia, perquè el fiscal s’ha vist amb la necessitat de brandar el ‘cas casinos’, que va generar una querella per presumpte finançament il·legal de CDC i un persistent escàndol mediàtic, tot i que es va arxivar el desembre de l’any 1998 sense cap condemna ni al mateix Artur Suqué, propietari de la societat.
De fet, Suqué i Casinos de Catalunya van ser carnassa per a la policia patriòtica i ja apareixien en les primeres llistes negres de suposats independentistes a investigar per l’equip del comissari José Manuel Villarejo. D’aquí que avui hagi declarat com a testimoni l’hereu de la fortuna dels Suqué, Javier, que precisament no ha semblat la patata més cruixent de la bossa i sort n’ha tingut de l’exdirector administratiu de la societat, Jaume Ferré, que ha fet quadrar la fiscalia. La defensa de Jordi Pujol Ferrusola només ha hagut de formular una pregunta i n’ha tingut prou.
Inversions en casinos
Javier Suqué ha declarat per videoconferència davant d’un tapís amb les inscripcions “Fides” i “Iustitia”. Estava citat per un contracte d’Inverama amb una empresa de Jordi Pujol Ferrusola a l’Argentina per mirar d’explotar casinos i un hotel a Puerto Rosario. De fet, van ser uns contractes signats per Artur Suqué. En un primeríssim primer pla, Javier Suqué s’ha tret les puces de sobre advertint que formava part del consell d’administració de l’empresa, però que no va ser fins a l’any 2018 que va entrar en el dia a dia de la companyia. Una dada que ha estranyat el fiscal, que tampoc havia acabat de fer els deures en aquest càrrec concret.
“Sé poc sobre casinos a l’Argentina”, ha apuntat Suqué cedint la pilota a Jaume Ferrer, exdirector administratiu d’Inverama, i a José Luis Guirao. Això sí, ha admès que el seu pare tenia amistat amb la família Pujol, però ha matisat que ell no en tenia. La curiositat, però, d’aquest testimoni és que, tot i que la interlocutòria del jutge dedica tot un llarg apartat a analitzar els contractes i les factures que l’instructor i la fiscalia consideraven simulades per treballar a l’Argentina, mai es va imputar la família Suqué en el present procediment contra els Pujol Ferrusola.
Després de Suqué, ha estat el torn de Jaume Ferrer, que ha detallat com Project Marquèting, l’empresa de Pujol Ferrusola, va fer un “oferiment per assessorar” Inverama per a inversions amb “grups locals” a l’Argentina. Un acord que el va negociar Guirao, conseller delegat que ja és mort. Quan el fiscal li ha demanat per les factures que va pagar a Project Marqueting, Ferrer les ha acceptades avisant-lo que com a director administratiu “pagava centenars de factures”. En definitiva, que la inversió es va fer tot i que no va acabar de reeixir pel poc rigor dels socis argentins.
Les sospites de l’advocat de l’Estat
Per altra banda, l’advocat de l’Estat José Ignacio Ocio, que torna a recordar als testimonis que actua en representació de l’Agència Tributària, ha volgut fer parar compte al tribunal que el testimoni Ferrer tenia un “paper al davant” i hi mirava sovint quan responia. Ferrer ha aixecat la cella, molest, i ha demanat replicar al lletrat. “Sí, és la meva declaració davant la UDEF, en la qual em ratifico”. El silenci s’ha fet notar i Ocio ha reculat.
