Els bitcoins russos i el finançament del Procés, de Waterloo o, fins i tot, de la república catalana. Aquest és un dels elements que integren la trama russa que el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha donat per bona, tot i que, durant els interrogatoris, admet que en el fons tot és “fals”. Però aquest relat de la instrucció de l‘Operació Volhov va arribar a l’Audiència Nacional, a través de la peça separada que el mateix jutge Aguirre va remetre-hi per tal que fos incorporada a les diligències d’instrucció que Manuel Garcia Castellón dirigia sobre la causa del Tsunami Democràtic.
De fet, en una interpretació imaginativa dels dos magistrats amb l’ajuda de la Guàrdia Civil, els mateixos investigats a Madrid i a Barcelona són el vincle dels bitcoins de la trama russa amb el finançament de Tsunami Democràtic i de Waterloo. Segons els agents de la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil el nom d’aquesta moneda era “Geneba”, i els investigadors la descriuen com “la moneda de la república catalana”. De fet, asseguren que “pretenia impulsar un sistema financer alternatiu i lluny del control (repressiu) d’Espanya”. Els investigadors també afegeixen al paquet el “token”, és a dir, una “unitat de valor” que emetria la Generalitat de Catalunya per poder aïllar Catalunya d’Espanya. Un relat elaborat arran d’un document manllevat, en una intervenció amb un programa espia, a un dels investigats. Un document sense membrets oficials i sense cap remitent relacionat amb cap dirigent polític.
El nexe entre els bitcoins i Tsunami era, segons Aguirre i García Castellón, l’enginyer Jaume Cabaní, que era el que gestionava els suposats “moneders” on anaven a parar les criptomonedes. La sorpresa, però, és que en la causa de l’Audiència Nacional els investigadors van deixar aquesta sospita sense efecte i van implicar Cabaní per impulsar l’entitat Catglobal i els seus missatges de suport a les xarxes en favor del dret a l’autodeterminació. La Guàrdia Civil va canviar el deliri dels bitcoins russos pel deliri de titllar de comportament “subversiu” el fet de defensar el referèndum a les xarxes.
Milers de milions de dòlars… falsos
El punt de partida de tot plegat són uns xats de WhatsApp que el jutjat d’instrucció número 1 troba quan el maig de 2018 detenen Víctor Terradellas i li confisquen tots els seus aparells de telèfons mòbils i anotacions escrites a les seus socials de les fundacions que dirigia. En aquests xats hi ha converses amb Jordi Sardà Bonvehí, el veí de Sant Vicenç de Castellet que es faria passar per intermediari dels suposats russos. Xats del 12 i 16 de març del 2018, que el jutge admet que no sap a quin va dirigits, serveixen de base per a l’acusació. Xats als quals ha tingut accés El Món i que denoten com Terradellas esperava resultats i els suposats finançadors li donaven allargues o excuses de mal pagador. De fet, Terradellas reconeix, amb resignació, que “mai van poder canviar cap bitcoin”. En conclusió, que va ser un fiasco.
Terradellas, en la seva declaració davant el jutge l’11 de maig del 2022, explica que els emissaris russos, a través de Sardà, li havien plantejat que la Catalunya independent desenvolupés una legislació favorable a les criptomonedes a canvi de finançament. Com a prova, li van remetre un document on li garantien en “valor or” una quantitat de “500.000 milions de dòlars”, un paper amb el qual es va fer “una foto”. El mateix Aguirre li replica, i això vol dir que sospita l’estafa que haurien fet a Terradellas, advertint-lo que els documents són “falsos”. De fet, salta a la vista que el document que és més fals que una moneda de tres euros.
“Bitcoins per a Puigdemont” i els “hackers holandesos”
El jutge també pregunta i es mostra inquiet per un missatge trobat que parla de bitcoins per a Puigdemont. Terradellas nega que es creés “cap estructura” de criptomonedes. Tarradellas arriba a admetre que al final l’ajuda que prometia Sardà “no va arribar mai”. “Sardà no era ningú”, reconeix amb resignació. El jutge insisteix a parlar d’un xat del 20 d’abril del 2018, sobre bitcoins per 200 milions d’euros que es descarreguen, que relacionen amb Jaume Cabaní, imputat en la causa del Tsunami i que Aguirre també investiga en la Volhov. El jutge, però, erra, perquè el del xat és Jordi Sardà, que, de nou, li dona allargues en el suposat traspàs de bitcoins, que mai arribaran. El mateix jutge remarca que no ha pogut accedir al suposat moneder on anaven a parar aquests bitcoins. En definitiva, una presa de pèl.
Per si no n’hi havia prou, el magistrat branda un xat del 16 de març d’uns “hackers holandesos” que també participarien en la trama dels bitcoins. El jutge es confon entre receptor i emissor. En síntesi, és Terradellas qui informa Sardà d’uns suposats hackers holandesos que preparen bitcoins, i no a l’inrevés com creu Aguirre. Sardà, però, es treu de sobre Terradellas, al·legant que està amb el “búlgar”. El jutge li pregunta per aquest xat a Terradellas, però finalment s’adona que això no va enlloc i canvia de qüestió.
Jaume Cabaní, el nexe que no es va poder confirmar
Tant Aguirre com García Castellón investiguen Oriol Soler, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell i Jaume Cabaní. Tot per la part del sumari que el jutge barceloní va remetre a l’Audiència Nacional. Ara bé, si bé relacionava Soler o Alay amb l’organització de Tsunami, Aguirre inferia que Cabaní era el responsable del finançament a través de les criptomonedes que provenien dels russos. García Castellón va sotmetre Cabaní a una intensa vigilància, fins i tot física, dels seus moviments. Van controlar viatges i vols –fins i tot de les seves vacances a Mallorca– i els agents van admetre en el seu atestat 3078, del 12 de març de, 2020, que havien anat de bòlit perquè també viatjava amb vehicle.
Tot i la intensa vigilància i la intervenció de les comunicacions, els efectius de l’UCE 3 no li van trobar res relatiu a bitcoins russos, però sí que li van canviar la imputació. Així, l’institut armat l’acusa d’impulsar l’entitat Catglobal, un lobby pensat per potenciar Catalunya en l’àmbit internacional. Però, per als investigadors Catglobal és una arma de “subversió”. Tot plegat pels seus missatges a la xarxa en favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya, que “semblen fer costat objectius contraris als principis de l’estat de dret i a l’ordre constitucional d’un estat membre de la Unió Europea”. Els indicis eren “il·lustracions” que troben a la web i a les xarxes, res relacionat amb bitcoins russos.
