Quarta i darrera jornada del judici al comissari excap de la frontera de l’aeroport de Barajas, Carlos Salamanca, i a l’empresari Francisco Menéndez, àlies Paco, a l’Audiència Nacional. Després de tres jornades de sucoses declaracions i testificals ha arribat la part final del judici amb un fiscal anticorrupció entusiasta de la seva acusació. De fet, i com una sorpresa desagradable per a les defenses, el fiscal Miguel Serrano, que ha gaudit d’ell mateix amb els seus hàbils interrogatoris, ha augmentat la petició de pena pel comissari.
El veterà comissari Salamanca i Menéndez estaven acusats de passar ciutadans guineans i els seus diners negres per la porta del darrere de l’aeroport i oferir un tracte VIP a membres de la família de Teodoro Obiang, governant del país, i membres de l’empresa petroliera estatal guineana. De res han servit les proves de la defensa o la desfilada d’oficials del Cos Nacional de Policia assegurant que el comissari no podia atorgar visats, davant els sumptuosos regals que hauria rebut Salamanca per les seves gestions i per les seves amistats amb un nodrit grup d’empresaris qualificats d’amics.
El fiscal Serrano ha fet punta al llapis i ha demanat al tribunal els deu anys de presó que demanava més nou mesos afegits per un delicte de suborn passiu impropi a Salamanca pel tracte privilegiat a Menéndez. La seva qualificació també conté els delictes de prevaricació, suborn passiu i contra els drets dels ciutadans estrangers. En canvi, Menéndez només s’enfronta a sis mesos pels delictes de suborn actiu i contra els drets dels ciutadans estrangers. La seva col·laboració amb la fiscalia, posada en dubte per la defensa de Salamanca, li ha permès eludir una pena àmplia de presó.
És el quart judici de la macrocausa Tàndem, que investiga les feines del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo, tot i que en aquesta peça separada no està ni com a testimoni. La defensa de Menéndez ha demanat “clemència” al tribunal per haver destapat un dels casos de corrupció més importants dels darrers anys i Salamanca ha demanat la lliure absolució argüint una “carrera impol·luta” de 39 anys de servei. El comissari ha comparat la delació de Menéndez, que va denunciar el cas, amb una revenja com la dels “crims passionals”.
“Els pols de poder”
El fiscal Serrano s’ha arremangat en el seu informe final contra el que ha titllat de dos “importants pols de poder”. Per una banda, Menéndez va actuar “guiat per l’interès comercial i econòmic de corruptor” i Salamanca, va actuar “guiat per la seva ambició de lucre tot abusant de la seva funció policial”. Li ha retret especialment que ha rebut “regals al centre neuràlgic del país, d’interès màxim per a la vida econòmica, política i diplomàtica de l’Estat espanyol, com és l’aeroport de Barajas”.
“És un empresari els principals clients del qual estan vinculats a una empresa de petroli estatal guineana com GEPetrol, que presumptament s’ha dedicat a desfalcar el seu pobre país introduint part d’aquests beneficis a Espanya a través del mateix empresari”, ha etzibat Serrano sobre Menéndez. De fet, el ministeri públic ha intentat convèncer al tribunal que Menéndez “assegurava als seus clients de la petroliera introduir ingents quantitats de diners en efectiu, que procedien de comissions il·legals generades a la comercialització internacional de les reserves de petroli equatoguineanes, per després invertir-se a Espanya a nom d’una altra mercantil”.
“A la torera”
En aquesta línia, la fiscalia ha carregat contra la “relació espúria i delictiva” sorgida entre els dos acusats. Així, ha fixat com a exemples l’entrada suposadament irregular a Espanya de Pergentino Mba, membre de GEPetrol i vinculat estretament al nebot polític del dictador guineà Teodoro Obiang, i la de la sogra de Menéndez. “El que va quedar clar és que calia sempre un expedient. En aquest cas no n’hi havia”, ha insistit Serrano.” Salamanca el que fa és grollerament obviar qualsevol mena d’expedient, concedint aquests visats a Pergentino ia la sogra, actuant en benefici d’aquell que l’enriquia, que satisfeia el seu permanent interès de lucre”, ha criticat el fiscal.
“El comissari se saltava, i molt a la torera, el zel, la professionalitat i la imparcialitat de qualsevol funcionari de policia”. Així, ha recordat que la competència “exclusiva” per concedir visats era de la Comissaria d’Estrangeria i Fronteres, i no la de l’aeroport. La recompensa per portar a terme aquests favors eren regals com rellotges d’alta gamma o vehicles Porsche dels que “no n’ha pogut donar compte”. “Salamanca diu que no és aficionat als grans cotxes; el que no és aficionat és baixar-ne”, ironitzat el fiscal.
Per acabar, el fiscal ha defensat que les penes que sol·licita per a Menéndez estan “perfectament ajustades a la realitat i no es tradueixen en cap pacte d’impunitat”. D’aquesta manera s’ha desmarcat de possibles acords a canvi de delatar policies i a Villlarejo. Així ha fet una curiosa comparativa, advertint que l’empresari ha decidit triar “entre l’escamot d’afusellament o la guillotina”, i no s’ha dedicat a “traduir el guió” de la Fiscalia.
