El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat fer cap valoració sobre la llei d’amnistia que s’està tramitant al Congrés dels Diputats perquè considera que suposaria “interferir en un procés democràtic”. La presidenta del tribunal amb seu a Estrasburg, Síofra O’Leary, avisa que un jutge “mai es pot posicionar sobre un projecte de llei” i, de manera indirecta, critica el comportament del Poder Judicial espanyol, que no ha dubtat a criticar obertament la tramitació de la llei, elaborar manifestos incendiaris i denunciar la norma a les institucions europees.
Amb tot, O’Leary ha volgut deixar molt clar que el TEDH es reserva el dret a fer més preguntes i demanar informació addicional a l’estat espanyol un cop s’hagi aprovat el text definitiu. Estrasburg té sobre la taula la sentència de l’1-O des de fa més d’un any i mig. El tribunal tracta el cas de manera prioritària perquè les condemnes als presos polítics tenen una gran importància en qüestions relacionades amb possibles vulneracions de drets humans. Ara esperen que l’estat espanyol respongui una bateria de preguntes que el tribunal va enviar sobre la interpretació que el Tribunal Suprem va fer dels delictes de sedició —ara derogat— i malversació, així com del respecte als drets d’associació i expressió.
Les denúncies dels presos polítics per l’1-O
Estrasburg analitza en bloc una quinzena de denúncies dels líders independentistes, que segons la doctrina del mateix tribunal constitueixin un “grup particular”. Les demandes s’han agrupat en tres categories: els casos relacionats amb els drets polítics dels líders independentistes mentre estaven en presó preventiva; les condemnes per sedició i malversació per l’1-O; i els casos vinculats amb la llibertat d’expressió pel veto del Tribunal Constitucional a diversos debats realitzats al Parlament de Catalunya.
Els nou líders i activistes independentistes condemnats pel Suprem han presentat recursos contra les sentències del tribunal liderat per Manuel Marchena, que després van ser ratificades pel Tribunal Constitucional. El primer a fer-ho va ser l’expresident d’Òmnium, Jordi Cuixart, que va registrar el recurs el junt del 2021. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ho va fer l’endemà. Els últims a fer-ho van ser Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, que va esperar que el TC resolgués tots els recursos pendents. La majoria dels recursos denuncien la vulneració del dret a un judici just —dret a un jutge imparcial, a un tribunal establert per la llei i a la presumpció d’innocència— i dels drets a la llibertat de pensament, d’expressió i de reunió. També denuncien vulneracions de drets polítics i “d’abús de poder” per part de les autoritats espanyoles.
El TEDH ja ha començat a analitzar els recursos dels nou presos polítics condemnats per l’1-O i espera que l’estat espanyol respongui unes preguntes sobre les violacions de drets fonamentals que denuncien els líders independentistes. El govern espanyol, que vol aprovar primer la llei d’amnistia, ha demanat més temps per respondre al tribunal. Entre les qüestions formulades per Estrasburg destaca “si el Tribunal Suprem va aplicar una “interpretació imprevisible i expansiva del delicte de sedició i malversació” i si la condemna va ser per un “exercici legítim dels seus drets a la llibertat d’associació i expressió”, tal com al·leguen els presos polítics en els seus recursos.
